Anar al contingut

Mina del Perrunal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mina del Perrunal

La mina del Perrunal és un jaciment miner espanyol situat en la província de Huelva, en el terme municipal de L'Albarzer-Perrunal, que a la seua volta forma part de la conca minera de Tharsis-L'Albarzer. La mina va estar activa durant els sigles XIX i XX, si be en l'actualitat es troba inactiva.

L'explotació del Perrunal es trobava situada a uns 2 quilómetros de la mina de l'Albarzer.[1]

Història

En 1853 l'ingenier francés Ernest Deligny, que realisava una viage d'exploració per la província de Huelva, va solicitar una concessió de l'Estat per a poder explotar una série de jaciments miners; entre ells es trobava el Perrunal.[2] Les llabors d'extracció es varen iniciar poc despuix baix gestió de la Compagnie dones Mines de Cuivre de Huelva, que en 1866 va vendre els terrenys a la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited. En 1899 la «Tharsis» va vendre el jaciment a la Societat Francesa de Pirita de Huelva,[2] baix que la seua égida la mina va viure el seu apogeu. En 1901 es va construir un chicotet ferrocarril per a enllaçar les instalacions del Perrunal en la llínea Zafra-Huelva.[2] D'esta manera, es donava eixida als minerals extrets fins al port de Huelva.[3]

Les explotacions mineres del Perrunal varen ser clausurades el 28 de decembre de 1969,[4] quedant abandonat el jaciment.

Patrimoni miner-industrial

L'explotació minera va contar en una série d'instalacions de caràcter industrial relacionades en l'activitat del jaciment, alçant-se també un poblat per a acollir als treballadors i les seues famílies. No obstant, des del tancament de la mina a finals de la década de 1960 s'ha produït el desmantellament d'una part important del seu patrimoni, com les vies férrees dels ramals, les cobertes de chapa dels edificis o els malacates dels pous subterràneus.[5] En l'actualitat es conserven parcialment el cargadero-capoladora de mineral, el depòsit d'aigua o l'estació elèctrica.


Referències