Mina de diamants Grib
La mina Grib (tammbién coneguda com a Jaciment de Verjotinskoie) és una explotació diamantífera localisada en el territori de Mezensk, en l'Óblast d'Arcàngel (Rússia). Es troba a 130 km al norest de la capital regional, Arcàngel, i a 30 km d'un atre jaciment de diamants, la mina Lomonosov. El jaciment està format per una única fumeral volcànic, que du el mateix nom que la mina.
La mina du el nom de Vladímir Pávlovich Grib,[1] ex geòlec cap de l'Empresa Miner-Geològica d'Arcàngel (OJSC).
Història
El fumeral de kimberlita en el jaciment es va descobrir en febrer de 1996, i la protecció de la reserva minera es va completar en 2005. L'exploració adicional del jaciment es va completar en 2010. La Societat Anònima Arjanguelskgueoldobycha estava preparant el disseny tècnic per al desenroll del jaciment.
En març de 2009, la societat «Guiproruda» va guanyar la licitació per al desenroll de la documentació de disseny per a la planta de mineria i processament en el jaciment Grib. El contracte es va firmar el 16 de juliol d'eixe any. El cost declarat de l'obra és de 240 millons de rublos. La documentació va ser elaborada en 2010.
L'extracció de diamants ha estat en curs des de novembre de 2013. En giner de 2014, les reserves provades de diamants (categoria C1) en el jaciment ascendien a 70,58 millons de quilats, en estimacions preliminars de 14,60 millons de quilats.[2]
Disputa pel jaciment
- L'empresa canadenca "Archangel Diamond Corporation" ("ADC"), propietat de la corporació surafricana De Beers
- L'empresa russa "Arjanguelskgueoldobycha" societat anònima des de 1995, propietat de LUKoil
Des de 1993, "Arjanguelskgueoldobycha" posseïa la llicència per a utilisar el subsol de Verjotinskimi. En 1994, va fundar l'empresa conjunta «Almazny bereg» en ADC (participacions del 60% i del 40%, respectivament). Segons els térmens de l'acort, la part russa devia transferir la llicència d'us del subsol del jaciment a l'empresa conjunta una volta que la part canadenca proporcionara un volum suficient d'inversió per a l'exploració i el desenroll del jaciment.
En 1998, les inversions de ADC es varen congelar, segons l'empresa canadenca, per l'incompliment de les obligacions de la part russa. ADC va estimar que la part canadenca havia invertit aproximadament 30 millons de dólars en el proyecte en eixe moment. La part russa, a la seua volta, va estimar la seua pròpia inversió en el proyecte en 25 millons de dólars, mentres que considerava que l'inversió de la part canadenca va ser de tan sol 7 millons de dólars.
Des de 2001, ADC ha presentat demandes per danys i perjuïns per un total de 4.800 millons de dólars, incloent 1.200 millons de dólars en pèrdues reals i 3.600 millons de dólars en danys punitivos. El cas es va tramitar en varis tribunals: el Tribunal del Óblast d'Arcàngel, el Tribunal de Denver, el Tribunal d'Apelacions i els Tribunals Suprems de Colorat, Tribunal Federal dels Estats Units i el Tribunal d'Arbitrage d'Estocolm. No obstant, en tots els casos, les reclamacions de la part canadenca varen ser desestimades.
En abril de 2008, es va firmar un contracte per valor de 225 millons de dólars entre les parts per a l'adquisició del 49,99% de les accions de "Arjanguelskgueoldobycha". No obstant, l'acort va ser rescindit unilateralment per ADC per l'inici de la crisis financera i als canvis en la llegislació russa. Una de les raons va ser l'exigència de les autoritats russes de que les matèries primeres extretes es processaren únicament dins del país.
Audiències públiques
26 de giner de 2011, es varen celebrar audiències públiques sobre el proyecte de desenroll del subsol. Les primeres audiències es varen celebrar en el llogaret de Soiana (districte de Mezenski). Encara que el llogaret es troba a més de 100 km del jaciment, es troba a la vora del riu Soiana del mateix nom, que naix prop de la mina. L'empresa va prometre transferir fondos al presupost del llogaret en 2015 per valor de 14 millons de rublos (mentres que el presupost anual del llogaret en eixe moment era de 2,5 millons de rublos, incloent els subsidis del districte), aixina com 67 i 520 millons de rublos als presuposts del districte i regional, respectivament. Ademés, es va parlar de construir una escola en Mezén per a 440 estudiants (per valor de 200 millons de rublos) i crear 150 ocupacions en la mina. El 19 de setembre de 2011, es va organisar una visita al jaciment per al públic del districte de Mezenski.
Jaciment
Les reserves minerals estimades del jaciment ascendixen a 100 millons de quilats, dels que s'espera que 58,4 millons de quilats es puguen extraure durant 16 anys per mig de mineria a cel obert (en forma de pedrera) a una profunditat de fins a 460 metros, i el restant s'extraurà baix terra. El diàmetro de la fumeral de kimberlita és d'1,6 km.
Referències
- ↑ «Главный геолог Гриб» (en ru). ИД «Правда Севера».
- ↑ «Месторождение им. В. Гриба, Европейская часть, Россия. Описание, минералы, фотографии. Минералы и месторождения. webmineral.ru». webmineral.ru.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina de diamantes Grib» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.