Metro d'Estambul

El Metro d'Estambul (turc: İstanbul Metrosu) és el principal component del sistema massiu de transport d'Estambul, Turquia. És operat per İstanbul Ulaşım (Transports d'Estambul), una empresa pública controlada per la municipalitat metropolitana d'Estambul. Obert al públic el 3 de setembre de 1989, inclou 159 estacions en servici actualment, en 43 noves en construcció. A giner de 2025, inclou 11 llínees: M1A, M1B, M2, M3, M4, M5, M6, M7, M8, M9 i M11. Atres llínees estan planejades o en construcció com la M10, M12, M13, M14 seran construïts.
Història
Inicis
La llínea de tren subterràneu més antiga d'Estambul és el Tünel que va entrar en servici el 17 de giner de 1875.[1] És la segona llínea subterrànea més antiga del món despuix el Metro de Londres (1863) i la primera en Europa continental. No obstant la primera llínea completament subterrànea en múltiples estacions d'Europa continental va ser el Metro de Budapest (1896).
Infraestructura actual
| Llínea | Ruta | Llongitut | Estacions | Notes adicionals |
|---|---|---|---|---|
| Plantilla:FFCC | Yenikapı ↔ Aeroport Atatürk/ Kirazlı | 26,8 km | 23 |
|
| Plantilla:FFCC | Yenikapı ↔ Hacıosman / Seyrantepe | 23,49 km | 16 |
|
| Plantilla:FFCC | Bakırköy-Sahil ↔ Kayaşehir Merkez | 26,7 km | 19 |
|
| Plantilla:FFCC | Kadıköy ↔ Aeroport Sabiha Gökçen | 33,5 km | 23 |
|
| Plantilla:FFCC | Üsküdar ↔ Samandıra Merkez | 26,5 km[2] | 20 |
|
| Plantilla:FFCC | Levent ↔ Boğaziçi Üniversitesi | 3,3 km | 4 |
|
| Plantilla:FFCC | Iıldız ↔ Mahmutbey | 20 km | 17 |
|
| Plantilla:FFCC | Bostancı ↔ Parseller | 14,27 km | 13 |
|
| Plantilla:FFCC | Olimpiyat ↔ Ataköy | 17,2 km | 14 |
|
| Plantilla:FFCC | Gayrettepe ↔ Arnavutköy Hastane | 51,5 km | 10 |
|
Llínees en construcció
| Llínea | Ruta | Llongitut | Estacions | Notes adicionals |
|---|---|---|---|---|
| Plantilla:FFCC | Pendik Merkez ↔ Sabiha Gökçen Airport | 4,90 km | 2 |
|
| Plantilla:FFCC | 60. Iıl Parkı ↔ Kazım Karabekir | 13,0 km | 11 |
|
| Plantilla:FFCC | Altunizade ↔ Bosna Bulvarı | 4,5 km | 4 |
|
Costat europeu
La construcció del metro modern va iniciar en 1989. La M1 va ser cridada inicialment Metro Hafif (metro llauger) pese a que va ser construïda com una llínea de metro a escala completa. Va ser estesa des d'Aksaray fins als barris occidentals, unint l'Aeroport Internacional Atatürk al suroest en 2002.[3] La construcció de la M2 va començar l'11 de setembre de 1992 pero front a les troballes arqueològiques trobades es va detindre la construcció de vàries estacions especialment cap al sur. S'han usat materials resistents a sismes.[4][5]

La primera secció entre Plaça Taksim i Levent va entrar en servici pese als retarts el 16 de setembre de 2000. Esta llínea en 8,5 km té 6 estacions, de característiques similars i colors diferents. El mateix any 8 branques de 4 vagons tipo Alstom entren en servici, circulant cada 5 minuts en hora de punta i transportant a 130 mil passagers dirariamente. El 30 de giner de 2009, el primer tren construït per Eurotem entra en servici. |títul=Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim–Yenikapı Metro Hattı Eurotem construirà un total de 92 nous vagons per a les llínees de M2.[6][7] Al 30 de giner de 2009 un total de 34 trens cada u de 4 vagons era usat per la llínea M2.[7]
Una extensió al nort des de Levent fins a Maslak va ser oberta en la mateixa data.[8] El 2 de setembre de 2010 l'estació terminal de Darüşşafaka va ser instaurada.[9] L'extensió al sur des de Taksim a Yenikapı a través del Banya d'Or sobre un pont ha segut completada fins a l'estació Ş@işhane en Beyoğlu, i també va entrar en servici en giner de 2009.[8] Quan estiga completa, l'extensió Taksim Yenicapı serà de 5,2 km en 4 estacions incloent Taksim i Ş@işhane actualment en servici. El cost total de l'ampliació serà de 593 millons de lires turques.[6] En Yenikapı, el metro es intersecará en la llínea ampliada del metro llauger i les llínees del suburbà. El viage entre Ş@işhane en Beyoğlu i Hacıosman en Maslak és de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de llarc i pren 27 minuts incloent la secció Ş@işhane–Taksim (1.65 km, 2 minuts), Taksim–4. Levent (8.5 km, 12 minuts), and 4. Levent–Haciosman (8.1 km, 12 minuts.)[10] La llongitut total del costat europeu de la M2 serà de 23 km en 16 estacions des d'Hacıosman a Yenikapı pronte estarà completa;[11][12][13] sense incloure els 936 metros de llarc del pont del metro en el Banya d'Or,[14] el túnel de 0.6 km entre Taksim-Kabataş que permet la conexió en el port de Bus Marí (Anat),[15] el túnel en construcció de 0.6 km de llarc entre Aksaray–Yenikapı conectant en la llínea M1,[13] i el túnel de 13.6 km de llarc del Marmaray.[16]
Costat asiàtic

Del costat asiàtic la construcció esta en progrés en l'últim tram restant de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de llarc de la llínea M4 des de Kadıköy fins a Kaynarca en un total de 19 estacions. Açò va tindre un cost de 750 millons d'euros i va ser construït pel consorci Astaldi-Makyol-Gülermak. [enllaç trencat] La primera secció va ser oberta al públic el 17 d'agost de 2012 en estació terminal en Kartal. La construcció dels Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de llarc de la llínea M5 de Üsküdar via Ümraniye fins a Sancaktepe va començar en març de 2012.[17]
El Marmaray (túnel submarí per al ferrocarril en el Bósforo) conecta les llínees asiàtiques i europees del metro. La primera fase del proyecte va obrir al públic el 29 d'octubre de 2013.[18]

Referències
- ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2021. Consultat el 13 de juliol de 2013.
- ↑ https://web.archive.org/web/20120601135011/http://www.ibb.gov.tr/tr-TR/SubSites/raylisistemler/Pages/uskudar-umraniye-cekmekoy-sancaktepe.aspx
- ↑ [1]
- ↑ NTV-MSNBC: "10 soruda İstanbul Metrosu" (17 September 2000)
- ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: "İstanbul Metrosu: Taksim – 4. Levent"
- ↑ 6,0 6,1 «Taksim–Yenikapı Metro Hattı». Istanbul Metropolitan Municipality. Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2009. Consultat el 20 de juliol de 2009.
- ↑ 7,0 7,1 «İstanbul Ulaşım: Metro Ş@işhane'donen Maslak'a uzandı». Istanbululasim. com (30 de giner de 2009). Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2009.
- ↑ 8,0 8,1 «Metro, Ş@işhane'donen Maslak'a uzadı». Istanbul Metropolitan Municipality (30 de giner de 2009). Consultat el 20 de juliol de 2009.
- ↑ «istanbululasim. net». Archivat des de l'original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 13 de juliol de 2013.
- ↑ > [http://web.archive.org/web/http://www.istanbululasim.com.tr/haberler
- ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim - 4. Levent metro hattı
- ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim-Ayazağa-Hacıosman metro hattı
- ↑ 13,0 13,1 Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim–Yenikapı metro hattı
- Archivat el 24 de abril de 2009 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: Golden Horn metro bridge
- Archivat el 13 de decembre de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «FUNİKÜLER SİSTEM Taksim–Kabataş». İstanbul Ulaşım. Archivat des de l'original, el 20 d'agost de 2008. Consultat el 20 de juny de 2009.
- ↑ Railway Technology: Marmaray Railway Engineering Project, Istanbul, Turkey
- ↑ http://www.ibb.gov.tr/tr-TR/Pages/Haber.aspx?NewsID=20368
- ↑ «Obri el túnel subterràneu Marmaray que creua el Bósforo», RTVE. Consultat el 30 d'octubre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Metro de Estambul» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.