Anar al contingut

Mestre d'Obres de la Corona en Escòcia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Mestre d'Obres de la Corona en Escòcia

El Mestre d'Obres de la Corona en Escòcia era el responsable per la construcció, reparació i manteniment dels palaus reals, castells i atres propietats de la Corona en Escòcia. La creació del càrrec va reflectir un canvi en la responsabilitat, que va passar dels albañils als dissenyadors en poc coneiximent pràctic sobre construcció. Els primers designats en el lloc solien ser cortesanos; James Hamilton de Finnart era parent del rei, John Scrymgeour era expert en heràldica, William Schaw va ser una figura clau en el desenroll de la francmaçoneria, un "ofici" que tenia molt poc que vore en la construcció.[1] Els hòmens que varen ocupar el càrrec posteriorment varen complir un rol similar al d'un arquitecte en el sentit modern de la paraula.

En el XV, un Mestre d'Obres era designat per a supervisar un proyecte de construcció individual, com podria ser un nou palau o la reconstrucció d'un ya existent. En el XVI, durant el regnat de Jacobo V, va començar a nomenar-se un Mestre General d'Obres, en responsabilitat absoluta per totes les obres del rei. El nomenament, generalment, era de per vida. Cap a fins del XVII, l'importància del càrrec va disminuir i els nomenaments duraven poc temps. L'últim Mestre d'Obres va ser designat per Jorge III en 1768, despuix de lo que els deures del Mestre d'Obres varen ser absorbits dins de l'Oficina d'Obres, que supervisava les obres del rei a lo llarc de tota Gran Bretanya i que després es va transformar en el Ministeri d'Obres.

Mestres Generals d'Obres de la Corona en Escòcia

Les dates indiquen l'any de nomenament.

  • 1615: Walter Murray (Mestre d'Obres ajudant)
  • 1629: Sir James Murray i Anthony Alexander
  • 1632: William Govane de Cardrona i James Murray Jr. (Mestre d'Obres ajudant)

El càrrec va estar vacant des de 1668.

  • 1671: Sir William Bruce de Balcaskie, Baronet (despedit en 1678)
  • 1689: Sir Archibald Murray de Blackbarony, Baronet
  • 1700: James Scott de Logie
  • 1704: Sir Francis Scott de Thirlestane
  • 1705: John Campbell de Mamor i John Urquhart de Meldrum
  • 1707: James Smith
  • 1714: John Campbell de Mamor
  • 1727: Sir John Anstruther d'Anstruther
  • 1743: George Dundas
  • 1761: William Stewart d'Hartwood
  • 1764: James Duff de Middle Temple, Londres
  • 1768: Tinent coronel James Pringle

Referències

  1. ↑ Glendinning i McKechnie, pág. 66

Bibliografia

  • Glendinning, Mills i McKechnie, Aonghus, Scottish Architecture, Thames & Hudson, 2004