Megaletoscopi
El megaletoscopi és un mecanisme òptic sorgit a partir de l'evolució de l'aletoscopio (patentat en 1861), dissenyats abdós aparats pel suís Carlo Ponti (fotógraf) (1823-1893).[1] Este aparat va ser dissenyat en els anys 1860.
En més d'una ocasió s'ha confòs el megaletoscopi en l'estereoscopi, pero el disseny i l'efecte d'este segon aparat són completament distints. No obstant, el megaletoscopi guarda certes similituts en el aletoscopio, puix abdós són capaços d'oferir una certa ilusió de relleu utilisant la cromoestereopsis.[2]
Història
En 1860, Carlo Ponti, òptic del rei Vittorio Emanuele II vaig donar Savoya, va crear un aparat denominat aletoscopio, per a la visualisació de tant pintures com a fotografies. L'idea principal d'este mecanisme era la visualisació de vistes opaques i transparents de grans dimensions per a impressionar als usuaris. Les edicions més especials i millor dissenyades d'este aparat eren lo que es coneixia com megaletoscopis.[2]
Mecanisme
La funció d'este mecanisme consistix en l'observació d'images a través d'una gran lent que permet crear una ilusió òptica de gran profunditat de camp i perspectiva en les images visualisades. Les copies a l'albúmina es retroiluminan en una font de llum situada dins de la cambra (normalment una llanterna d'oli o querosén) o allumenades per la llum del dia a través d'un sistema de portes obertes.[2]
Una série d'espills disposts en l'interior de la màquina conduïx la llum cap a la part frontal de les images. Els efectes obtinguts en funció de la cantitat de llum que entra es conseguixen en pintar la part atrassera de l'albúmina fotogràfica. Per a crear l'ilusió d'allumenament, les images tenen forats[3] en cada costat de la «impressió». Estos són casi invisibles des de la part frontal, i hi ha certes seccions que varen ser retallades per a que el paper que s'introduïra en la màquina poguera ser més fi.
En les primeres proves en este mecanisme, es va preparar una série de fotografies específiques per a utilisar en el megaletoscopi. Estes images eren translúcidas i colorides, a fi de crear uns efectes visuals més dramàtics. Un d'estos efectes era allumenar les images a partir de llum obscura per a oferir la sensació de que la llum era nocturna. Quan la part superior de l'aparat s'obria i la llum aplegava directa a la part frontal de l'image es vea una escena en «llum de dia». Quan esta part superior es tancava i la llum venia d'arrere, l'escena es convertia en nocturna.[4]
Vore també
Referències
- ↑ UB (8 d'octubre de 2009). «Universitat de Barcelona - «L'experiència màgica del cinema», en el vestíbul de l'Edifici Històric de la UB» (en es). www.ub.edu. Consultat el 6 de decembre de 2018.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Mannoni, Laurent (1970). Li Mouvement Vaig continuar, Itàlia: Mazzotta, p. 196. ISBN 88-202-1164-5.
- ↑ «Megalethoscope Slides | George Eastman House Blog». web.archive.org (4 de juliol de 2011). Archivat des de l'original, el 4 de juliol de 2011. Consultat el 6 de decembre de 2018.
- ↑ Mellby, Julie (28 d'octubre de 2013). «Megalethoscope» (en en-us). Graphic Arts. Consultat el 6 de decembre de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Megaletoscopio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.