Anar al contingut

Melodia tipo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En musicologia, una melodia tipo és un conjunt de fòrmules melòdiques, figures, i patrons que són utilisades per a la composició d'una gran varietat de música, especialment no-occidental i música occidental primitiva. Este tipo de música és generalment compost per mig d'un procés de centonización, be en forma lliure (o siga improvisant) o segons un patró fix.

El terme 'melodia tipo' tal com ho usa Slobin (1982:186)[1] i ací és definit com un grup de melodies que es troben relacionades en el sentit que totes elles contenen similars procediments modals i similars característiques rítmiques i contorns o patrons melòdics.[2]

La majoria de les cultures que componen música d'esta manera organisen els patrons segons tipos de melodies característics. A sovint li'ls compara en les escales modernes occidentals, pero en realitat els tipos de melodies contenen molta més informació que una seqüència d'altures permesa, ya que ells informen com és que deuen funcionar eixes altures en la música, i indiquen fòrmules bàsiques que servixen de base per a l'improvisació. En música no-improvisada com per eixemple la música llitúrgica codificada, és fàcil entendre com és que la melodia es desenrolla a partir del conjunt de patrons.

Vore també

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Slobin, Mark (1982). Tenement Songs: The Popular Music of the Jewish Immigrants. Music in American Life. Urbana: University of Illinois Press. ISBN 0-252-00893-6.
  2. Koskoff, Ellen (2000). Music in Lubavitcher Life (Urbana: University of Illinois Press), p. 86. ISBN 978-0-252-02591-4.


Referències

[editar | editar còdic]