Anar al contingut

Metro d'Estambul

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Metro d'Estambul

El Metro d'Estambul (turc: İstanbul Metrosu) és el principal component del sistema massiu de transport d'Estambul, Turquia. És operat per İstanbul Ulaşım (Transports d'Estambul), una empresa pública controlada per la municipalitat metropolitana d'Estambul. Obert al públic el 3 de setembre de 1989, inclou 159 estacions en servici actualment, en 43 noves en construcció. A giner de 2025, inclou 11 llínees: M1A, M1B, M2, M3, M4, M5, M6, M7, M8, M9 i M11. Atres llínees estan planejades o en construcció com la M10, M12, M13, M14 seran construïts.

Història

Inicis

La llínea de tren subterràneu més antiga d'Estambul és el Tünel que va entrar en servici el 17 de giner de 1875.[1] És la segona llínea subterrànea més antiga del món despuix el Metro de Londres (1863) i la primera en Europa continental. No obstant la primera llínea completament subterrànea en múltiples estacions d'Europa continental va ser el Metro de Budapest (1896).

Infraestructura actual

Llínea Ruta Llongitut Estacions Notes adicionals
Plantilla:FFCC Yenikapı ↔ Aeroport Atatürk/ Kirazlı 26,8 km 23
  • Els ramals es bifurcan en Otogar. El ramal M1A va a l'Aeroport Atatürk. El ramal M1B va a Kirazlı.
Plantilla:FFCC Yenikapı ↔ Hacıosman / Seyrantepe 23,49 km 16
  • Hi ha un ramal entre Sanayi Mahallesi i Seyrantepe.
Plantilla:FFCC Bakırköy-Sahil ↔ Kayaşehir Merkez 26,7 km 19
  • L'estació d'Iıldıztepe està en construcció.
  • Funciona de 06:00 a 00:00.
Plantilla:FFCC Kadıköy ↔ Aeroport Sabiha Gökçen 33,5 km 23
  • S'està construint una ampliació a Tuzla en sis estacions més.
  • Funciona de 06:00 a 00:00.
Plantilla:FFCC Üsküdar ↔ Samandıra Merkez 26,5 km[2] 20
  • S'està construint una ampliació de 4,4 km des de Samandıra Merkez fins a Sultanbeyli.
  • Funciona de 06:00 a 00:00.
Plantilla:FFCC Levent ↔ Boğaziçi Üniversitesi 3,3 km 4
  • Cridada "Mini-Metro", la M6 és en realitat una llínea de metro llauger.
Plantilla:FFCC Iıldız ↔ Mahmutbey 20 km 17
  • Inaugurat parcialment el 28 d'octubre de 2020. El tram Iıldız-Kabataş encara està en construcció.
Plantilla:FFCC Bostancı ↔ Parseller 14,27 km 13
  • Inaugurat el 6 de giner de 2023.
  • Funciona de 06:00 a 23:00.
Plantilla:FFCC Olimpiyat ↔ Ataköy 17,2 km 14
  • Inaugurada el 29 de maig de 2021 (Olimpiyat–Bahariye) i completada el 18 de març de 2024 (Olimpiyat–Ataköy).
Plantilla:FFCC Gayrettepe ↔ Arnavutköy Hastane 51,5 km 10
  • S'està construint l'ampliació d'Arnavutköy Hastane a Halkalı.

Llínees en construcció

Llínea Ruta Llongitut Estacions Notes adicionals
Plantilla:FFCC Pendik Merkez ↔ Sabiha Gökçen Airport 4,90 km 2
  • Obertura en 2027.
Plantilla:FFCC 60. Iıl Parkı ↔ Kazım Karabekir 13,0 km 11
  • Obertura en 2026.
Plantilla:FFCC Altunizade ↔ Bosna Bulvarı 4,5 km 4
  • Obertura en 2026.

Costat europeu

La construcció del metro modern va iniciar en 1989. La M1 va ser cridada inicialment Metro Hafif (metro llauger) pese a que va ser construïda com una llínea de metro a escala completa. Va ser estesa des d'Aksaray fins als barris occidentals, unint l'Aeroport Internacional Atatürk al suroest en 2002.[3] La construcció de la M2 va començar l'11 de setembre de 1992 pero front a les troballes arqueològiques trobades es va detindre la construcció de vàries estacions especialment cap al sur. S'han usat materials resistents a sismes.[4][5]

Estació de metro Yenikapı.

La primera secció entre Plaça Taksim i Levent va entrar en servici pese als retarts el 16 de setembre de 2000. Esta llínea en 8,5 km té 6 estacions, de característiques similars i colors diferents. El mateix any 8 branques de 4 vagons tipo Alstom entren en servici, circulant cada 5 minuts en hora de punta i transportant a 130 mil passagers dirariamente. El 30 de giner de 2009, el primer tren construït per Eurotem entra en servici. |títul=Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim–Yenikapı Metro Hattı Eurotem construirà un total de 92 nous vagons per a les llínees de M2.[6][7] Al 30 de giner de 2009 un total de 34 trens cada u de 4 vagons era usat per la llínea M2.[7]

Una extensió al nort des de Levent fins a Maslak va ser oberta en la mateixa data.[8] El 2 de setembre de 2010 l'estació terminal de Darüşşafaka va ser instaurada.[9] L'extensió al sur des de Taksim a Yenikapı a través del Banya d'Or sobre un pont ha segut completada fins a l'estació Ş@işhane en Beyoğlu, i també va entrar en servici en giner de 2009.[8] Quan estiga completa, l'extensió Taksim Yenicapı serà de 5,2 km en 4 estacions incloent Taksim i Ş@işhane actualment en servici. El cost total de l'ampliació serà de 593 millons de lires turques.[6] En Yenikapı, el metro es intersecará en la llínea ampliada del metro llauger i les llínees del suburbà. El viage entre Ş@işhane en Beyoğlu i Hacıosman en Maslak és de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de llarc i pren 27 minuts incloent la secció Ş@işhane–Taksim (1.65 km, 2 minuts), Taksim–4. Levent (8.5 km, 12 minuts), and 4. Levent–Haciosman (8.1 km, 12 minuts.)[10] La llongitut total del costat europeu de la M2 serà de 23 km en 16 estacions des d'Hacıosman a Yenikapı pronte estarà completa;[11][12][13] sense incloure els 936 metros de llarc del pont del metro en el Banya d'Or,[14] el túnel de 0.6 km entre Taksim-Kabataş que permet la conexió en el port de Bus Marí (Anat),[15] el túnel en construcció de 0.6 km de llarc entre Aksaray–Yenikapı conectant en la llínea M1,[13] i el túnel de 13.6 km de llarc del Marmaray.[16]

Costat asiàtic

Una Entrada d'Estació Göztepe.

Del costat asiàtic la construcció esta en progrés en l'últim tram restant de Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de llarc de la llínea M4 des de Kadıköy fins a Kaynarca en un total de 19 estacions. Açò va tindre un cost de 750 millons d'euros i va ser construït pel consorci Astaldi-Makyol-Gülermak. [enllaç trencat] La primera secció va ser oberta al públic el 17 d'agost de 2012 en estació terminal en Kartal. La construcció dels Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). de llarc de la llínea M5 de Üsküdar via Ümraniye fins a Sancaktepe va començar en març de 2012.[17]

El Marmaray (túnel submarí per al ferrocarril en el Bósforo) conecta les llínees asiàtiques i europees del metro. La primera fase del proyecte va obrir al públic el 29 d'octubre de 2013.[18]

Llínees de metro d'Estambul i actuals proyectes d'expansió de la ret

Referències

  1. ↑ «Copia archivada». Archivat des de l'original, el 27 de febrer de 2021. Consultat el 13 de juliol de 2013.
  2. ↑ https://web.archive.org/web/20120601135011/http://www.ibb.gov.tr/tr-TR/SubSites/raylisistemler/Pages/uskudar-umraniye-cekmekoy-sancaktepe.aspx
  3. ↑ [1]
  4. ↑ NTV-MSNBC: "10 soruda İstanbul Metrosu" (17 September 2000)
  5. ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: "İstanbul Metrosu: Taksim – 4. Levent"
  6. ↑ 6,0 6,1 «Taksim–Yenikapı Metro Hattı». Istanbul Metropolitan Municipality. Archivat des de l'original, el 24 d'abril de 2009. Consultat el 20 de juliol de 2009.
  7. ↑ 7,0 7,1 «İstanbul Ulaşım: Metro Ş@işhane'donen Maslak'a uzandı». Istanbululasim. com (30 de giner de 2009). Archivat des de l'original, el 14 d'abril de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2009.
  8. ↑ 8,0 8,1 «Metro, Ş@işhane'donen Maslak'a uzadı». Istanbul Metropolitan Municipality (30 de giner de 2009). Consultat el 20 de juliol de 2009.
  9. ↑ «istanbululasim. net». Archivat des de l'original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 13 de juliol de 2013.
  10. ↑ > [http://web.archive.org/web/http://www.istanbululasim.com.tr/haberler
  11. ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim - 4. Levent metro hattı
  12. ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim-Ayazağa-Hacıosman metro hattı
  13. ↑ 13,0 13,1 Istanbul Metropolitan Municipality: Taksim–Yenikapı metro hattı
  14. ↑ Istanbul Metropolitan Municipality: Golden Horn metro bridge
  15. ↑ «FUNİKÜLER SİSTEM Taksim–Kabataş». İstanbul Ulaşım. Archivat des de l'original, el 20 d'agost de 2008. Consultat el 20 de juny de 2009.
  16. ↑ Railway Technology: Marmaray Railway Engineering Project, Istanbul, Turkey
  17. ↑ http://www.ibb.gov.tr/tr-TR/Pages/Haber.aspx?NewsID=20368
  18. ↑ «Obri el túnel subterràneu Marmaray que creua el Bósforo», RTVE. Consultat el 30 d'octubre de 2013.