Meniscoessus

Meniscoessus és un gènero de mamífer extint de fins del Cretácico del territori que ocupa Estats Units en l'actualitat. Va habitar cap al final de la denominada «edat dels dinosauris» i pertanyia a l'orde extint Multituberculata. Es troba ubicat en el suborden Cimolodonta i la família Cimolomyidae.

El gènero Meniscoessus va ser designat per Cope I.D. en 1882. També ha segut denominat: Cimolomys (en part); Dipriodon (Marsh 1889); Halodon (Marsh 1889); Oracodon (Marsh 1889); Moeniscoessus; Selenacodon (Marsh 1889) (en part); i Tripriodon (Marsh 1889).

L'història del nom del gènero és complicada i confusa. Se li atribuïx a Cope, 1882. Posteriorment, li va seguir "Meniscoessus" (Marsh 1889). La segona denominació aparentment estava relacionada en dents que semblaven correspondre a menuts dinosauris carnívors. Esta denominació va ser adaptada com Dipriodon, Tripriodon entre uns atres, inclós Triprotodon. Després es varen identificar similituts en el gènero Paronychodon existent (Cope 1876), també basant-se en dents de la formació Laramie. En el córrer dels anys numerosos noms varen ser proposts com a sinònims de P. No obstant en l'actualitat és considerat un nomen dubium.

En 1929, Simpson va publicar American Mesozoic Mammalia (Mem. of the Peabody Museum, 3 pt. 1; i-xv). El nom Tripriodon ("tres dents serrades") va ser resucitat. Estes dents "teropodos" en realitat eren mamífers. Des de llavors el mamífer T. va caure en desús.

En resum, Meniscoessus és un multituberculado vàlit, el qual és conegut per algunes bones peces trobades, i per numeroses dents.

Espècies

L'espècie Meniscoessus collomensis va ser denominada per Lillegraven J.A. en 1987.Els restants fòssils varen ser trobats en els estrats del Cretácico Superior de la formació Williams Fork, en Colorat (Estats Units). Esta espècie és coneguda a partir de troballes en un sol lloc. S'estima la mateixa pesava 1.4 kg.

L'espècie Meniscoessus conquistus va ser denominada per Cope I.D. in 1882. Els restants varen ser trobats en els estrats del Maastrichtiano (Fins del Cretácico) de Colorat i la formació del riu St. Mary en Canadà.

L'espècie Meniscoessus ferox va ser denominada per Fox R.C. en 1971. Els restants varen ser trobats en els estrats del Campaniano (Cretácico Superior) de la formació del riu Upper Milk en Alberta, Canadà. El holotip, recolectat en 1968, es troba en la colecció de l'Universitat d'Alberta.

L'espècie Meniscoessus intermedius va ser denominada per Fox R.C. en 1976. Els restants varen ser trobats en els estrats del Campaniano - Maastrichtiano (Cretácico Superior) de la formació Oldman d'Alberta i Nou Mèxic, Utah i Wyoming (Estats Units). S'estima la mateixa pesava 500 g, tant com una rata gran.

L'espècie Meniscoessus major va ser denominada per Russell en la década de 1930. També li la denomina Cimolomys major (Russell 1936). Els restants varen ser trobats en els estrats del Campaniano (Cretácico Superior) de Montana (Estats Units) i Alberta, Canadà. S'estima la mateixa pesava 1 kg. El holotip es troba en Alberta.

L'espècie Meniscoessus robustus va ser denominada per Marsh O.C. en 1889. També li la denomina Cimolomys sculptusy; Dipriodon lacunatus; D. lunatus (Marsh 1889); D. robustus (Marsh 1889); Halodon sculptus (Marsh 1889); M. borealis (Simpson 1927); M. coelatus; M. fragilis; M. greeni (Wilson R.W. 1987); M. lunatus; M. sculptus; Moeniscoessus robustus; Oracodon anceps (Marsh 1889); O. conulus (Marsh 1892); Selenacodon fragilis (Marsh 1889); i Tripriodon coelatus (Marsh 1889). Els restants varen ser trobats en els estrats del Maastrichtiano (Cretácico Superior) i estrats possiblement del Paleoceno en Wyoming, Montana, Dakota del Sur (Estats Units) i en la formació del riu Santa Maria en Canadà. S'estima la mateixa pesava 3.3 kg. El primer us de la denominació M. robustus sembla remontar-se a 1891 per Osborn.

L'espècie Meniscoessus seminoensis va ser denominada per Eberle J.J. i Lillegraven J.A. en 1998. Els restants varen ser trobats en els estrats del Campaniano - Maastrichtiano (Cretácico Superior) de la formació Ferris en Wyoming. Es va trobar una mandíbula inferior de 3.5 cm prop de les montanyes Seminoe. Posseïx una gran similitut en M. robustus. El seu tamany era entre el d'una rata i un animal de 3.5 kg, segons la font.

Referències

Lillegraven (1987), Stratigraphy and evolutionary implications of a new species of Meniscoessus (Multituberculata, Mammalia) from the Upper Cretaceous Williams Fork Formation, Moffat County, Colorat. Dakoterra 3, p. 46-56.
Cope (1882), "Mammalia in the Laramie formation." American Naturalist xvi, p. 830-831.
Marsh (1889), "Discovery of Cretaceous Mammalia." Am. J. Sci. (3) xxxviii: 81-92.
Osborn (1891), "A review of the Cretaceous Mammalia." Proc. Acad. Nat. Sci., Phila., p. 124-135.
Simpson (1929), "American Mesozoic Mammalia." Mem. Peabody Mus. Nat. Hist. iii (i), p. 1-235.
Wilson (1987), Clapix Cretaceous (Fox Hills) multituberculates from the Ret Owl local fauna of western South Dakota. Dakoterra 3, p. 118-122.
Kielan-Jaworowska Z & Hurum JH (2001), "Phylogeny and Systematics of multituberculate mammals." Paleontology 44, p. 389-429.
Fox (1976), Cretaceous mammals (Meniscoessus intermedius, new species, and Alphadon sp.) from the lowermost Oldman Formation, Alberta. Canadian J. of Earth Sciences, 13(9), p. 1216-1222, 4 figs.
Fox (1971), "Early Campanian multituberculates (Mammalia: Allotheria) from the upper Milk River Formation, Alberta". Canadian J of Earth Sci. 8, p. 916-938.
Gran part de l'artícul conté informació obtinguda de [1] MESOZOIC MAMMALS: "basal" Cimolodonta, Cimolomyidae, Boffiidae i Kogaionidae.