Matra Durandal

Matra Durandal

Durandal és una bomba antipista desenrollada per la companyia francesa Matra (una filial d'EADS). El seu nom ve d'una una mítica espasa de la França medieval. La bomba pesa 240 kg i medix 2,5m de llarc. El cap està compost per 150 kg d'explosiu altament volàtil (HE).

La BLU-107 Durandal va ser específicament dissenyada per a destruir aeròdroms i pistes d'aterrisage. Calculada per a ser llançada des de baixa altura, la caiguda de la bomba es veu continguda per un paracaigudes que la situa en posició vertical. En eixe moment s'activa el sistema propulsor de la bomba, accelerant la seua caiguda cap al sol. La bomba solament explota "despuix" d'haver penetrat la superfície -pot travessar fins a 4 dm de ciment-, i la detonació provocada crea un cràter d'uns 5 m de profunditat per 16 m de diàmetro aproximadament. Els desperfectes causats inhabiliten l'us de la pista i bloquegen qualsevol aeronau que es trobara en eixe aeroport, per lo que "Durandal" pot considerar-se un arma de contenció.

Història

Durandal, Conservatoire de l'air et de l'espace d'Aquitaine, 2024.

Un predecessor de "Durandal" va ser desenrollat conjuntament per França i Israel durant els anys 60. Esta arma seria utilisada en efectes devastadors durant la Guerra dels 6 dies.

La bomba va ser dissenyada per a ser llançada des dels cazabombarderos francesos que componien el gros de la força aérea israelita durant les décades dels 50 i 60. Eixa bomba, de funcionament molt similar, quedava estabilisada en alcançar 60° sobre la perpendicular, de modo que l'impacte sobre la superfície no era vertical. De qualsevol modo, el desenroll d'esta arma s'havia propost en molta anterioritat a l'inici del conflicte. Els militars israelites eren perfectament conscients de que el domini de l'aire era la clau de la supervivència d'Israel en Orient Mig. Els israelites també sabien que la majoria dels aeròdroms militars egipcíacs carien de pistes auxiliars. Per això, tota la seua flota aérea podia ser bloquejada en un atac de precisió. El comandant en cap de les Forces Aérees Israelites, Mordejai Hod, va comentar al respecte:"un avió de reacció és l'arma més letal que existix -quan està en l'aire. En terra, és completament inútil".

Varis centenars de bombes "Durandal" varen ser tirades durant les primeres onades de l'atac israelita contra els egipcíacs. Efectivament, el gros dels avions egipcíacs varen quedar paralisats en terra, a on varen ser un blanc fàcil per a les següents onades d'atacants. La tàctica va resultar un èxit per damunt de les expectatives israelites: en la primera hora de guerra la pràctica totalitat de la força aérea egipcíaca havia segut aniquilada o inutilisada. Hod va confessar el seu consol, dient sobre el seu èxit:

"Una pedra -només una, pero d'un pes insoportable- va eixir del meu cor".

La Força Aérea Francesa va començar a usar Durandal en 1977. En els Estats Units va ser adoptada com "BLU-107" durant els 80, i modificada en 1994 per al seu us en el seu propi soport de llançament, el F-111E. Les bombes "Durandal" varen ser llançades sobre Iraq pels F-111E nortamericans del 20 Ala de caça en atacs a baixa altura. El comandant de l'ala, el Capità George Kelman, va dir que "no hi ha res millor per a destruir una pista que una Durandal".