Merchants of Doubt
Merchants of Doubt (Mercaders del dubte, en anglés) és un llibre escrit en 2010 pels historiadors científics nortamericans Naomi Oreskes i Erik M. Conway. El llibre identifica similituts entre el debat sobre el canvi climàtic i les més recents controvèrsia sobre el consum de tabac, la pluja àcida i el forat d'ozon. Oreskes i Conway escriuen que en cada cas "es manté vixca la controvèrsia" per mig de la difusió del dubte i la confusió en acabant de que s'haja aplegat a un consens científic, que eixa va ser l'estratègia bàsica d'aquelles accions contràries.[1] En particular, varen dir que Fred Seits, Fred Singer i uns quants científics opositors varen juntar forces en think tanks conservadors i companyies privades per a desafiar el consens científic sobre molts temes d'actualitat.[2]
El Marshall Institute i Fred Singer, dos dels subjectes sobre els que tracta el llibre, ho varen criticar, pero molts crítics ho varen rebre favorablement. Un dels crítics va dir que Merchants of Doubt està basat en una investigació i documentació exhaustives, i pot ser un dels llibres més importants del 2010. Un atre crític ho va considerar la seua elecció al millor llibre de ciència de l'any.[3]
Temes
[editar | editar còdic]Oreskes i Conway escriuen que un grapat de polítics conservadors, científics, en forts vínculs en determinades indústries, han "eixercitat un paper desproporcionado en els debats sobre qüestions controvertides".[4] El llibre indica que estos científics han desafiat el consens científic sobre els perills de fumar, els efectes de la pluja àcida, l'existència del forat d'ozon, i l'existència del canvi climàtic antropogénico.[4] Els autors escriuen que açò s'ha traduït en "ofuscaació delliberada" dels problemes que ha tingut una influència en l'opinió pública i la formulació de polítiques.[4] Oreskes i Conway conclouen que:
"Hi ha moltes raons per les que Estats Units no va prendre decisions sobre el calfament global, pero a lo manco una és la confusió plantejada per Bill Nierenberg, Fred Seitz i Fred Singer."[4][5]
Els tres són físics: Singer va ser un científic especialisat en eixides mentres que Nierenberg i Seitz treballaven en la bomba atòmica.[6] Oreskes i Conway varen expressar: "un chicotet número de persones poden tindre grans impactes, negatius, sobretot si estan organisats, decidits i tenen accés en poder".[7]
Seitz i Singer
[editar | editar còdic]Seitz i Singer varen servir en alts nivells de l'administració de la ciència, i varen tindre contacte en almirants, generals, i fins a presidents. També tenien considerable experiència en els mijos, per lo que podien obtindre cobertura de la prensa per als seus punts de vista. Els autors afirmen que, "Ells utilisen les seues credencials científiques per a presentar-se com a autoritats, i varen utilisar la seua autoritat per a desacreditar qualsevol ciència que no els agradava".[8]
Seitz i Singer varen ser vists com a inconformistes en el debat sobre el tabac. Seitz dirigix un programa per a la R. J. Reynolds Tobacco Company que va finançar investigació per a defendre el tabac. Singer coescribió un informe negant els riscs del fum de segona mà, finançat pel Institut del Tabac, que va atacar la ciència darrere de la constatació de que no hi havia riscs per a la salut de fumadors passius i va dir que era "part d'una agenda política per a ampliar el control del govern sobre la vida de les persones".[1]
Seitz i Singer varen ajudar a formar institucions tals com l'Heritage Foundation, la Competitive Enterprise Institute i el Marshall Institute en els Estats Units. Finançades per corporacions i fundacions conservadores, estes organisacions s'han opost a moltes formes d'intervenció de l'Estat o la regulació dels ciutadans nortamericans. El llibre enumera tàctiques similars en cada cas: "desacreditar a la ciència, difondre informació falsa, confusió i promoció del dubte".[7]
El llibre sosté que a lo llarc de més de 20 anys, Singer, Seitz, (i atres pocs científics opositors) varen estar fent estudis científics no originals sobre els temes que es debatien. Alguna volta havien segut investigadors prominents, pero en el moment en que es varen concentrar en els temes analisats en Merchants of Doubt, els autors afirmen que este grup de científics es varen dedicar a atacar la reputació i el treball d'uns atres. En cada u dels temes s'oponien al consens científic.[8]
En decembre de 2010, en un artícul per al American Thinker, Fred Singer afirma que Merchants of Doubt ataca a varis físics coneguts d'alt nivell, incloent al fallit Fred Seitz, expresident de l'Acadèmia Nacional de Ciències d'Estats Units. Singer diu que Oreskes i Conway diuen ser historiadors acadèmics, no obstant, han operat d'una manera "totalment no professional", fent cas omís d'informació sobre els fets, sense molestar-se en consultar les fonts primàries, i sense entrevistar a alguns dels científics objecte de controvèrsia.[9] Singer continua dient: "No importa com siga el tema ambiental —la reducció de l'ozon, la pluja àcida, pesticidas, etc.—, totes i cada una de les oposicions científiques basades en fets objectius s'atribuïx a una participació imaginada en les empreses tabacaleras. Res d'açò és cert, per supost".[9] Singer diu que ell és membre de la junta directiva d'una organisació de lluita contra el tabaquisme, troba al fum de segona mà irritante i desagradable, i no ha segut pagat per la direcció del tabac ni es va unir a cap de les seues organisacions frontals.[9]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Steketee, Mike. «[1]».
- ↑ (2010) Merchants of Doubt: How a Handful of Scientists Obscured the Truth on Issues from Tobacco Smoke to Global Warming, Bloomsbury Press, p. 6. ISBN 978-1-59691-610-4. merchantsofdoubt.org [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ McKie, Robin (August 8, 2010). "Merchants of Doubt by Naomi Oreskes and Erik M Conway". The Guardian.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Kitcher, Philip«The Climate Change Debats».Science.328(5983)
- 1231–2.doi:10.1126/science.1189312.
- ↑ Clive Hamilton aplega a una conclusió similar en el seu llibre Requiem for a Species (2010, pp. 98–103). Hamilton sugerix que les raïls de la negació del canvi climàtic es troben en la reacció del conservadurisme d'Estats Units davant el colapse de l'Unió Soviètica en 1991. Sosté que en la mida que la "amenaça roja" va disminuir, els conservadors que havien dedicat grans dosis d'energia a opondre's al comunisme varen buscar atres causes. Hamilton afirma que l'atac conservador contra la ciència del clima va ser liderat per tres físics prominents — Frederick Seitz, Robert Jastrow, i William Nierenberg.
- ↑ Brown, Seth. «[3]».
- ↑ 7,0 7,1 McKie, Robin. «[4]».
- ↑ 8,0 8,1 Oreskes & Conway 2010, p. 8
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «[5]» (en anglés). «Yo soc una persona que no fuma, que considere al fum de segona mà irritante i desagradable, certament no he segut pagat per Philip Morris ni l'opressió del tabac, i mai m'he unit a cap de les seues organisacions frontals. I vaig formar part del consell assessor d'una organisació anti-tabac. El meu pare, que era un fumador empedernido, va fallir d'emfisema sent relativament jove. Personalment, crec que el fum de segona mà, ademés de ser desagradable, no pot ser sà.»
Traducció de en:Merchants of Doubt (http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Merchants_of_Doubt&oldid=548393673)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Merchants of Doubt» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.