Meltí ?ipá jalá(o)

El talp és un disfràs de Meltí ?ipá jalá(o). Baixe eixa forma, va alçar un brode al voltant del món per a que la mar no es desbordara.

Segons el mit kiliwa, Meltí ?ipá jalá(o) va colocar als borregos cimarrones en les quatre montanyes dels cantons del món per a que sostingueren el cel en el seu cornamenta.

Meltí ?ipá jalá(o) és la divinitat creadora de la mitologia kiliwa. El seu nom significa Coyote-gent-lluna. És una divinitat llunar i principi masculí, i entre atres animals, es troba associat al talp.

Llegenda

Segons els indígenes kiliwa (que habiten en el nort de Baixa Califòrnia, Mèxic), Meltí ?ipá jalá(o) va aplegar del sur al territori dels kiliwa. En la cosmogonia d'este poble, el sur està relacionat en la llum i el color groc. Es va llevar la pell per a en ella envoldre la terra, l'aigua, el vent i el fòc. Després d'arrancar-se la pell va separar la llum de l'obscuritat (Meltí ?ipá jalá(o) era bàsicament un ser lluminós, per això, era groc com la regió de la que provenia). Quan la terra va ser separada de l'aigua, la divinitat va formar quatre montanyes, en cada una dels cims de les quals va colocar un borrego cimarrón (que va crear a partir de les seues pròpies pantorrillas), per a que sostinguera en les seues banyes el món.

Cada montanya estava associada en un color i un rumbo de l'univers. En cada una d'elles, Meltí ?ipá jalá(o) va fer un breçol per a colocar en elles als seus fills. En una miqueta d'argila que va dur de la casa de la seua yaya (localisada en el sur), va modelar un venado, un peix, una guala i un gat. va colocar estos animals cada u en una dels breçols de les montanyes. El venado va quedar en el sur, el peix en l'oest, la guala en el nort i el gat en l'oest. ya que els primers fills de Meltí ?ipá jalá(o) no es varen dur be en els cimarrones, va modelar atres animals que deurien ser el sustente dels seus fills (als que es diu kuyak (sagrats) i els cimarrones. En última instància, els nous animals tampoc es varen poder dur be en els atres fills. Segons el mit kiliwa, qui va resoldre les disputes entre els animals sagrats, els comuns i els borresgos cimarrones va ser el talp, que en ajuda de la rata cangur va solucionar l'inestabilitat del món recent creat, cavant un gran túnel al voltant de la terra continguda per la pell del deu, i alçant d'esta manera un brode que impedix el desbordament de les mars.

L'acte final en la creació del món segons el mit kiliwa és la creació dels sers humàs per part de Meltí ?ipá jalá(o). En fanc roig dut del sur (de Její Chuwílo, identificat pels kiliwa en l'actual emplaçament de la colónia Francisco R. Serrano, en Baixa Califòrnia), el deu Coyote-gent-lluna va fer quatre ninots que varen adquirir vida després de haver segut cuits en una montanya per tretze lunacions. Acte seguit va enviar a cada u d'ells a la montanya i breçol corresponent. Els primers hòmens o pares varen desafiar al seu creador, i es ayuntaron en els animals sagrats. D'eixos ajuntaments varen nàixer els quatre clans dels kiliwa, que varen tindre com tòtem un dels animals sagrats.

Quan Meltí ?ipá jalá(o) es va donar conte de que els hòmens eren muts, els va ensenyar a parlar kiliwa. Després d'atres successos menors, el deu Coyote-gent-lluna va morir de cansanci. Pero com ningú va celebrar rituals funeraris en el seu honor (perque segons el mit, cap ser en la terra els coneixia), Meltí ?ipá jalá(o) va capturar l'obscuritat i va deixar que el món vixquera en la llum perpètua. Alguns animals varen persuadir al deu de lliberar l'obscuritat, a canvi de realisar els ritos funeraris corresponents. Aixina ho varen fer, i el Coyot-gent-lluna va poder descansar en pau, va ascendir al Umá'(i) o wá (casa dels morts) i es va convertir en la lluna.

Referències

Ochoa Zazueta, Jesús Ángel (1978): Els kiliwa: i el món es va fer aixina. Institut Nacional Indigenista. Mèxic.