Maxwell (unitat)

El maxwell (símbol: Mx) és l'unitat CGS (centímetro - gram - segon) de fluix magnètic (Φ).

El seu equivalent en el Sistema Internacional és el weber.

Història

El nom de l'unitat fa honor a James Clerk Maxwell, qui va presentar una teoria unificada d'electromagnetisme. El maxwell va ser recomanat com una unitat CGS en el Congrés Internacional Elèctric portat a terme en 1900 en Paris. Esta unitat pràctica va ser, anteriorment, cridada un line, reflectint la concepció de Faraday de camp magnètic com a llínees curves de força magnètica, les quals ell va designar com a llínees d'inducció magnètica. El Kiloline (10³ line) i megaline (10⁶ line) eren, a sovint, utilisades, ya que 1 line era molt chicoteta relativa al fenomen en que era utilisat per a medir.

El maxwell va ser, de nou, afirmat unànimement com el nom d'unitat per al fluix magnètic en la Reunió Plenària de la Comissió Electrotécnica Internacional (IEC) en juliol de 1930 en Oslo. En 1933, el comité de la "Electric and Magnetic Magnituts and Units" de el IEC va recomanar adoptar el sistema metro - quilogram - segon (MKS)(Giorgi system), i el nom weber va ser propost per a l'unitat pràctica de fluix magnètic (Φ), subjecte a aprovació de varis comités nacionals, la qual cosa va ser alcançat en 1935. El weber va ser aixina adoptat com una unitat pràctica de fluix magnètic per la IEC.

Definició

El maxwell és una unitat no-SI.

1 Mx = 1 G * cm² = 10⁻⁸ Wb

Açò és, un maxwell és el fluix total a través d'una superfície d'un centímetro quadrat perpendicular a un camp magnètic de força d'un gauss.

El weber és l'unitat SI relacionada de fluix magnètic, el qual va ser definit en 1946.

1 Mx ≘ 10⁻⁴ T × (10⁻² m)² = 10⁻⁸ Wb