Mineria en Argèlia

Els hidrocarburs són el sector líder de la indústria minera algerina, que inclou una producció diversa pero modesta de metals i minerals industrials. En 2006, la producció d'heli en Argèlia va representar al voltant del 13% de la producció mundial total. Els hidrocarburs produïts en Argèlia varen representar al voltant del 2,9% de la producció mundial total de gas natural i al voltant del 2,2% de la producció mundial de petròleu cru en 2006. Argèlia posseïa al voltant del 21% del total dels recursos mundials identificats d'heli, el 2,5% del total de les reserves mundials de gas natural i al voltant del 1% del total de les reserves mundials de petròleu cru.

Història

Alguns minerals, com el mineral de ferro d'alta llei, fosfat, mercuri i zinc, s'han exportat des de principis de la década de 1970. La Societat Nacional d'Investigació i Exploració Minera (Société Nationale de Recherches et d'Exploitations Minières), la corporació estatal de mineria i prospecció, es va crear en 1967. Com a resultat de la política de descentralisació del govern, la companyia va ser reestructurada en 1983 en entitats separades de producció i distribució. Les més importants eren una empresa de mineral de ferro i fosfat coneguda com Ferphos, que tenia tres unitats de producció i un complex portuari en Annaba, i una atra empresa anomenada Erem, que s'especialisava en l'investigació minera en Boumerdès, en el mar Mediterrànea, i Tamanrasset, en el sur.

En l'any 2000, el govern va propondre permetre als inversionistes estrangers desenrollar jaciments minerals en poder de les companyies mineres nacionals. L'oficina nacional d'investigació geològica i minera ha identificat molts jaciments minerals. No obstant, estos es trobaven en zones remotes que carien d'infraestructura o de finançació governamental per al desenroll. Per la proximitat d'Argèlia a Europa, el seu principal client de minerals, la base del país i els metals preciosos són d'interés per als inversors estrangers. No obstant, la guerra de guerrilles seguix sent un factor disuasivo important.

Marque jurídic

L'indústria minera està gestionada principalment pel Ministère de l'Énergie et dones Mines (Ministeri d'Energia i Mines) i organisacions subsidiàries, com la Agence Nationale du Patrimoine Minier (ANPM) (Agència Nacional de Patrimoni Miner). Els productes minerals transformats, com el ciment, els fertilisants i l'acer, estan baix la jurisdicció del Ministère de l'Industrie et de la Restructuration (Ministeri d'Indústria i Reestructuració).

Les operacions mineres no petroleres varen ser regulades per la llei N.º 01-10 del 3 de juliol de 2001, i els decrets associats. Les operacions de gas natural i petròleu varen ser regulades per la llei N.º 05-07 del 28 d'abril de 2005. Les lleis ambientals aplicables a l'indústria minera varen incloure la llei N.º 03-10 del 19 de juliol de 2003, i els decrets associats, i la llei N.º 05-12 del 4 de setembre de 2005.

Impacte econòmic

Els ingressos atribuïts a la producció, processament i venda de gas natural i petròleu varen representar el 78% dels ingressos del govern en 2006. L'activitat dels hidrocarburs va representar més del 33% del producte intern brut (PIB) del país en 2006. El continu aument dels preus internacionals del petròleu cru i del gas natural es va traduir en un aument significatiu del valor de les exportacions algerines, la majoria de les quals es varen enviar a través dels huit ports marítims principals del país o es varen exportar per gasoducte. En 2006, les exportacions algerines de bens i servicis es varen valorar en 57 300 millons de dólars, dels quals els hidrocarburs varen representar uns 53 600 millons de dólars, en comparació a 2005, quan les exportacions de bens i servicis es varen valorar en 48 800 millons de dólars, dels quals els hidrocarburs varen representar uns 45 600 millons de dólars. Atres exportacions de productes minerals varen ser els metals bàsics (uns 206 millons de dólars), el ferro i l'acer (197 millons de dólars), els minerals industrials (uns 52 millons de dólars) i els minerals preciosos (uns 4 millons de dólars).

Al voltant de 28 000 persones estaven amprades en el sector miner, de les quals alguna cosa menys de la mitat pertanyien al sector privat. Les empreses productores d'àrits i pedra representen més del 60% de la mà d'obra del sector miner; les empreses productores d'argila, el 12%; les empreses productores de fosfat, el 6%; i les empreses productores de mineral de ferro, el 5%.

Producció

En 2006 es varen registrar varis canvis significatius en la producció. Els productes minerals en increments notables en la producció varen incloure agregats i pedres trituradas, barita, ciment, dolomita, feldespat, mineral de ferro, roca fosfórica, sal, arena de construcció i acer. Els productes minerals en disminució notables en la producció inclouen amoníac, or, algeps, heli, puzolana, quarsita, arena de sílice, argent i zinc.

Estructura de l'indústria minera

En 2006 hi havia en Argèlia unes 950 operacions mineres no relacionades en els combustibles, de les quals casi el 70% eren operacions d' àrits, arena per a la construcció o pedra triturada. Les empreses del sector privat dominaven els sectors d'agregats, argila comuna, algeps i arena. Les grans i mijanes empreses del sector públic dominaven les files dels productors de barita, bentonita, ciment, gas natural, petròleu i roca fosfórica. Les empreses en participació d'empreses privades i estatals dominaven el sector de producció d'or, el sector de producció d'heli (Heli s.p.a.) i el sector de producció d'acer (Mittal Steel Annaba s.p.a.).

A finals de 2006, el Govern va oferir vendre les seues participacions majoritàries en Société dones Mines de Baryte d'Algérie s.p.a., Société dones Diatomites d'Algérie s.p.a. i Société dones Feldspaths d'Algérie s.p.a, totes elles filials de l'empresa estatal Entreprise Nationale dones Produits Miniers Senar Ferreux & dones Substances Utiles, s.p.a. (ENOF)]. En 2006, ENOF va tancar la mina de zinc Chabet El Hamra i Société dones Kaolins d'Algérie s.p.a. (que era una filial de ENOF) va tancar la mina de caolín Djebel Debbagh.

Productes bàsics

En 2006, hi havia uns 300 permissos d'exploració en vigor. Entre els contractes d'exploració, desenroll i reurbanisació que s'estaven negociant figuraven els concertats en filials de l'Oficina de Gestió de Recursos Minerals de la província d'Henan, en China per a la prospecció de coure de Boukaïs, de plom, de zinc de Boukhedma-Aïn Sedjra-Kef Semmah, de zinc de Boukhedma-Aïn Sedjra-Kef Semmah, de manganeso de Guettara, i la prospecció d'or de Issefane. La Western Mediterranean Zinc s.p.a., que era una empresa en participació de Terramin Austràlia Ltd. (Terramin Austràlia Ltd.). (65% de participació) i ENOF (35% de participació), varen adquirir els drets per a explorar el proyecte de zinc Oued Amizour.

Or

ENOR va produir 38 914 tonellades mètriques[t] (38 299 tonellades llargues; 42 895 tonellades curtes) de mineral en una llei promig de 9.57 grams per tonellada mètrica d'or de la Mina Tirek en 2006, la qual va anar significativament menor que les 65 718 t (64 680 tonellades llargues; 72 442 tonellades curtes) de mineral que la companyia va extraure en 2005. La disminució es va atribuir a la demora en l'entrega de l'equip. El desenroll de la Mina Amesmessa va continuar; s'esperava que la producció començara en 2007.

Plom, argent i zinc

Ensajos de mostres d'un programa de perforació de 5 pous en el depòsit de Tan Chaffao per Tan Chaffao Mining Co. S.A.R.L., que era una empresa conjunta de Maghreb Minerals PLC del Regne Unit (85% de participació) i Gold and Industrial Minerals[GOLDIM], que era una subsidiària de l'estatal Office National de la Recherche Géologique et Minière (15%), va indicar una mineralisació menor a l'esperada. A fi d'any, l'empresa en participació estava re-evaluant la possibilitat de continuar l'exploració de l'aïllat jaciment de Tan Chaffao, que es troba a uns 250 quilómetros (km) al noroest de Tamanrasset.

A finals de 2006, Western Mediterranean Zinc va iniciar un programa de perforació en el jaciment de Tala Hamza del proyecte de zinc Oued Amizour. Tala Hamza estava a uns 12 km (7,5 milles) al suroest del port de Bejaia.

Heli i gas natural licuado

En 2006, les proves de la planta de Helison Production s.p.a. en la planta de gas natural licuado (GNL) GL1K en Skikda varen donar com resultat la producció inicial d'heli líquit de la planta. Dissenyada en una capacitat nominal de producció de 16 millons de metros cúbics d'heli líquit a l'any, la capacitat de la planta es llimitaria a 8 millons de metros cúbics a l'any per una explosió i incendi que va destruir tres trens de GNL en Skikda en 2004. La construcció d'un tren de GNL en una capacitat de 4,5 millons de tonellades mètriques (4 400 000 tonellades llargues; 5 000 000 tonellades curtes) per any en l'instalació GL1K (per a reemplaçar els trens de GNL destruïts) s'esperava que començara en 2007.

Perspectives

Pels seus recursos d'hidrocarburs i a l'infraestructura associada, aixina com a la seua ubicació prop d'Europa, que era el principal mercat per als seus minerals, s'espera que el sector dels hidrocarburs d'Argèlia seguixca atraent inversions estrangeres directes. S'esperava que la persistència dels alts preus internacionals dels productes bàsics fomentara la continuació de l'interés nacional i internacional en el programa del Govern per a desinvertir parcialment la seua participació en les operacions mineres no relacionades en els combustibles.

L'èxit de l'exploració de combustibles minerals i d'atres minerals podria donar lloc a un aument de les oportunitats de desenroll dels productes bàsics minerals. El govern es propon aumentar la producció de petròleu (subjecte a les quotes de producció de la OPEP) i incrementar les exportacions de gas natural per a 2010.