Mecànica aplicada

La mecànica aplicada és una branca de les ciències físiques i l'aplicació pràctica de la mecànica. La mecànica pura descriu la resposta dels cossos o dels sistemes de cossos (sòlits i decorreguts) sobre el comportament d'un cos extern, somés a l'acció de forces. La mecànica aplicada tendix un pont entre la teoria física i la seua aplicació en la tecnologia. És usada en molts camps de l'ingenieria, especialment en l'ingenieria mecànica i l'ingenieria civil. En este context, és comunament referida com a mecànica de l'ingenieria. Gran part de la mecànica aplicada o de l'ingenieria moderna està basada en les lleis del moviment d'Isaac Newton, mentres que la pràctica moderna de la seua aplicació es remonta a Stephen Timoshenko, de qui es diu que és el pare de la mecànica d'ingenieria moderna.

Dins de les ciències pràctiques, la mecànica aplicada és útil per a formular noves idees i teories, descobrir i interpretar fenomens, i desenrollar ferramentes experimentals i computacionals. En l'aplicació de les ciències naturals, es diu que la mecànica es complementa en la termodinàmica, l'estudi de la calor i, més generalment, de l'energia, l'electromecànica, i l'estudi de l'electricitat i el magnetisme.

En la pràctica

Els alvanços i investigacions en la mecànica aplicada tenen una àmplia aplicació en molts camps d'estudi. Algunes de les especialitats que posen esta matèria en pràctica són l'ingenieria mecànica, l'ingenieria de la construcció, la ciència i ingenieria dels materials, l'ingenieria civil, l'ingenieria aeroespacial, l'ingenieria química, l'ingenieria elèctrica, l'ingenieria nuclear, l'ingenieria estructural i la bioingeniería.