Mejía és un llinage espanyol en linajes castellans,[1] gitanos[2] i judeo-sefarditas.[3]

Història

Llinage molt freqüent i repartit per tota Espanya, que el seu linaje més antic del que es té notícia és originari de Galícia. És recurrent sobretot en Andalusia. Va passar a Amèrica.[1]

En caràcter general, els judeus, que varen aplegar a la península ibèrica abans que els romans, varen formar els seus llinages de la mateixa forma que el restant dels ciutadans de l'antiga Hispania. Lo que si conservaven eren noms hebreus que els convers, que varen abraçar el cristianisme per a no ser expulsats, varen haver de canviar per noms cristians en ser batejats.[4]

Colòmbia

És un llinage popular en Colòmbia, especialment en la regió Paisa. Segons el llibre "Genealogia d'Antioquia i Caldas" de Gabriel Arango Mejía, el primer espanyol en dur el nom a Colòmbia va ser un home cridat Don Juan Mejía de Tobar Montoya.[5]

Etimologia

En ser un llinage molt comú, sobretot en la seua variant plural, se li atribuïxen varis orígens etimològics distints:

  • Possible derivat d'un antic nom personal hispànic del que es desconeix l'etimologia, pero se supon que puga ser una variant de Matías.[6]
  • Possible derivat d'un renom basat en la paraula castellana antiga megía (medicament), que s'aplicaria al que tinguera per ofici la creació de medicaments.[6]
  • Possible llinage toponímic, derivat del lloc de Mesía.[7][8]
  • Segons alguns seria d'etimologia vasca significant juncal.[9]
  • Segons uns atres seria d'etimologia hebrea derivat de Mashiaj, a la seua volta derivat del arameo meshija, en el significat de ungido, mesías.[10]

Escuts

Cada escut representa a una branca familiar del llinage les senyes del qual d'orige solen constar en la descripció del mateix, per lo que solament els hereus d'eixa branca familiar poden gojar de dit blasón.[11]



Variants

Composts i Derivats

Eclesiàstics

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Faure, Ribes i García, 2001, «Mejía», p. 511.
  2. ↑ Gamella, Gómez Alfaro i Pérez Pérez, 2007.
  3. ↑ «enlacejudio. com/wp-content/uploads/2014/03/lista_de_apellidos_sefaradim_i. pdf Llista de llinages Sefaradíes.» (2014). Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  4. ↑ Faure Sabater, Roberto; Ribes Lafoz, María Asunción; García Sancho, Antonio (2001). «3.5 Nom judeus», Diccionari de llinages espanyols, Espasa Calpe S. A., pp. XXXVI-XXXVIII. ISBN 8423922898.
  5. ↑ Gabriel Arango Mejía (1973). google. com/books? id=GvJEGwAACAAJ Genealogícas d'Antioquía i Caldas: 3. ed, Bedout.
  6. ↑ 6,0 6,1 Faure, Ribes i García, 2001, «Cortés», p. 277.
  7. ↑ «geni. com/surnames/mejia Mejía».
  8. ↑ «houseofnames. com/xq/asp. fc/qx/mejia-family-crest. htm Mejia family».
  9. ↑ de Mogrobejo, 1987, «Mejía», p. 138.
  10. ↑ Tibón, 2001, «Mejía», p. 154.
  11. ↑ Lozano, José. «heraldicahispana. es/index. php/cual-es-el-escudo-de-mi-familia ¿Quin és l'escut de la meua família?». Consultat el 1 d'octubre de 2024.

Bibliografia

  • Alonso de Cadenes López, Ampelio; de Cadenes Vicent, Vicente. Heraldario espanyol, europeu i americà (vol. 1), Gràfiques Àries Montano S. A.. ISBN 8487204317. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Alonso de Cadenes López, Ampelio; Cadenes i Vicent, Vicente de; Ruiz Carrasco, Liliana (1979). Blasonario de la Consanguinitat Ibèrica, Institut Salazar i Castro. ISBN 8400044037. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Alonso de Cadenes López, Ampelio; Cadenes i Vicent, Vicente de; Ruiz Carrasco, Liliana (1982-1990). Blasonario de la Consanguinitat Ibèrica, Institut Salazar i Castro. ISBN 8487204252. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Alonso de Cadenes López, Ampelio; Cadenes i Vicent, Vicente de (1996-1997). Blasonario de la Consanguinitat Ibèrica, Institut Salazar i Castro, p. 10. ISBN 8487204988. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Faure, Roberto; Ribes, María Asunción; García, Antonio (2001). Diccionari de llinages espanyols, Imprenta Editorial Espasa Calpe S. A.. ISBN 8423922898. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Faure Sabater, Roberto; Ribes Lafoz, María Asunción; García Sancho, Antonio (2001). «3.5 Nom judeus», Diccionari de llinages espanyols, Espasa Calpe S. A., pp. XXXVI-XXXVIII. ISBN 8423922898. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Gamella, Juan F.; Gómez Alfaro, Antonio; Pérez Pérez, Juan (20 d'abril de 2007). Departament d'Antropologia Social de l'Universitat de Granada (ed.). aecgit. org/downloads/documentos/52/els-apellidos-de-els-gitanos-espanoles-en-els-censos-de-1783-85. pdf Els llinages dels gitanos espanyols en els censos de 1783-85, Granada. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • De Mogrobejo Zabala, Endika (1987). Llinages vascs. Diccionari etimològic, Wilsen Editorial. ISBN 8591824X. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Solís, José Antonio (2003). La gran guia dels llinages en els seus orígens i escuts, L'arca de paper. ISBN 8497650670. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Solís, José Antonio (2004). Abecedari de Llinages, L'arca de paper. ISBN 8497651812. Consultat el 1 d'octubre de 2024.
  • Tibón, Gutierre (2001). Diccionari etimològic comparat dels llinages espanyols, hispanoamericans i filipins, Editorial Diana S. A.. ISBN 9681664353. Consultat el 1 d'octubre de 2024.