Melquíades Álvarez

Melquíades Álvarez González-Posada (Gijón, 17 de maig de 1864-Madrit, 22 d'agost de 1936) va ser un polític i juriste espanyol que va aplegar a eixercitar el càrrec de president del Congrés dels Diputats durant la Restauració borbònica. En els seus inicis es va adscriure al republicanisme de Nicolás Salmerón per a fundar en 1912 el Partit Reformiste, en el que varen militar membres de la intelectualidad espanyola del moment, com Benito Pérez Galdós, Manuel Azaña, José Ortega i Gasset i Manuel García Morente. El 22 d'agost de 1936 es trobava confinat en la Presó Modele despuix de l'inici de la Guerra Civil; despuix de ser presa la presó per una turba de milicians d'esquerres i haver-se produït una lliberació de presos comuns en una seqüència iniciada per un incendi en el recint, va ser assessinat en la nit del 22 al 23 en efectuar-se una eixecució sumaria en el sòtol de la presó.

Melquíades Álvarez

Biografia

Fill d'un empleat de l'ajuntament de Mieres, Francisco Álvarez, que va fallir en 1878. La família va quedar llavors en una situació difícil; la seua mare, Bàrbara, va decidir assentar-se en Oviedo, a on va obrir una casa d'hostes. Melquíades es va bolcar en ajudar a la seua família en finalisar el bachillerat en l'Institut Jovellanos de Gijón. Va estudiar Dret en l'Universitat d'Oviedo, a on es va llicenciar en 1883. Despuix d'un primer intent fallanc, va guanyar la Càtedra de Dret Romà en l'Universitat d'Oviedo en 1889. Amic de Leopoldo Ales, Clarín, va iniciar la carrera professional d'advocat en Oviedo. Entre 1894 i 1898 va ser decà del colege d'advocats d'esta ciutat. Despuix es va traslladar a Madrit. El 28 de març de 1900 va contraure matrimoni en Oviedo en Sara Quintana Bertrand (n. 19 de giner de 1880 - Madrit, 3 de juny de 1930). Varen tindre cinc fills: Margarita (n. 9 de juny de 1902), Melquíades (n. 28 de decembre de 1905 - 1968), Matilde (n. 5 de setembre de 1907), Dinorah (n. 28 de febrer de 1908) i Carolina (n. 6 de febrer de 1913). La seua esposa va fallir despuix de complicacions posteriors a una trepanació que varen tindre que practicar-li. Residien en una casa unifamiliar en el número 47 de la carrer de Velázquez. La casa familiar va ser derribada en 1947 per a construir l'edifici que es pot vore actualment.

Trayectòria política

Erro al crear miniatura:

Retratat per Campúa en la revista Nou Món (1903).

Excelent orador, li cridaven "el Tribuno" i "el Pico d'Or". En 1912 va fundar el Partit Reformiste, d'inspiració republicana pero dispost a governar en una monarquia democràtica, puix considerava que, en democràcia, la qüestió de la forma de govern —monarquia o república— era accidental. Va ser vocal del Institut de Reformes Socials, establit en 1903.

Erro al crear miniatura:

Reformisme... Transformisme... Ilusionisme.. Tot és lo mateix. «Senyores i cavallers: Fixen-se be en este bonico joc. A l'una... A les dos...». Caricatura satírica de Cyrano (1917).

En 1917 va participar en el moviment favorit per republicans i socialistes, el fi dels quals era convocar Corts Constituents. Fracassat el moviment, Melquíades Álvarez va ser moderant el seu discurs i es va aproximar al Partit Lliberal de la monarquia, lo que li va permetre accedir en 1923 a la presidència del Congrés dels Diputats. En este lloc, va tractar de convéncer a Alfonso XIII per a que retornara al parlamentarisme lliberal despuix del colp d'Estat de Primer de Rivera. A lo llarc de la dictadura de Primer va participar en vàries conspiracions dirigides a derribar al dictador. Durant la Segona República, el seu partit, per a llavors cridat Partit Republicà Lliberal Demócrata, i ya molt minoritari, es va trobar situat en el centre-dreta de l'espectre polític. Elegit diputat per Madrit (per la Candidatura de Respal a la República, en els escans de les minories) i Valéncia (en la Conjunció Republicà-Socialista, en els escans de les majories) en les eleccions constituents de 1931 (celebrat un sorteig, se li va adscriure a la circumscripció valenciana) i reelegit per Astúries en 1933 (en llistes conjuntes en la CEDIXCA). També va ser decà del Colege d'Advocats de Madrit.

Erro al crear miniatura:

Caricaturizado per Tovar en la revista Gedeón (1912)

Va intervindre en el debat de la Constitució de 1931 per a defendre que esta no fora «el reflex d'un partit polític —que sempre seria mesquí i deleznable—, sino, senzillament, el reflex d'un criteri més ampli, mirant al pervindre i a l'evolució total de la vida» recordant que eixe tipo de Constitucions, com la Constitució de 1876, «han gojat d'una vida precària perque no reflectien el criteri de la vida nacional, sino el criteri del partit vencedor». També va cridar l'atenció sobre la necessitat de «previndre-se» contra les «dictaduras com el bolchevisme i el fascisme, «que tenen una ideologia particular molt semblant, perque absorbixen la nació a l'Estat, a l'Estat ho identifiquen en el Govern i el Govern ho vinculen en el poder polític personal». Sobre el «problema, que es diu indegudament religiós» va advertir que es vea influït «per dos fanatismes igualment execrables, que havien condicionat tota la política espanyola: els que cridava yo el fanatisme de la dreta i el fanatisme de l'esquerra; el fanatisme roig i el fanatisme negre». En esta qüestió no es va mostrar partidari de la separació de l'Iglésia i l'Estat, sino del regalisme, perque «crec que l'Estat deu intervindre i procurar dur la direcció de la vida social». També es va mostrar partidari del Senat com a representació dels «elements corporatius» i contrari al reconeiximent del «principi de la socialisació de la propietat». Per últim es va referir al «problema de l'autonomia» en el que va tirar en falta «una afirmació categòrica, expressiva, que no deixara lloc a dubtes, sobre l'unitat de la nació espanyola... [l'existència del qual] està acusada vigorosamente per la seua llengua, per la seua tradició, per la seua raça, per la magnificencia del seu esperit, de la grandea del qual ha quedat una estela lluminosa en l'Història». Va terminar la seua intervenció fent una crida per a que es prenguera com a modela Constitució de la Tercera República francesa que «viu fa prop de setanta anys» i aixina:

hauríem realisat una obra séria en benefici de la República, que en este punt, identificada en Espanya, és el triumfo de la llibertat, de la democràcia i del progresse

Llabor social

D'entre les diverses gestions i compromisos que Melquíades Álvarez va desenrollar o va posar en marcha a lo llarc de la seua vida, pot destacar-se la creació en Astúries dels ateneus i les biblioteques populars, seguint l'esperit i eixemple proposts per pedagogo com Rafael Altamira, reformador universitari, institucionista alumne de Giner i secretari del Museu Pedagògic Nacional, per a posar «l'educació a disposició dels treballadors».

Assessinat

En agost de 1936, un més despuix del començ de la Guerra Civil, Melquíades Álvarez va ser reclós, de la mateixa manera que atres dirigents polítics conservadors, en la Presó Modele de Madrit i posteriorment, durant la matança perpetrada en la presó, seria assessinat per milicians anarquistes que havien ocupat la presó. Junt a Álvarez varen anar també fusilades atres personalitats com els exministres de la República José Martínez de Velasco, agrari, i Manuel Ric Avello.

S'ha dit que Azaña, per llavors president de la República, hauria plorat per l'impressió que li va causar l'assessinat del que havia segut el seu primer mentor polític; en els seus Diaris ha quedat mostra. Indalecio Prieto va predir la derrota republicana: «en esta brutalitat, hem perdut la guerra».

Bibliografia

• (2019) Entre la ciència del Dret i l'art de la política, Melquíades Álvarez jurisconsulto, Espanya: Universitat d'Oviedo.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFÁlvarez de Miranda2002">Álvarez de Miranda (2002). Melquíades Álvarez, el meu pare, Oviedo. ISBN 84-8459-111-5.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFÁlvarez de Miranda2015">Álvarez de Miranda (2015). Entre dos fòcs. Melquíades Álvarez i la seua família, Pròlec d'Aquilino Duc. Sevilla, Renaixença. ISBN 978-84-16246-56-4.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGarcía Venere1974">García Venere, Maximiano (1974). Melquiades Álvarez. Història d'un lliberal, Pròlec d'Azorín. Madrit. ISBN 84-7273-057-3.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFOliveros1989">Oliveros (1989). Astúries en el resorgiment espanyol, Gijón. ISBN 84-7286-282-8.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRedó1993">Redó, Gonzalo (1993). Història de l'Iglésia en Espanya, 1931–1939: La Guerra Civil, 1936–1939, Madrit: Rialp. ISBN 84-321-3016-8.