Meles anakuma
El teixó japonés (Meles anakuma) anaguma o mujina és una espècie carnívor de la família Mustelidae. És endèmic en el Japó, a on se li troba en Honshu, Kyushu i Shikoku[1] (incloent Shodoshima). L'espècie és més menuda (en promig 79 cm en machos) i té menys dimorfisme sexual que el teixó europeu.
Orige
[editar | editar còdic]L'absència de teixons en la illa de Hokkaidō, i la presència del seu parent Meles leucurus en Coreja, sugerix que els seus ancestros varen alcançar les illes del Japó per esta via. Els estudis genètics indiquen que existixen diferències substancials entre el teixó japonés i europeu, i que els teixons europeus són genèticament més homogéneus.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Els teixons japonesos són nocturns i hibernan durant els mesos més frets de l'any. Cap als dos anys d'edat, les femelles es reproduïxen i paren ventrades de dos a tres cadells en la primavera (març-abril). Tornen a reproduir-se poc temps despuix, pero diferixen l'implantació fins al més de febrer de l'any següent. Esta espècie és més solitària que el teixó europeu; no s'associen en grups socials i no formen parelles estables. Durant la temporada de apareamiento, el territori d'un macho interacciona en el de dos a tres femelles.
Dieta
[editar | editar còdic]Esta espècie posseïx una dieta omnívora que inclou cucs, escarabats, bayas i caquis.
Amenaces
[editar | editar còdic]A pesar de ser una espècie comuna el seu ranc ha disminuït notablement. Es distribuïx en aproximadament el 29 % del país, un àrea que ha disminuït un 7 % en els últims 25 anys. L'increment en l'us de la terra i la agricultura i la competència en els mapaches introduïts són la seua principal amenaça. La caça és llegal, pero ha disminuït ostensiblement des de la década de 1970.