Melilotus officinalis
El trébol dolç, trébol d'olor groga, meliloto groc o coronilla real (Melilotus officinalis) és una espècie herbácea pertanyent a la família de les leguminosas, que es cultiva com a planta forrajera. La seua característica olor dolça s'intensifica pel secat i es deu al seu alt contingut en cumarina.
Descripció
[editar | editar còdic]Herba anual o bienal, d'una altura mija de 80 cm, molt ramificada; raïl pivotante, cosmopolita en camps incults. Sistema radicular d'eix principal pivotante, gros, en algunes ramificacions; en formes bienals és més leñosa que les anuals. Fulls alternes trifoliadas, en folíols dentados, obovados a oblongos, estípulas sanceres soldadas en el pecíol. Florés menudes en corola groga, agrupades en arracades curtes semblants a mechons. Frut llegum aovada, plana, en costelles travesseres, de 2 mm de diàmetro; 1-2 llavors.
Us medicinal
[editar | editar còdic]S'utilisa en medicina herbal, a on se li atribuïxen l'estimulació de el "drenage limfàtic" i la reducció de la retenció de líquits, particularment en els teixits de la paret venosa. Ronquera, catarros, amígdales, antivaricoso. Astringente.
Tota la planta despedix un fort aroma a cumarina, en especial al restregarse o secar-se. S'utilisen els fulls i els restants florals secs.
El principal component actiu (al com es deu el seu aroma) és la cumarina, C9H6O2, lactona de l'àcit ortohidroxicinámico. És soluble en alcohol, cloroform i éter i es presenta en forma de cristalés prismàtics, incoloros, d'olor fragant i sabor molt amarc.
La dicumarina, dicumarol o antiprotrombina, C19O6H12, es produïx per fermentació del forraje quan es henifica mal i és responsable d'hemorràgies internes generalisades molt característiques en els animals que ho ingerixen; açò es deu a l'acció anticoagulant del dicumarol. En medicina humana s'utilisa per a la prevenció de trombosis.
Melilotus officinalis és una espècie capaç d'acumular nitrats en cantitats nocives. Kingsbury (1964:43).
Néctar
[editar | editar còdic]És molt bona font de néctar para apiarios (en anglés font de néctar).
Taxonomia
[editar | editar còdic]Melilotus officinalis va ser descrita per (L.) Pall. i publicat en Journal of Botany, British and Foreign 66: 141. 1928.[1]
Melilotus: nom genèric que deriva de les paraules gregues: meli que significa "mel", i lotos, una leguminosa.[2]
officinalis: epítet llatío que significa "oficinal, de venda en herbarios"
- Medicago officinalis (L.)I.H.L.Krause
- Melilotus arenarius Grecescu
- Melilotus arvensis Wallr.
- Melilotus melilotus-officinalis Asch. & Graebn.
- Melilotus neglectus Tingues.
- Melilotus pallidus Ser.
- Melilotus petitpierreanus Willd.
- Trifolium Melilotus officinalis L.
- Trifolium melilotus-officinalis L.
- Trifolium officinale L.[3][4][5]
- corona de rei, coronilla real, meliloto oficinal, trébol d'olor, trébol oloroso, trébol real oloroso.[6]
Vore també
[editar | editar còdic]- Terminologia descriptiva de les plantes
- Anex:Cronologia de la botànica
- Història de la Botànica
- Característiques de les poáceas
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Melilotus officinalis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 6 de decembre de 2014.
- ↑ en Noms Botànics
- ↑ http://www.eol.org/taxa/16420958
- ↑ Melilotus officinalis en The Plant List
- ↑ «Melilotus officinalis». International Legume Database & Information Service. Consultat el 3 de maig de 2015.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mexico City.
- Correll, D. S. & M. C. Johnston. 1970. Man. Vasc. Pl. Texas i–xv, 1–1881. The University of Texas at Dallas, Richardson.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S.. New York Botanical Garden, New York.
- Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Hultén, I. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
- Marticorena, C. & M. Quezada. 1985. Catàlec de la Flora Vascular de Chile. Gayana, Bot. 42: 1–157.
- Cabrera, A.L. i Zardini, I.M. 1978. Manual de la Flora de la Província de Buenos Aires - Buenos Aires, Ed. Acme, 2ª ed., 342 - 755 pp.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Melilotus officinalis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Melilotus officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.