Capra falconeri
El marjor (Capra falconeri) és una espècie de mamífer artiodàctil de la família Bovidae nativa de les regions montanyoses d'Àsia central i del Himalaya. Marjor en persa significa menjador de serps. És l'animal nacional de Pakistan. Les seues banyes són molt apreciats pels caçadors i la medicina chinenca. Actualment es considera espècie casi amenaçada en la llistaroja d'espècies amenaçades
Descripció
[editar | editar còdic]Medix fins a 1,4 metros de llarc i 1 metro de l'altura en la creu. Pesa fins a 100 kg. Les banyes dels grans mascles poden superar el metro de llongitut, sent la llongitut màxima registrada d'1,59 m.[1] Tenen la màxima altura entre les espècies del gènero Capra, pero l'íbice siberiano (Capra sibirica) supera la seua llongitut i pes. El pelage és de color pardo clar a marró clar, pla i curt en estiu, mentres que creix més llarc i gros en hivern. El pelage de les pates és blanc i negre. Els marjores presenten dimorfisme sexual. Els mascles tenen el pèl més llarc en la barbeta, el pit i les pates, mentres que les femelles són de color més rojós, en el pèl més curt, barba negra i curta, i són sense cabellam. Abdós sexes tenen banyes en forma d'espiral molt rullats, que es junten en el cap, pero se separen cap a les puntes. Les banyes dels mascles poden créixer fins a 160 cm de llarc i fins a 25 cm en les femelles.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en Afganistan, Índia, Pakistan, Tadjikistan i Uzbekistan, des dels 600 fins a 3.600 metros d'altitut. Solament existixen censats en els zoològics 321 eixemplars. Habiten freqüentment en xares compostes principalment de carrasques (Quercus ilex), pins (Pinus gerardiana) i ginebreres (Juniperus macropoda).
Comportament
[editar | editar còdic]Els marjores són diürns i estan actius principalment enjorn en el matí i al final de la vesprada. Les seues dietes canvien estacionalmente: en els periodos de primavera i estiu pastan, pero recorren al ramoneo en hivern, a voltes de peu sobre les seues pates atrasseres per a alcançar branques altes. La temporada de apareament té lloc en hivern, durant el qual els mascles lluiten entre sí espentant-se, colpejant les seues banyes i intentant desequilibrar-se. El periodo de gestació dura 135-170 dies, i generalment dona lloc al naiximent d'una o dos crío, encara que rara volta tres. Els marjores viuen en manades, generalment d'uns nou animals, compostes per femelles adultes i les seues crío. Els mascles adults són generalment solitaris. Les femelles adultes i les seues críes comprenen la major part de la població de marjores, en les femelles adultes representant el 32% de la població i les críes el 31%. Els mascles adults comprenen el 19%, mentres que els subadultos (machos de 2 a 3 anys) representen el 12%, i els jóvens (femelles de 12 a 24 mesos) representen el 9% de la població. La seua cridada d'alarma s'assembla molt al balido de les cabres domèstiques. Al principi de la primavera, els mascles i les femelles es poden trobar junts en pegats oberts d'herba i ales rebujades entre el bosc. Durant l'estiu, els mascles permaneixen en el bosc, mentres que les femelles generalment pugen a les crestes rocoses més altes. Els seus principals depredadors naturals són el lleopart de les neus (Panthera uncia), el llop (Canis lupus) i el gat cerval boreal (Lynx lynx).
Reproducció
[editar | editar còdic]El periodo de gestació s'estén de 135 a 170 dies i té 1 o 2 críes per ventrada, en rares ocasions 3. Les críes permaneixen en la seua mare i són desmamades als 5-6 mesos d'edat. Les femelles alcancen la madurea sexual als 2 anys, mentres que els mascles no es reproduïxen fins als 4 o 5 anys.
Subespecies
[editar | editar còdic]Es reconeixen les següents subespecies:[2]
- Capra falconeri falconeri - Marjor de banyes amples, que inclou al marjor de Astore i al marjor de Cachemira.
- Capra falconeri heptnerni - Marjor tayiko, turcomano, de Bujará o de Heptner.
- Capra falconeri megaceros - Marjor de banyes rectes, que inclou al marjor de Kabul i al marjor de Solimán.
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Capra falconeri.
Wikispecies té un artícul sobre Capra falconeri.