Marques del terreny

Les marques del terreny (en anglés, cropmarks) són marques en cultius o grans extensions de terreny que venen a reflectir les característiques del mig a lo llarc dels anys o els seus usos o funcions arqueològiques, naturals i recents de les superfícies que poden ser visibles des de l'aire o des de terrenys superiors o en plataformes temporals. Paralelament, les marques del sol[1] i les marques de gelades poden revelar jaciments arqueològics enterrats que no són visibles des del sol.
Descripció


Les marques de cultiu apareixen a causa del principi de creiximent diferencial. Un dels factors que controla el creiximent de la vegetació és la condició del sol. Una paret de pedra enterrada, per eixemple, afectarà al creiximent del cultiu per damunt, ya que la seua presència afecta a l'aigua d'eixa àrea i ocupa l'espai del sol més fèrtil. Pel contrari, una sanga enterrada, la farcidura de la qual conté més matèria orgànica que la terra natural, proporciona condicions molt més propícies i, naturalment, arreplegarà aigua en abundància, alimentant les plantes que creixen més dalt. Les diferències en les condicions faran que algunes plantes creixquen en més força i, per tant, més altes, i unes atres en menys força i, per tant, més curtes. Algunes espècies també reaccionaran per mig de la maduració diferencial de les seues frutes o el seu color general.
Els cultius particularment eficaços que presenten un creiximent diferencial inclouen cultius de cereals, pésols i creïlles. El creiximent diferencial seguirà naturalment qualsevol característica enterrada més avall. Encara que les diferències de creiximent poden aparéixer chicotetes prop, a partir de l'aire el patró que fan és més visible, ya que es poden observar chicotets canvis com a marcades diferències de to o color en el context de la vegetació circumdant que creix normalment. Quan el sol està baix en el horisó, també poden fer-se visibles les ombres dels cultius més alts.
Per la seua naturalea, les marques de cultiu són visibles només de forma estacional i pot no ser visible totalment, llevat en anys excepcionalment humits o secs. Les sequies poden ser especialment útils per als caçadors de cultius, ya que el creiximent diferencial pot aparéixer en espècies normalment resistents com el herba. La sequia del 2010 va produir condicions especialment bones per a observar marques de cultiu en Regne Unit .[2] La tensió anterior en els cultius i pastures, i atres factors que poden afectar a la salut de les plantes, poden capturar-se en una fotografia casi infrarroja.


Un enfocament alternatiu és l'image tèrmica, en la que la pèrdua diferencial d'aigua (que depén de la disponibilitat d'aigua en les raïls) pot generar diferències de temperatura que generen marques tèrmiques potencialment visibles en qualsevol moment durant el creiximent del cultiu.[3] Les imàgens tèrmiques també poden revelar residus arqueològics com a conseqüència de l'inèrcia tèrmica (efecte de calfament d'almagasenament) o l'evaporament diferencial. L'interacció dels processos involucrats pot ser complexa i la predicció d'un temps d'image òptim per a un lloc determinat, més complicat per les condicions ambientals, inclosa la variació de la temperatura i l'humitat relativa.

Vore també
Referències
- ↑ «Parch marks at Rufford Abbey (Near infra-ret KAP)». Archivat des de l'original, el 15 de decembre de 2018. Consultat el 2012-12-05.
- ↑ BBC news, reporting English Heritage
- ↑ «Thermal prospecting on vegetation». Archivat des de l'original, el 2017-03-21. Consultat el 2012-12-05.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Marcas del terreno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.