Mesotermia

La "mesotermia" (formada per raïls gregues que signifiquen "qualitat de mantindre un temperatura mijana, ni freda ni calenta"), s'utilisa per a classificar alguns sers vius poc comuns el metabolisme dels quals posseïx característiques intermiges entre els sers ectotérmicos i endotèrmics. Alguns eixemples són el taburó blanc, el tonyina i la tortuga llaüt. Estes espècies generen calor suficient per a mantindre la seua temperatura corporal més càlida que el seu entorn, pero no poden mantindre una temperatura constant.

Hipòtesis sobre el metabolisme dels dinosauris

Impressió artística de quatre saurópodos macronarianos: des d'esquerra a dreta Camarasaurus, Brachiosaurus, Giraffatitan, i Euhelopus

Els dinosauris en un principi en ser classificats com a reptils, s'adjudicaven com a sers ectotérmicos (en metabolisme llents). No obstant, un equip d'investigadors de l'Universitat de Nou Mèxic (EE. UU.), utilisant una tècnica d'anàlisis metabòlic va poder determinar que estos sers extints no s'assemblaven ni als mamífers ni als reptils actuals, sino que ocupaven una posició intermija.

Els oss dels dinosauris creixen depositant-se en capes, en observar el ritme del creiximent òsseu es pot determinar la velocitat del metabolisme d'estos sers i que tan ràpit creixien, el tamany que varen alcançar des del seu naiximent fins a aplegar a la adultez és un atre indicatiu. El creiximent dels mamífers és prop de 10 voltes més ràpit que el dels reptils i el seu metabolisme és fins a 10 voltes més veloç.

Se sugerix llavors que la mesotermia va permetre a la majoria dels dinosauris moure's, créixer i reproduir-se a un ritme més accelerat que els seus contraparts ectotérmicos, lo que podria explicar cóm varen conseguir permanéixer i diversificarse en una gran varietat d'espècies durant aproximadament 135 millons d'anys fins a la seua extinció al final del periodo Cretácico.