Anar al contingut

Massive Open Online Course

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Massive Open Online Course
Logotipo de MOOC

Els cursos en llínea massius i oberts o MOOC (acrònim en anglés de massive open online courses) són una modalitat d'aprenentage en llínea, que està tenint auge a nivell mundial, dirigits a un número illimitat de participants a través d'Internet segons el principi d'educació oberta i massiva.[1]

Més de 800 universitats de tot lo món oferixen mils de cursos en llínea gratuïts.[2] Alguns els consideren una evolució de l'educació oberta en Internet. El terme va ser falcat en 2008 per Dave Cormier i Bryan Alexander.[3] Clayton Christensen, professor de l'Escola de negocis Harvard, va falcar el terme “tecnologia disruptiva” i pensa que els MOOC es poden considerar disruptius.[4] Són un punt de partida per a la divulgació, l'acostament de la formació universitària a la revolució digital i una manera d'obrir una finestra d'oportunitat al món.[5]

Nom i significat

En espanyol també es coneix a este tipo de cursos com CEMA[6] (Curs en Llínea Massiu i Obert), CAEM (Curs Obert En llínea Massiu), MENGE (Curs Online Massiu i Obert), CALGE (Curs Obert en Llínea a gran escala). Estos acrònim s'escriuen en mayúscula; s'utilisarà la minúscula quan el seu us s'haja estés.[7] El seu gènero és masculí ("el CEMA")[8] i el seu plural no du "s": els MOOC, no "els MOOCs" ni "els MOOC's".[9]

El seu acrònim és important perque els definix:[10]

  • (Massive) Massius: estan enfocats a la demanda de millons de persones en el món que tenen accés a Internet.
  • (Open) Oberts: els seus continguts solen ser de lliure disposició, l'estudiant pot compartir-els i inclús modificar alguns.
  • (Online) En llínea: es realisen o s'accedix a ells a través d'Internet i fomenten l'aprenentage autònom.
  • (Course) Cursos: plantegen una estructura enfocada a l'ensenyança i a la superació de proves.

Principals característiques

Els MOOC es caracterisen per:[11][12]

  • Accés massiu d'estudiants de tot lo món interessats en un tema específic; els motiva deprendre i compartir els seus coneiximents.
  • Accés lliure, obert i fàcil. No requerix una prova de coneiximents previs ni ser alumne de l'institució que oferix el MOOC.
  • Accés gratuït. No es necessita pagar per a accedir als continguts i a la plataforma del curs. Pot tindre cost l'accés a tutories, evaluacions, recursos bibliogràfics o acreditacions.
  • Estructura concebuda per a promoure l'aprenentage autònom. Usa recursos com a vídeos, enllaços, documents i espais de debat i comunicació. 
  • Desenroll completament en llínea. Permet utilisar el potencial d'Internet (àudio, text, vídeo, animació) de forma fàcil, ràpida i des de qualsevol lloc.
  • Interacció (asincrónica o sincrónica) en llínea entre alumnes. Fòrums o ferramentes de videoconferència ajuden en l'interacció estudiant-estudiant i estudiants-professors. La mediació de la tecnologia i el caràcter massiu generen llimitacions pero també òbrin possibilitats inexistents en un atre tipo de cursos.[13]
  • Acció formativa dissenyada i orientada a l'aprenentage. S'evalua en una série de proves a superar si es vol obtindre l'acreditació del coneiximent adquirit.
  • Formació a distància. Els seus estudiants solament consulten a través d'Internet, no hi ha classes presencials. S'atén a persones de tot el planeta que manegen l'idioma del curs, per mig de programació i planificació d'activitats, tutories d'estudiants, evaluació d'aprenentage, intercanvi d'opinions, etc.
  • Continguts oberts. Lo que desenrollen els docents i els materials o ferramentes que usen en els MOOC són oberts, utilisen llicències que permeten la seua reutilisació.[14]

Punts forts i d'oportunitat dels MOOC

Els MOOC tenen les mateixes debilitats i llimitacions dels sistemes educatius que els produïxen: poden ser excessivament rígits des de molt diversos punts de vista: oferta acadèmica, gestió administrativa, planificació temporal, sistemes d'evaluació i acreditació, difusió i transferència de coneiximents, metodologia docents i integració de les tecnologies digitals.[15]

Expliciten una transformació paulatina en l'ensenyança i en els rols dels docents universitaris de les últimes décades. Es pert el rol de transmissor i se li reemplaça per atres lligats a l'orientació, l'acompanyament, la facilitació de recursos o l'evaluació formativa. El professor pot reduir-se a un mer guia dels coneiximents a ensenyar. Es necessita establir nous rols en docents i participants. Els MOOC plantegen múltiples possibilitats d'acció pero deuen ser dissenyats i aplicats d'una forma que tenda a la transformació i el canvi de l'educació tradicional en llínea unidireccional.[16]

Una atra classificació sobre punts crítics és la següent:[17]

  • Falta de retroalimentació o realimentació (feedback) i baixa interacció.
  • Altes taxes de deserció per la diversitat de l'alumnat.
  • No hi ha comprovació fiable dels resultats de l'aprenentage i de les evaluacions entre parells.
  • Hi ha molts temes diferents, pero sense un currículum clar.

Per a finalisar en este apartat es va a oferir una síntesis dels criteris necessaris per a que els MOOC s'impartixquen en calitat:

  • La calitat dels materials, les activitats i atres recursos formatius. Es tractaria de valorar aspectes com accessibilitat, format o claritat.
  • La calitat de la plataforma de i-learning. S'analisarien aspectes com la escalabilidad, utilitat, les ferramentes oferides o els sistemes de comunicació.
  • La calitat de l'experiència formativa completa, des de l'inici del curs (planificació, objectius), passant pel desenroll del curs (materials, posada en marcha, seguiment) i, finalment, l'evaluació dels estudiants.

Diferències entre un MOOC i un curs en llínea

Els MOOC tenen una série de característiques que els diferencien d'un curs en llínea.[18]

MOOC Curs en llínea
Entorn obert. Entorn tancat.
Se seguix un disseny tecnològic que facilita la disseminació de l'activitat dels participants per mig de l'us d'una o vàries plataformes. Es desenrolla en una plataforma d'aprenentage electrònic o Learning Management System (LMS) en unes funcionalitats i una estructura molt acotades i dissenyades per a l'interacció directa en el professor.
Fomenta el protagonisme de l'alumnat. Accés per pagament previ de matrícula.
Número de participants illimitat. Número de participants llimitat.
Diversitat de ferramentes de comunicació, us de les rets socials. Comunicació per mig de fòrums de debat, correu electrònic i chat.
Émfasis en el procés d'aprenentage més que en l'evaluació i l'acreditació. Orientat cap a l'evaluació i acreditació.
Accés i materials gratuïts. L'alumne respon a un model instruccional.

Vore també

Referències

  1. ↑ sciencedirect. com/science/article/pii/s000768131630009x «Higher education and the digital revolution: About MOOCs, SPOCs, social mija, and the Cookie Monster».Business Horizons.59(4)
    441–450.ISSN 0007-6813.doi:10.1016/j. bushor.2016.03.008.Consultat el 28 de novembre de 2019.
  2. ↑ Dhawal Shah. «class-central. com/report/mooc-stats-2017/ By The Numbers: MOOCs in 2017» (en inglés). Consultat el 21 de Març de 208.
  3. ↑ «dlsi. ua. es/cursos/2012/que-són-els-moocs/preguntes-respostestermine-mooc ¿Quí va falcar el terme MOOC?». Consultat el 14 de maig de 2013.
  4. ↑ «centrocp. com/els-mooc-origenes-història-i-tipos/ Els MOOC: orígens, història i tipos» (en és-és). www. centrocp. com. Consultat el 21 de març de 2018.
  5. ↑ «net/en/blog/-/blogs/video-entrevista-en-guillermo-castilla-un-mooc-té-que-ser-alguna cosa-radicalment-distint-;jsessionid=BD57A81C534C1B9B04616B31I8444106. node2?_33_redirect=https://miriadax. net/en/blog;jsessionid=BD57A81C534C1B9B04616B31I8444106. node2? p_p_aneu=33&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&p_p_col_aneu=column-1&p_p_col_count=1&_33_advancedSearch=false&_33_keywords=&_33_delta=20&p_r_p_564233524_resetCur=false&_33_cur=4&_33_struts_action=%252Fblogs%252Fview&_33_andOperator=true Miríade X» (en anglés). Miríadax. Consultat el 20 de març de 2018.
  6. ↑ fundeu. es/recomendacion/cema-mooc/ «CEMA, equivalent en espanyol de MOOC».Consultat el 20 de març de 2018.
  7. ↑ «fundeu. es/recomendacion/cema-mooc/ ». Consultat el 22 de març de 2018 (en és-ÉS).
  8. ↑ «fundeu. es/recomendacion/cema-mooc/ Gènero dels MOOC».
  9. ↑ «fundeu. es/recomendacion/cema-mooc/ Número dels acrònim».
  10. ↑ ua. es/dspace/handle/10045/36499 «UniMOOC: treball colaboratiu i innovació educativa».Campus Virtuals.ISSN 2255-1514.Consultat el 28 de novembre de 2019.
  11. ↑ «és/Blog/que-és-un-mooc-i-que-no-és-un-mooc/ ». Consultat el 16 d'octubre de 2018 (en és-ÉS).
  12. ↑ Dominik Lukeš. «archive. org/web/20150626131821/http://researchity. net/2012/08/14/what-is-and-what-is-not-a-mooc-a-picture-of-family-resemblance-working-undefinition-moocmooc/ What is and what is not a MOOC: A picture of family resemblance (working undefinition)» (en anglés). Researchity. Archivat des d'el net/2012/08/14/what-is-and-what-is-not-a-mooc-a-picture-of-family-resemblance-working-undefinition-moocmooc/ original, el 26 de juny de 2015. Consultat el 24 de juny de 2015.
  13. ↑ «centrocp. com/els-mooc-origenes-història-i-tipos/ Els MOOC: orígens, història i tipos» (en espanyol). Centre de Comunicació i Pedagogia. Consultat el 24 de juny de 2015.
  14. ↑ «uab. cat/web/estudiar/mooc/derechos-de-autor-1345668281516. html Drets d'autor - UAB Barcelona». www. uab. cat. Consultat el 30 de juny de 2016.
  15. ↑ org/10.3916/C44-2015-10 «¿Són els MOOC una alternativa d'aprenentage? / Llaure MOOCs Promising Learning Environments?».Comunicar.22(44)
    91-99.ISSN 1134-3478.doi:10.3916/c44-2015-10.Consultat el 13 de juliol de 2017.
  16. ↑ org/10.3916/C41-2013-a1 «The MOOC Revolution: A New Form of Education from the Technological Paradigm?».Comunicar.21(41)
    07–08.ISSN 1134-3478.doi:10.3916/c41-2013-a1.Consultat el 3 de juliol de 2018.
  17. ↑ «uni-hamburg. de/l2go/-/get/v/14447 As Undercover Students in MOOCs - Campus Innovation 2012 / Keynotes - Prof. Dr. Rolf Schulmeister - Universität Hamburg - Lecture2Go» (en de-de). lecture2go. uni-hamburg. de. Consultat el 20 de març de 2018.
  18. ↑ «uab. cat/web/estudiar/mooc/diferencias-en-un-curs-online-1345668281279. html Cursar un MOOC». Consultat el 25 de juny de 2015.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Massive_Open_Online_Course&oldid=1407879»