Mina del Perrunal
La mina del Perrunal és un jaciment miner espanyol situat en la província de Huelva, en el terme municipal de L'Albarzer-Perrunal, que a la seua volta forma part de la conca minera de Tharsis-L'Albarzer. La mina va estar activa durant els sigles XIX i XX, si be en l'actualitat es troba inactiva.
L'explotació del Perrunal es trobava situada a uns 2 quilómetros de la mina de l'Albarzer.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1853 l'ingenier francés Ernest Deligny, que realisava una viage d'exploració per la província de Huelva, va solicitar una concessió de l'Estat per a poder explotar una série de jaciments miners; entre ells es trobava el Perrunal.[2] Les llabors d'extracció es varen iniciar poc despuix baix gestió de la Compagnie dones Mines de Cuivre de Huelva, que en 1866 va vendre els terrenys a la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited. En 1899 la «Tharsis» va vendre el jaciment a la Societat Francesa de Pirita de Huelva,[2] baix que la seua égida la mina va viure el seu apogeu. En 1901 es va construir un chicotet ferrocarril per a enllaçar les instalacions del Perrunal en la llínea Zafra-Huelva.[2] D'esta manera, es donava eixida als minerals extrets fins al port de Huelva.[3]
Les explotacions mineres del Perrunal varen ser clausurades el 28 de decembre de 1969,[4] quedant abandonat el jaciment.
Patrimoni miner-industrial
[editar | editar còdic]L'explotació minera va contar en una série d'instalacions de caràcter industrial relacionades en l'activitat del jaciment, alçant-se també un poblat per a acollir als treballadors i les seues famílies. No obstant, des del tancament de la mina a finals de la década de 1960 s'ha produït el desmantellament d'una part important del seu patrimoni, com les vies férrees dels ramals, les cobertes de chapa dels edificis o els malacates dels pous subterràneus.[5] En l'actualitat es conserven parcialment el cargadero-capoladora de mineral, el depòsit d'aigua o l'estació elèctrica.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 355.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Romero, Manzano y Codonyer, 2006, p. 324.
- ↑ Calderón, 2017, pp. 471-472.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 442.
- ↑ Romero Macías, Aguilera y Pérez López, 2010, p. 32.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina del Perrunal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.