Mina Lagunazo
La mina Lagunazo és un jaciment miner situat en el municipi espanyol d'Alosno, en la província de Huelva, que a la seua volta forma part de la conca minera de Tharsis-L'Albarzer. Explotades les seues reserves ya des de l'Antiguetat, les activitats mineres alcançarien la seua cénit durant la segona mitat del sigle XIX baix gestió de capital estrangers. En l'actualitat la mina es troba abandonada.
El jaciment es troba situat a uns 6 quilómetros de la localitat de Tharsis i a 9 quilómetros del núcleu de Pobla de Guzmán.
Història
[editar | editar còdic]Hi ha evidències de que Lagunazo ya va ser explotada en l'Antiguetat pels romans a través d'exploracions subterrànees.[1] Els estudis contemporàneus que s'han realisat en els escoriales romans de la zona indiquen que l'argent i el coure varen ser els metals de major producció durant esta etapa.[2] En posterioritat el jaciment es va mantindre inactiu a lo llarc de varis sigles.
A mitan del sigle XIX es va reiniciar l'activitat de la mina. En 1853 l'ingenier francés Ernest Deligny va realisar investigacions en la zona i sis anys més tart es posaria en marcha l'explotació del jaciment. No obstant, el negoci no va aplegar a ser rendable i es va optar per abandonar les activitats. En 1880 la Societat de Mines de Coure del Alosno, de capital francés, es va fer en el control de Lagunazo i la va posar novament en explotació.[3] Es va posar en marcha l'explotació a cel obert per mig del sistema de «curtes» i es varen alçar diverses instalacions industrials per al tractament dels minerals extrets. En 1881 es va construir un ramal de 15 quilómetros de llongitut que enllaçava el complex de Lagunazo en el ferrocarril de Tharsis.[4] Anys més tarde el jaciment va passar a mans de la Tharsis Sulphur and Copper Company Limited, que ho explotaria entre 1895 i 1902.[5] Els treballs varen cessar per la baixa llei del mineral i la poca rendabilitat econòmica que oferia.
Patrimoni miner-industrial
[editar | editar còdic]L'explotació minera va contar en una série d'instalacions de caràcter industrial destinades al tractament dels minerals com els canaleos, l'embassament o el depòsit d'aigua. També es va alçar un poblat obrer, al que es va denominar «Alosnito» per a acollir als treballadors i les seues famílies. No obstant, l'element més notori del recint ho constituïx la Talla de Lagunazo, que es va formar com a resultat de l'explotació a cel obert.
Des de 2014 tot este conjunt patrimonial es troba inclós com Be d'Interés Cultural.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Pérez Macías, 1998, p. 63.
- ↑ Gran Gil, 2016, p. 30.
- ↑ Carvajal y González, 2016, p. 347.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 417.
- ↑ Flores Cavaller, 2011, p. 355.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mina Lagunazo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.