Anar al contingut

Micrurus fulvius

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Micrurus fulvius (Micrurus fulvius)

Micrurus fulvius és una espècie d'elápido venenós que es troba solament en el surest d'Estats Units i el noreste de Mèxic. No deu confondre's en una espècie inofensiva que es mimetiza en ella, la serp escarlata (Cemophora coccinea) i la serp escarlata real (Lampropeltis triangulum elapsoides).[1] No hi ha subespecies reconegudes actualment.[2]

Descripció

[editar | editar còdic]

Generalment medix menys de 80 cm de llongitut, en màxims de llongitut reportats de 121,8 cm per a un espècimen en Florida (Niell, 1958) i 129,5 cm (Roze, 1996). Els machos tenen la coa més llarga que les femelles, pero estes alcancen una llongitut total major a la dels machos.

Les escamas dorsals són planes en 15 files.[1] El número d'escamas ventrales és de 197-217 en machos i 219-233 en les femelles. Hi ha 40-47 subcaudales en machos i 30-37 en femelles. El plat anal es troba dividit.[1]

El patró de color consistix d'una série d'anells que circundan el cos: anells rojos amples i negres separats per angosts anells grocs. El cap és negre des del rostre fins a darrere dels ulls. Els anells rojos usualment són en punts negres.[1]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Serp de #coral oriental,[1] Cobra americana, palito de caramelo, serp de #coral comuna, serp coral, serp Elaps arlequín, serp coral de Florida, serp de lliga, serp coral arlequín, serp real o rei, serp coral de nortamericana, serp grane roig, serp del tro i llampada,[3] serp-coralillo arlequín (Castellà).[2] més.

Distribució geogràfica

[editar | editar còdic]

Surest d'Estats Units. Surest de Carolina del Nort Sur creuant Carolina del Sur i península de Florida, i cap a l'Oest creuant el sur de Geòrgia, Alabama i Mississipi al Surest de Luisiana. Pot ser trobada a altituts des de prop del nivell de la mar fins als 400 metros aproximadament.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en altiplans mesofíticas i denses zones selváticas tropicals cobertes de arbustos i vinyes (hamacas) en Florida, com aixina també en clars en boscs, ¿pins alts?, arbustales de roures i hamacas de roures vius, zones de Pinus elliottii (pine slash: Pinus elliottii és una espècie de pi de costes pantanosas d'Estats Units) i wiregrass flatwoods. En Geòrgia meridional i Florida es troba en àrees seques en terres obertes que són arbustivas pero no densament cobertes de vegetació. Associades en vores arenenques en Mississipi i fondos arenencs de caixers en Luisiana.

Alimentació

[editar | editar còdic]

S'alimenta de menudes serps i fardachos.[1]

Reproducció

[editar | editar còdic]

S'ha informat que posen 3-12 ous en juny i emergixen de l'ou en setembre. Les críes medixen 18-23 cm de llongitut.[1]

Únicament dos casos fatals documentats s'han atribuït a esta espècie en els anys 50 i no s'ha informat de cap des de que està disponible el antiveneno antiveneno Wyeth per a les mordeduras d'esta espècie des dels anys 60 . No contribuïx molt a la cantitat de mordeduras de serp en Estats Units per la seua la naturalea secretiva del seu verí i el seu rebuig a mossegar (el potencial del verí estava sent encara debatut en els anys 80). Ademés, s'estima que l'enverinament ocorre en només el 40% de totes les mordeduras. Històricament, no obstant, la taxa de mortalitat ha segut estimada en al voltant del 10-20%, en morts que ocorren en tan poc com 1-2 hores, o com a màxim 26 hores despuix de la mordedura. Açò no és sorprenent, ya que la DL100 per a humans s'estima que és 4-5 mg verí sec, mentres que l'entrega promig de verí és de 2-6 mg en màxims de més de 12 mg. Açò és provablement perque els procediments estàndar actuals en els hospitals d'Estats Units comencen en teràpia de antiveneno per a mordedura de coral aun cuando encara no hi haja síntomes (ya que pugues no haver cap síntoma notable localisat).

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Behler JL, King FW. 1979. The Audubon Society Field Guide to North American Reptils and Amphibians. New York: Alfred A. Knopf. 743 pp. LCCCN 79-2217. ISBN 0-394-50824-6.
  2. 2,0 2,1 Micrurus fulvius en l'ITIS.
  3. Wright AH, Wright AA. 1957. Handbook of Snakes. Comstock Publishing Associates. (7th printing, 1985). 1105 pp. ISBN 0-8014-0463-0.