Melanotaenia boesemani

Archiu:Red m boesemani.jpg

peix arc iris (Melanotaenia boesemani)

El peix arc iris (Melanotaenia boesemani) és una espècie de peix ateriniforme de la família Melanotaeniidae originari del surest asiàtic. L'espècie va ser descoberta pel doctor Marinus Boeseman al voltant de 1955. Després descrita per Gerald Allen i Norbert Cross en 1980, i introduïda en Europa en 1982 per Heiko Bleher. A partir d'allí l'espècie es va reproduir en captiveri per a la seua posterior comercialisació en tot lo món com a peix ornamental. D'acort en la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea, és una espècie en perill.

Hàbitat

Lagos de poca profunditat i en molta vegetació de:

1. Indonèsia, regió de Irian Jaya. Principalment en els Lagos Ajamaru, Aitinjo i Hain.
2. Austràlia i Nova Guinea

Morfologia

Cos en forma d'óval i comprimit en els laterals. Si be les aletes no estan molt desenrollades, és un excelent nadador. La boca orientada cap a dalt indica que s'alimenta de la superfície. La aleta dorsal està dividida en dos. L'anal recorre tota la part inferior, des de la pèlvica fins al naiximent de la cabal. Sobre la coloració este peix és espectacular, sobretot en els mascles adults, encara que estos colors es voran afectats segons l'estat sanitari, la calitat de l'aigua i l'humor del peix. Des del morro fins a la part mija, varia del violeta fins al blau obscur o turquesa, i en la part posterior és d'un groc anaranjado i a voltes roig pàlit. Tres bandes obscures travessen la mitat de la seua cos verticalment. Les femelles són un tant menys colorides i posseïxen una llínea negra o obscura que les dividix en dos de forma horisontal, des de l'aleta cabal fins al morro.

Alimentació

Omnívoro, acceptarà de colp i repent tot tipo d'assuts vius que li pugam oferir: artemia adulta, daphnias, tubifex, larves de mosquit, gusanillos entre uns atres, com també aliment balancejat en escamas. S'alimenta sempre de la superfície, per #lo que no se li deurà suministrar en excés, ya que lo que caiga al fondo, no ho prendrà. Com és un peix molt voraç, se sugerix deixar-ho en dejunes a lo manco un dia en la semana.

Comportament

Pacífic i gregario, s'aconsella mantindre en cardumen d'a lo manco 5 eixemplars. Si ben no presenta agressivitat en els seus companyers d'aquari, és de natació permanent i un tant nerviosa, per #lo que no deuria conviure en peixos tranquils i llents. Alguns ciprínidos com els barps, serien ideals, sempre i quan les condicions físic-químiques de l'aigua siguen compatibles.

Aquari apropiat

De 200 l com a mínim, ya que són excelents nadadors i de tamany considerat, ( al voltant de 12 cm ) bo allumenament i en abundant plantació perifèrica. Un tant exigent en les condicions del mig ambient. pH entre 7 i 8, durea entre 10 a 15 dGH. Temperatura de 23 a 27 °C. Requerix canvis freqüents d'aigua, bona oxigenación i excelent filtrat.

Reproducció

Relativament senzilla. Es deurà separar una parella en un aquari de 100 L o més. La durea de l'aigua no deuria ser major als 10 dGH, de lo contrari els alevines no podran trencar la seua membrana i moriran aprisionados inexorablemente dins del seu propi ou. En general la posada es produirà en les primeres hores del dia, en incrementar-se l'intensitat de la llum. El mascle intensificarà els seus colors, i si la femella està interessada en ell, se li acostarà en moviments ondulatorios fins a quedar “pegada” al seu costat. Després d'uns instants se separaran violentament, moment en el qual la femella tira els ous del seu interior mentres el mascle els fertiliza. Estos són adhesius, per #lo que quedaran ancorats als adorns i cristals de l'aquari. L'eclosió es produirà després d'aproximadament 8 o 10 dies . Els alevines s'alimentaran del seu sac vitelino durant els 5 dies següents, després de lo que li'ls pot alimentar directament en artemia salina recent naixcuda. (naupilos de artemia).