Mazunte

Mazunte és un chicotet poble sobre la costa del Pacífic en Oaxaca, Mèxic. Està localisat a 22 km del suroest de Sant Pedro Pochutla sobre la carretera costera 200, a uns 10 km a l'oest de Port Ángel i només a 1 km de San Agustinillo i a 264 km al sur de la capital d'Oaxaca.[1] Existixen dos etimologies per al nom. Algunes fonts senyalen que “Mazunte” es deriva de la frase en Nahuatl “maxotetia” que significa “per favor deposita ous ací.”[1][2] No obstant, els residents d'edat alvançada de la comunitat senyalen que esta ve de la paraula “mizontle,” usada per la gent local per a referir-se a les espècies de carranc que eren molt abundants en l'àrea.[3][4][5]
Mazunte és famós pels seus tortugues marines. Durant la primera mitat del sigle XX, hi havia poca població, pero açò va canviar quan es va desenrollar un mercat per a la carn i ous de tortuga, degut a que moltes tortugues que venen de Mazunte posen ous. Per a la década dels 70, Mazunte va ser el centre de la caça de tortugues marines en Mèxic, en el seu propi matador.[2][6] La preocupació per la disminució del número de tortugues en el temps va dur a una prohibició absoluta de la seua carn i ous en Mèxic i la majoria de les famílies de Mazunte es varen vore desfavorides de la seua principal font d'ingressos. Per a reemplaçar-ho, l'ecoturisme es va basar en la conservació de tortugues i el desenroll de cosmètics naturals. Les atraccions principals de Mazunte en l'actualitat són el Centre Mexicà de la Tortuga i els Cosmètics Naturals de Mazuntle.[4][6]
Història
Fins a mediats del sigle XX, molt poca gent vivia en esta àrea per estar aïllada i de difícil accés. Hi havia només dos o tres cases pertanyents a famílies que sobrevivien de la peixca i de l'agricultura.[2][4] La població va escomençar a incrementar en l'establiment de la caça de la tortuga, que es va iniciar en les rodalies de Sant Agustinillo.[4] En la década de 1970, un matador de tortugues va ser construït en Sant Agustinillo, fent de l'àrea el centre d'explotació de tortugues,[6] i el poble es va fer completament depenent del comerç de carn i ous de tortuga, estos últims considerats com a afrodisíac. Llegalment prop de 30,000 animals a l'any eren assessinats, pero alguns ambientalistas creuen que en la pren illegal va poder haver segut més del doble.[6]
L'idea de l'ecoturisme basat en les tortugues marines va començar en la década de 1970 quan una companyia cridada Peixquera Industrial d'Oaxaca (PIOSA) va escomençar a preocupar-se per la sobre explotació de les tortugues marines i va propondre una indústria basada en la cria i lliberació de tortugues, aixina com el seguiment de la captura comercial. Es va fundar un centre que va ser adquirit en 1985 per l'Institut Nacional de la Peixca, nomenant-ho despuix Daniel León de Guevara.[2] En 1971, Mèxic va prohibir la recolecció d'ous.[6] Per a 1988, el número de nius es va reduir a 100,000 d'un promig anterior de 900,000. Despuix de la moratòria de les tortugues marines, el número de nius va aumentar de nou ràpidament.[2]
El comerç de carn i ous de tortuga va ser prohibit pel govern federal mexicà en 1990, i la majoria d'habitants del lloc va perdre la seua principal font d'ingressos.[4][5][6] El govern i les organisacions privades varen intervindre per a oferir alternatives. El govern federal va establir el Centre Mexicà de la Tortuga per a fer de les tortugues marines un recurs turístic.[4][5] La comunitat va ser també atesa per un grup ambientalista conegut com Ecosolar en la Ciutat de Mèxic i va desenrollar un pla per a l'educació de l'ambient, reforestació i ecoturisme. A finals de 1993, estos grups, junt en l'Acció Forestal Tropical varen plantar prop de 6, 000 arbres i varen ser construïts búngalos. per als hostes a partir de materials tradicionals, com a fulls de palma i atobó. Estos búngalos originalment es varen construir junt a les cases de les famílies, en invitats compartint els menjars en família i acompanyant als peixcadors al mar.[7]
En 1993, Anita Roddick, fundadora de The Body Shop, va ser invitada a visitar Mazunte. Impressionada en els esforços d'ací, es va alcançar un acort per a distribuir cosmètics fets ací en ingredients locals. Este esforç també va resultar en la creació de Cosmètics Naturals de Mazunte, una corporació de quinze famílies que produïxen i venen la seua pròpia llínea de cosmètics des de 1996.[7] La comunitat s'ha declarat a sí mateixa com "Reserva Econòmica Ecològica Llauradora", han detingut la caça de tortugues i els seus ous i han treballat per a la seua preservació.[1] El número d'ous de tortuga va incrementar de 60,000 en 1988 a prop de 700,000 en 1995 i el número continua aumentant.[8]
En 1997, Mazunte va ser devastat pel Huracà Pauline i pel Rick, els quals varen causar destrucció i un colapse econòmic.[4] El 13 de juny de 2012, de nit, l'huracà Carlotta va devastar Mazunte en vents de 55 km/h i raches de 75 km/h. El 13 d'agost de 2015, el Govern Estatal a través de la Coordinació Estatal de Protecció Civil d'Oaxaca (CEPCO), va informar que eixe mateix dia a les 10 a. m., va aplegar a Mazunte i a atres comunitats veïnes un tornado en la mar cridada “Tromba Marina” o “Turbonada”, lo que va entrar al poble i va alçar algunes palapas i arbres. Per a reconstruir el turisme, es porten a terme events anuals, tals com: el Festival Internacional de Jazz, que este novembre de 2015 complix la seua dècima edició, i el Festival Internacional de Circ, que el febrer passat va ser la seua quinta edició. Des de la prohibició i el canvi en l'economia, l'ingrés familiar ha millorat en un promig de 17%. Abans, moltes vivendes no tenien aigua potable, electricitat, escoles o centres de salut. Pero ara ya hi ha aigua potable universal, tres escoles i una major varietat en la dieta. Els preus de la terra s'han incrementat de la mateixa manera que les rendes.[9]
La comunitat
Plantilla:Traducció defectuosa
Mazunte és un chicotet poble el qual, el 25 de setembre de 2015, va ser declarat per la Secretaria de Turisme (SECTUR) “Poble Màgic”, junt en atres 27 pobles més. És considerat aixina ya que té les següents característiques:
- Conserva atributs simbòlics i una bella arquitectura.
- És protagoniste de fets transcendentals i llegendes.
- Poble molt antic per la seua història i cultura .
- Una cotidianidad intacta .
- Els seus habitants mantenen les seues costums i tradicions.
Mazunte està ubicat entre una àmplia plaja, a 1 km de la plaja i de la Serra Mare del Sur. Paralela a la plaja està l'Avinguda Passege del Mazunte, el carrer principal, la qual conecta el poble en atres propencs.[10] L'àrea té arbres caducifolis els quals tiren fulls en estacions seques. Sobre vint espècies diferents poden ser trobats ací, de la mateixa manera que un bon número de cactus i manglars. Seguix sent un poble rural, en matins plens en el sò de la vora dels galls.[5] El poble és més gran que San Agustinillo, pero la diferència principal és que la seua arquitectura es basa en l'ús de materials naturals.[11] Mazunte té còdics de construcció que s'estipula que totes les construccions són mesclades en estructures ya existents.[4] La comunitat té regles estrictes sobre cóm, on i qué deu ser construït en la comunitat. Part de la raó d'açò és per a desalentar l'especulació de la terra i el desenroll.[7]
En la década dels 90's migro una gran cantitat d'italians a Mazunte i atres pobles propencs de la costa oaxaqueña. La seua presència s'observa per la gastronomia dels restaurants establit a lo llarc de la costa, per la peculiaritat de la degustació com a pizza cuinada en forn de llenya, aixina com, les distintives pastes que s'oferixen en els restaurants.[5] Cosmètics Naturals de Mazunte és una empresa d'una cooperativa de la comunitat dedicada a fer cosmètics d'alta calitat 100% ecològics. Açò va començar fa una década en el patrocini de la companyia britànica The Body Shop,[12] i el govern federal mexicà.[4] Este i atres proyectes varen ser també recolzats per organismes no-governamentals com les embaixades de Canadà, França i Anglaterra, aixina com universitats, tals com la Stanford, l'Institut Politècnic Nacional i l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, les quals varen ajudar en el disseny industrial, el coneiximent de productes locals i la realisació de cosmètics.[13] L'empresa produïx champú, acoandicionador, gel de bany, sabó i atres artículs.[12] i és una atracció turística també,[4] en turibuses estacionats enfronte que els permet als visitants vore cóm l'empresa treballa i poder comprar. L'empresa té l'eslògan de “el milacre de Mazunte”.[13]

El Festival de Jazz Mazunte va donar inici en el 2005 i es porta a terme anualment. És un dels més llarcs en l'estat d'Oaxaca. El Festival del 2009 va incloure artistes com Kati Mejía d'Estats Units., Samuel Pinya de l'estat de Tabasco, el Trio d'Adrián Oropeza, la Big Band Jazz d'Oaxaca, aixina com el guitarriste flamenc David Jenkins.[14]
La Festa Anual de Mazunte es realisa en giner, i inclou events com a carrosses, concurs de Miss Bikini i d'agulla peixca.[15]
El transport públic en Mazunte està basat en camionetes que han segut equipades per a arreplegar passagers i càrrega. Estes camionetes conecten Mazunte en el propenc Sant Agustinillo, Zipolite i la ciutat de Pochutla.[10]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Destins de Plaja Mazunte» (en espanyol). Oaxaca: Oaxaca Mio. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 [enllaç trencat]
- ↑ Blog of the State of Oaxaca (ed.): «Mexico Oaxaca costes de Mazunte. Ecoturisme. Entre en contacte en les tortugues en el Centre Mexicà de la tortuga.» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 22 de març de 2009. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Community of Mazunte, Oaxaca (ed.): «Mazunte Un Paraiso en la Punta del Cometa» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Mazunte», Diari Rotatiu Tribuna d'Oaxaca(Oaxaca), 27 d'agost de 2009. Consultat el 11 de giner de 2010 (en castellà).
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Tennesen, Michael (Nov/Dec de 1999). «Mexico's Turtle Wars: How one country is battling poachers and saving siga Turtles». International Wildlife pàgs. 44–52.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cathcart, Faith Earleen (giner de 1997). Mexico Desconegut (ed.): «El milacre de Mazunte (Oaxaca)» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 25 de març de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ Mader, Rom. Planeta (ed.): «Mazunte Guide». Archivat des de l'original, el 29 de març de 2010. Consultat el 10 de giner de 2010.
- ↑ Fleischer, David Ivan (setembre de 2009). International Policy Centre for Inclusivament Growth (ed.): «Conservació i Ecoturisme en Brasil i Mèxic: Impacte Sobre el Desenroll» (en espanyol) (pdf). Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ 10,0 10,1 [enllaç trencat]
- ↑ «Mazunte» (en espanyol). Archivat des de l'original, el 4 de març de 2010. Consultat el 11 de giner de 2010.
- ↑ 12,0 12,1 Quintanar Hinojosa, Beatriz (agost de 2007). «Ciutat d'Oaxaca». Guia Mèxic Desconegut: Oaxaca pàgs. 70–71.
- ↑ 13,0 13,1 García Aguilar, Mario Alberto. «El milacre cridat Mazunte», Diari P. M.(Oaxaca), 30 de novembre de 2009. Consultat el 11 de giner de 2010 (en espanyol).
- ↑ «Quart Festival de jazz en Mazunte, Tonameca», i-consulta(Pobla), 23 de novembre de 2009. Consultat el 11 de giner de 2010 (en espanyol).
- ↑ García Aguilar, Mario Alberto. «Anuncien la Festa Anual Mazunte 2009», El Mexicà Gran Diari Regional(Port Amagat, Oaxaca). Consultat el 11 de giner de 2010 (en espanyol).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mazunte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.