Anar al contingut

Mimizuka

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mimizuka

Mimizuka (耳塚 Montícul d'orelles?) —alterat del nom original Hanazuka (鼻塚 Montícul de nassos?)—[1][2][3] és un monument en Kyoto (Japó) dedicat als nassos tallats de soldats i civils corejanos assessinats,[4] aixina com a les tropes de la China Ming,[5] que varen ser preses com trofeus de guerra durant les invasions japoneses de Corea de 1592 a 1598. El montícul consagra els nassos tallats d'a lo manco 38 000 coreans i més de 30 000 chinencs assessinats durant les campanyes de Toyotomi Hideyoshi.[6][7][8]

Història

Tradicionalment, els guerrers japonesos duyen els caps dels enemics morts en el camp de batalla com a prova dels seus ardits. La recolecció de nassos en lloc de caps es va convertir en habitual durant la segona invasió coreana.[9][10] En un inici, els comandants daimyō pagaven una remuneració als soldats en funció dels caps tallats en enviar-les a les estacions de recolecció, a on els inspectors les contaven, registraven, salaven i empaquetaven meticulosament en destí a Japó.[11][12] No obstant, per la cantitat de civils i soldats assessinats i les condicions d'arrimerament en els barcos que transportaven tropes, era molt més fàcil dur nassos en lloc de caps sancers.[10] Hideyoshi va insistir especialment en rebre nassos de persones que els samuráis havien matat com a prova de que els seus hòmens realment estaven assessinant gent en Corea.[13]

Els cronistes japonesos sobre la segona campanya invasora mencionen que les orelles tallades també eren de civils comuns,[14] principalment en les províncies de Gyeongsang, Jeolla i Chungcheong.[15]  En la segona invasió, les órdens de Hideyoshi varen ser les següents:


Derribar a tots universalment, sense discriminar entre jóvens i vells, hòmens i dònes, clercs i llaics —soldats d'alt ranc en el camp de batalla, per supost, pero també la gent de la montanya, fins als més pobres i mesquins— i enviar els caps a Japó.[16]

Cent xixanta mil tropes japoneses varen aplegar a Corea, a on s'havien dut 185 738 caps dels locals i 29 014 de víctimes chinenques, un total de 214 752.[17] Com algunes podrien haver segut rebujades és impossible enumerar la cantitat de persones que varen morir en total durant la guerra.[8]

Erro al crear miniatura:
L'Hōkō-ji en Kyoto, en el Mimizuka al front.

Despuix de les invasions, Mimizuka es va inaugurar el 28 de setembre de 1597.[8] Encara que es desconeixen les raons exactes de la seua construcció, els estudiosos sostenen que durant la segona invasió japonesa en 1597, Toyotomi Hideyoshi va exigir als seus comandants mostrar el seu valor marcial, per lo que va aplegar a manar cartes de felicitació als seus guerrers d'alt ranc en el camp com a prova del seu servici. Hideyoshi després va ordenar que les relíquies anaren sepultades en un santuari en els terrenys del temple Hōkō-ji en Kyoto. D'esta manera, va manar als sacerdots budistes a resar pel descans de les ànimes dels centenars de mils de coreans dels cossos dels quals procedien; un acte que el sacerdot principal, Saishō Jōtai (1548-1608), aclamaria com un signe de la «gran misericòrdia i compassió» de Hideyoshi.[18] Inicialment, el santuari era conegut com hanazuka (鼻塚), que significa «montícul de nassos», pero vàries décades més vesprada es va considerar un nom massa cruel i es va canviar pel més eufónico pero inexacto mimizuka (耳塚), «montícul d'orelles», nom que manté en l'actualitat.[3] Atres «tombes de nas» que daten del mateix periodo es troben en atres parts de Japó, com en Okayama.[8]

Efecte en les relacions diplomàtiques modernes

Erro al crear miniatura:
El gorintō sobre el montícul en el Mimizuka.

El monument és casi desconegut per al públic japonés, a diferència dels coreans.[8] El historiador britànic Stephen Turnbull va cridar a Mimizuka «l'atracció turística menys mencionada i més evitada de Kyoto».[19] Una placa, que posteriorment es va retirar, es trobava front al montícul en la década de 1960 en el següent escrit: «No es pot dir que tallar el nas fora tan atroç segons l'estàndart de l'época». La majoria de les guies no mencionen el lloc, i solament uns pocs turistes japonesos o estrangers visiten el monument.[8]

En 1982, ni un sol llibre de text escolar japonés mencionava al Mimizuka. A partir de 1997, es fa referència al montícul en aproximadament la mitat de tots els llibres de text de història de l'escola secundària segons Shigeo Shimoyama, funcionari de l'editorial Jikkyo. L'editor va publicar el primer llibre de text japonés que ho menciona a mitan de la década de 1980. El Ministeri d'Educació de Japó en eixe moment es va opondre a la descripció com a «massa vívida» i va pressionar a l'editor per a que reduïra el to i també elogiara a Hideyoshi per consagrar el montícul per a almagasenar els esperits de les persones assessinades.[8]

En la década de 1970, baix l'administració de Park Chung-hee, alguns dels funcionaris del govern de Corea del Sur varen demanar a Japó que nivellara el monument. No obstant, la majoria dels surcoreans varen manifestar que el montícul deuria permanéixer en el país nipó com un recordatori del «passat salvage».[8] En 1990, el monge coreà Pak Sam-jung va viajar fins a Kyoto en el respal d'una organisació local privada per a concloure una cerimònia front a la tomba. Durant els sis anys següents, l'organisació va encapçalar una campanya per a la tornada dels restants a Corea. No obstant, el govern japonés va concloure que, en ser un ben cultural nacional designat oficialment, devia permanéixer en el lloc.[20]

Vore també

Referències

  1. ↑ (1996) Dashi ssunum imjin waeran-sa (A Revelation of the History of the Imjin War), Seoul: Hakmin-sa. «D'acort en Cho Chung-hwa, el nom va ser canviat per l'erudit patrocinat pel govern Hayashi Rasan (1583-1657), a principis de l'era Tokugawa.»
  2. ↑ (2005) The Imjin War: Japan's Sixteenth Century Invasion of Korea and Attempt to Conquer China (en en), Royal Asiatic Society. ISBN 89-954424-2-5.
  3. ↑ 3,0 3,1 Elisonas, Jurgis (1991). The Inseparable Trinity: Japan's Relations with China and Korea, (in The Cambridge History of Japan. Vol. 4, Early Modern Japan) (en en), Cambridge University Press, pp. 235-300. doi:10.1017/CHOL9780521223553.007.
  4. ↑ Turnbull, Stephen (2002). Samurai Invasion: Japan's Korean War 1592–1598 (en en), Cassell. ISBN 0-304-35948-3.
  5. ↑ Turnbull, 2002, p. 222.
  6. ↑ (1961) A History of Japan, 1334–1615 (en en), Stanford University Press. ISBN 0-8047-0525-9.
  7. ↑ (1990) The Great Mirror of Male Love, Stanford University Press. ISBN 0-8047-1895-4.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «[1]». Consultat el 7 de juliol de 2023 (en en).
  9. ↑ Turbull, 2002, p. 195.
  10. ↑ 10,0 10,1 Hawley, 2005, p. 158.
  11. ↑ Hawley, 2005, p. 475.
  12. ↑ Hawley, 2005, p. 494.
  13. ↑ Turbull, 2002, p. 81.
  14. ↑ Turnbull, 2002, p. 197.
  15. ↑ Hawley, 2005, pp. 475-476.
  16. ↑ Hawley, 2005, pp. 465-466.
  17. ↑ Turnbull, 2002, p. 230.
  18. ↑ Hawley, 2005, p. 501.
  19. ↑ Turnbull, 2002, p. 81.
  20. ↑ Hawley, 2005, pp. 585-586.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Mimizuka&oldid=947852»