Mineria urbana

Mineria urbana

La mineria urbana significa reciclar materials de valor presents en els residus electrònics, els que van des de l'or, argent i coure, platí, alumini i acer, ademés de plàstics i demés materials per a reutilisar en nous aparats.

La mineria en les zones urbanes també fa referència al fet de que una ciutat densament poblada es considera que és una enorme "mina de productes bàsics". Esta mineria urbana implica l'identificació dels depòsits antropogénicos, la quantificació de les matèries primeres secundàries contingudes en el mateix, càlculs de rendabilitat en el context d'acort a les opcions tècniques de recuperació en disponibles i els ingressos actualment alcanzables i futurs proyectats, el reciclat i la recuperació econòmica de materials reciclables identificats i la gestió integral dels depòsits antropogénicos. L'home és considerat no només com a consumidor sino també com a productor de valiosos recursos.

Algunes d'estes mines són promogudes per un llarc temps. De les enrunes sorgix de nou material per a atres fins de construcció. Durant anys s'ha reciclat el vidre, paper i plàstic.

Planta de tractament de Residus minerals

Beneficis de la Mineria urbana

Mineria urbana reduïx la dependència de l'aument dels preus de les matèries primeres i de les importacions, per tant té relació directa en l'implementació de la Economia Circular. Aixina mateix, la fem electrònic o i-waste està creixent a una taxa aceleradísima en el món: entre un 16% i un 28% cada 5 anys. Mentres que per un costat aumenta cada volta més la cantitat de ferralla electrònica, per una atra part les reserves dels materials necessaris per a la seua fabricació s'agoten i impulsen els preus a un nivell cada volta més alt. El Manganeso, per eixemple, un component de les bateries, s'està venent entre 6 i 7 voltes més car que en 1990. El níquel, un atre cas similar, ha multiplicat el seu valor per 5.

Ademés, un informe de firma d'anàlisis Frost & Sullivan baixe el títul 'Oportunitats globals en el mercat dels servicis de reciclat de fem elèctric i equipament electrònic' va destacar que la mineria urbana va generar en 2011 uns US$1.420 millons i s'estima que alcance els US$1.860 millons en 2017, sobretot quan països en desenroll s'incorporen al negoci. No obstant, en Amèrica Llatina, el reciclage de residus electrònics és encara una activitat emergent i en moltes casos és informal.

Mineria urbana en Japó

El país a on es desenrolla llamativamente és en Japó, al punt de que existixen plantes de tractament que extrauen els metals rars dels aparats en desús i abandonats per a finalment en ells crear alternatives per a l'abastiment de materials d'us industrial.

Degut a que China va suspendre progressivament des de l'any 2010 les exportacions de terres rares a Japó, les ciutats nipones -Kosaka és l'eixemple més cridaner- varen deure buscar una solució pronta i res podria sobrar més que els residus electrònics que es rebugen permanentment gràcies al desenroll tecnològic.

Paradòxicament, l'empresa que manejava les mines de ferro de Kosaka, Dowa Holdings, és qui ara conta en la planta de reciclat més important de la regió en a on es convertixen peces d'aparats vells en una mescla líquida d'a on s'extrauen valiosos materials i minerals. D'esta manera varen conseguir extraure or, indi (que s'utilisa per a la fabricació de pantalles de cristal líquit) i antimoni (que s'usa per a fer obleas de sílice per a semiconductors).