Mig ambient i conflicte armat en Colòmbia

Mig ambient i conflicte armat en Colòmbia es referix a l'impacte del conflicte armat intern en Colòmbia sobre l'ambient. Per a entendre la relació entre mig ambient i el conflicte armat és necessari entendre que entre les décades de 1950 i 2000, el 81 % dels conflictes armats que es varen donar al voltant del món varen ocórrer prop de zones de gran biodiversitat. En conflicte armat en Colòmbia, ha deixat mils de víctimes entre ells la naturalea i el mig ambient.

Mig ambient i territori com a víctima

El mig ambient es definix segons l'autor Camargo (2008) com "lo que rodeja a l'home", ho fa equivalent a "mig" o "entorn", correspon a una idea romàntica i conservacionista de la naturalea. Aixina mateix ho planteja com el "ecosistema del que l'home fa part". L'autor Valenzuela (1984) definix el mig ambient com la simbiosis entre els components naturals i artificials que donen soport a l'home i a la pròpia societat humà. El territori es definix com l'entramat de relacions, simbòliques, socials, econòmiques i ambientals sobre un espai geogràfic. En mig del conflicte armat, el territori colombià ha vist com el seu mig ambient ha segut afectat per mineria, aspersions de glifosato, bombardejos, derrames de cru, la ganaderia extensiva i la deforestación.

El mig ambient ha segut víctima del conflicte armat, per això l'importància d'est en la construcció de la pau, açò supon un gran desafiu i incertitut despuix de la firma dels acorts de pau en 2016, “tots els parcs nacionals naturals del país, donats els seus valors excepcionals per al patrimoni natural de la nació i com a llocs d'altíssima biodiversitat, siguen reconeguts com a entitats subjecte de drets i tractats com a víctimes davant la Jurisdicció Especial per a la Pau (JEP)” aixina ho propon la Fundació per a la Conservació i el Desenroll Sostenible (FCDS), junt en l'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (UICN).

Un dels reconeiximents més importants per part de l'estat Colombià, ho ha donat la Talle Suprema de Justícia, els qui en abril de 2018 varen resoldre una tutela presentada per 25 jóvens que buscaven la garantia dels drets d'este territori. Varen reconéixer a l'Amazonía com una entitat subjecte de drets. La decisió tenia posades les seues bases en els principis de solidaritat i equitat intergeneracional que sustenten els drets ambientals de les generacions futures.L'émfasis de la Cort es va centrar que el principi de solidaritat comporta un autorreconocimiento del ser humà com a part de la naturalea.

Riu Atrato com a subjecte de drets

A partir de la sentència T-622-16 de la Talle Constitucional, “el riu Atrato, la seua conca i afluents” són reconeguts plenament com “una entitat subjecte de drets a la protecció, conservació, manteniment i restauració a càrrec de l'Estat i les comunitats ètniques”.

Lo resolt pel màxim tribunal de arbitramento en matèria de drets fonamentals, a partir d'una tutela interposta per varis actors integrants de les comunitats ètniques del Va chocar, representats pel Centre d'Estudis per a la Justícia Social “Terra Digna”, en contra del Ministeri de Mig ambient i atres actors, per la seua conducta omisiva en matèria de protecció del riu i els seus ecosistemes, els quals a la seua volta són sustente de les diverses pràctiques culturals, econòmiques i socials que desenrollen distintes comunitats ètniques l'història de les quals ha estat lligada des de fa sigles a este territori en general, i a la vida del riu en particular, està puix el fet de reconéixer al riu com a subjecte de drets.

Lo anterior, ya que la Cort troba en l'extracció minera illegal, i en la negligència i absència de les institucions estatals encarregades d'eixercir control sobre els territoris, una vulneració sistemàtica de el “dret a l'aigua com a font hídrica”, “vulneració del dret a la seguritat alimentària”, “vulneració dels drets fonamentals al territori i la cultura”, “vulneració dels drets fonamentals a la vida, la salut, i al mig ambient sà”.

Davant açò, la Cort ordena “que l'Estat colombià eixercixca la tutoria i representació llegal dels drets del riu en conjunt en les comunitats ètniques que habiten en la conca del riu Atrato en Va chocar; d'esta forma, el riu Atrato i la seua conca -en avant- estaran representats per un membre de les comunitats accionantes i un delegat de l'Estat colombià. Adicionalment i en el propòsit d'assegurar la protecció, recuperació i deguda conservació del riu, abdós parts deuran dissenyar i conformar una comissió de guardians del riu Atrato l'integració del qual i membres es desenrollarà en el acápite d'órdens a proferir en la present sentència.”; entre atres órdens complementàries encaminades puix a fer efectiva la figura de subjecte de drets proferida al riu Atrato. En tot açò, es confirma llegalment que “el riu és una entitat vivent que sosté atres formes de vida i cultures, que és un subjecte especial de protecció, que té dret a la protecció, conservació, manteniment i restauració i que, ademés, es requerix garantisar els drets de les comunitats, és dir que, otorgar-li drets al Riu Atrato és també protegir els drets de les comunitats que ho habiten. Adicional, la Cort va reconéixer els drets bioculturales del Atrato, lo que significa el dret de les comunitats a administrar i eixercir tutela de manera autònoma sobre els seus territoris i els recursos naturals que conformen el seu hàbitat” .

Visió dels grups ètnics

Els pobles natius protegixen en el seu territori prop del 80% de la biodiversitat del planeta. És important recalcar el paper que eixercixen les comunitats ètniques tant indígenes com afros en la defensa del territori i la seua biodiversitat.

Una de les comunitats més organisades en el territori colombià, els indígenes Nasa del Cauca, pensen que “ací el problema de fondo és que la Mare Terra està esclavizada i malalta i nos estem fent els locos. Tres síntomes ho mostren: febra o calfament global, extinció massiva d'espècies i crisis humanitària. Els pols i els glaciars es derriten, les espècies desapareixen a un ritme accelerat, les hambruna, les pandèmia, el genocidi, el dolor es fan comuns. Davant la malaltia de Uma Kiwe, ( en llengua nasa) causada pel model de desenroll capitaliste, els humans venim ensajant remeis”.

Gran part dels drets constitucionals i la protecció jurídica dels territoris, han sidos gestionats des de les comunitats Afros i indígenes. Mostra d'això és l'artícul 45 del Decrete-Llei 4633 del 2011, conegut com la Llei de Víctimes per a Comunitats Indígenes:

El territori, comprés com a integritat vivent i sustente de l'identitat i harmonia, d'acort en la cosmovisión pròpia dels pobles indígenes i en virtut del llaç especial i colectiu que sostenen en el mateix, sofrix un dany quan és violat o profanat pel conflicte armat intern i els seus factors vinculats i subjacents.