Anar al contingut

Massacre de Damour

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Massacre de Damour

La Massacre de Damour va tindre lloc el 20 de giner de 1976, durant la guerra civil libanesa (1975-1990). Damour, una ciutat de majoria cristiana en la carretera principal al sur de Beirut, va ser atacada per unitats de l'OLP. Part de la seua població va ser assessinada en la batalla o massacrats despuix, i el restant es varen vore obligats a fugir.[1]

Situació

Els successos varen ocórrer despuix de ser bloquejades les Forces Libaneses, en base en Damour i Dayr al Nama, en la carretera de la costa.[2] La massacre de Damour va ser una resposta a la Massacre de Karantina (18 de giner de 1976), en la que dits milicians s'estima que varen assessinar a unes mil cinccentes persones.[3][4][5]

Acontenyiments

Els atacants varen destruir sistemàticament els edificis del poble coster i, a continuació, varen prendre venjança sobre els habitants. El cementeri cristià va ser destruït, els ataüts desenterrados, i les tombes profanades. l'iglésia va ser incendiada i el seu mur exterior va ser cobert en un mural de Fatah i un retrat de Yasser Arafat. Atres fonts afirmen que l'iglésia va ser utilisada com un garaig per a la reparació de vehículs de la OLP, i també com a galeria de pràctiques de tir en blancs pintats en el mur oriental de la nau.

Vint milicians de les Milícies Libaneses varen ser eixecutats i després centenars de civils varen ser alineats contra una paret i fusilats en fòc d'ametralladora; la ciutat va quedar deserta.[6] Les estimacions de civils morts són de 582.[7] Entre els morts es trobaven membres de la família del líder de les Milícies Libaneses Elie Hobeika, ademés de la seua nóvia.[8] A raïl de la Massacre de Tel al-Zaatar en agost del mateix any, la OLP va reubicar a refugiats palestins supervivents en Damour. Despuix de l'invasió israelita del Líban en 1982, els refugiats palestins varen ser expulsats de Damour, i els seus habitants originals varen retornar de nou.[9]

Segons Thomas Friedman, la Brigada Falangista Damouri que va portar a terme la massacre de Sabra i Chatila durant la Guerra del Líban de 1982 va buscar la venjança, no solament per l'assessinat de Bashir Gemayel, sino també per lo que ell descriu com les matances tribals sofrides pel seu propi poble, inclosa la comesa pels palestins en Damour.[10][11]

Referències

  • Abraham, A. J. (1996). The Lebanon War. Praeger/Greenwood. ISBN 0-275-95389-0
  • Fisk, Robert. (2001). Pity the Nation: Lebanon at War. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-280130-9
  • Friedman, Thomas. (1998) From Beirut To Jerusalem. 2nd Edition. London: HarperCollins. ISBN 0-00-653070-2
  • Nisan, M. (2003). The Conscience of Lebanon: A Political Biography of Etienne Sakr (Abu-Arz). London: Routledge. ISBN 0-7146-5392-6.

Notes

  1. ↑ Armies in Lebanon, 1985, Osprey Publishing
  2. ↑ Yezid Sayigh (1999) Armed Struggle and the Search for State: The Palestinian National Movement, 1949-1993 Oxford University Press, ISBN 0198296436 p 368
  3. ↑ Lebanese War Chronology - 1976 [1] archivat en Wayback Machine. on 111101.net. Accessed 18 September 2006.
  4. ↑ Noam Chomsky, Edward W. Said (1999) Fateful Triangle: The United States, Israel, and the Palestinians South End Press, ISBN 0896086011 pp 184-185
  5. ↑ Harris (p. 162) notes "the massacre of 1,500 Palestinians, Shi'is, and others in Karantina and Maslakh, and the revenge killings of hundreds of Christians in Damour"
  6. ↑ Fisk, 2001, pp. 99-100.
  7. ↑ Nisan, 2003
  8. ↑ Elie Hobeika killer file
  9. ↑ Just World News: Back to Shatila.
  10. ↑ Friedman, 1998, p. 161.
  11. ↑ Friedman, New York Claves, Sep 20, 21, 26, 27, 1982.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Massacre_de_Damour&oldid=867594»