Mario Lemieux

Mario Lemieux

Mario Lemieux (Montreal, Quebec, 5 d'octubre de 1965) és un exjugador professional d'hockey sobre gèl canadenc que va jugar durant dèsset temporades en els Pittsburgh Penguins de la National Hockey League. Des de 1999 és copropietari de la franquícia de l'equip dels Penguins. Va permanéixer en actiu durant tres periodos: 1984 a 1993, 1995 a 1997 i 2000 a 2006.

Durant la seua carrera professional Lemieux va liderar a Pittsburgh en la consecució de dos Stanley Cup, i va conseguir una medalla d'or olímpica en la Selecció de Canadà. A títul individual va conseguir tres Trofeus Hart, sis Trofeus Art Ross com a màxim anotador de la lliga, i dos Trofeus Conn Smythe com a jugador més valiós durant els playoff. En el moment de la seua retirada definitiva, i a pesar d'haver patit a lo llarc de la seua carrera vàries lesions i inclús un càncer del que es va recuperar, Lemieux estava situat com el sèptim anotador en l'història de la lliga, en 690 gols i 1033 assistències (1723 punts).

Lemieux està en l'Hockey Hall of Fame des de 1997 i el seu nom apareix en el Passejada de la Fama de Canadà des de 2004.

Biografia

Inicis de Lemieux

Mario Lemieux va nàixer en Montreal, fill de Jean-Guy Lemieux, un treballador de la construcció, i Pierrette, una ama de casa. Va créixer en el sí d'una família treballadora en el districte de Ville-Émard, i va començar a jugar a hockey des dels tres anys junt als seus germans Alain i Richard, majors que ell.

Anys més tart va començar a jugar en equips infantils, i va començar la seua carrera en 15 anys d'edat en els Laval Voisins de la Quebec Major Junior Hockey League. Ahí va començar a mostrar les seues qualitats, trencant en la temporada 1983-84 el récort de punts en una temporada anotant 282 (133 gols i 149 assistències) en 70 partits, i en tres temporades va conseguir 562 punts, repartits en 247 gols i 315 assistències.

En el draft de 1984 Lemieux va ser elegit pels Pittsburgh Penguins com a primera opció en la primera ronda. A pesar de que les negociacions del seu contracte es varen complicar, finalment el director general Eddie Johnston va firmar al jugador en un contracte de dos anys per 600.000 dólars americans, en un plus de 150.000 en firmar.

Primera etapa (1984 a 1993)

Lemieux va aplegar a Pittsburgh i es va trobar en un equip en crisis econòmica i sobre el que pesaven els rumors d'un trasllat a una atra ciutat. El seu debut es va produir l'11 d'octubre de 1984 davant Boston Bruins, i en l'estrena va destacar en un gol anotat en el seu primer dispar en el partit. Els seus progressos li varen fer disputar el Partit de les Estreles de la NHL eixe any, sent el primer novell en ser convocat, i la seua actuació li va valdre el títul de MVP del joc. A pesar de perdre-se sèt partits durant la temporada, Lemieux va conseguir 100 punts i va guanyar el Trofeu Calder com a novell de l'any.

En la següent temporada Lemieux va conseguir 141 punts, quedant-se per darrere de la marca de Wayne Gretzky establida en 215, i va véncer el Premi Lester B. Pearson com a millor jugador de la temporada segons els propis jugadors del campeonat. En 1987 va ser convocat per la Selecció de Canadà per a la Copa Canada, i va conseguir quallar un bon joc al costat d'atres jugadors com Gretzky, Mark Messier o Paul Coffey. L'experiència conseguida en eixe camp li va servir, en la temporada 1987-88, per a conseguir un récort personal de 168 punts en la temporada, conseguint aixina el seu primer títul com a màxim anotador i el seu primer Trofeu Hart com a millor jugador de la temporada regular. A pesar de l'èxit de Lemieux, els Penguins varen tornar a quedar-se fòra dels playoffs.

En la temporada 1988-89 Lemieux va liderar la classificació d'assistències en 114, empatat en Wayne Gretzky, i va anotar 85 gols per a conseguir 199 punts al final de la temporada. cal destacar el partit que va enfrontar a Pittsburgh davant els New Jersey Devils el 31 de decembre de 1988, en el que Lemieux va conseguir 8 punts i es va convertir en el primer jugador en l'història de la NHL en anotar un gol en qualsevol de les cinc situacions possibles en un mateix joc: igualtat numèrica, power-play, inferioritat numèrica, llançament de penalti i porteria buida. Eixe any l'equip si va conseguir la classificació, pero va caure en les finals de Divisió davant els Philadelphia Flyers.

Una lesió d'esquena de Lemieux va passar a ser posteriorment una hèrnia discal, que més tart va desenrollar una infecció. L'operació a la que va sometre per a corregir eixa lesió li va impedir jugar fins a 50 partits de la temporada 1990-91. En la seua absència, els Penguins varen saber reforçar-se en les incorporacions de Larry Murphy, Ron Francis i Ulf Samuelsson, que es varen contractar en l'intenció de conseguir una Copa Stanley, conseguint de nou la classificació per a la fase final. A pesar dels seus problemes d'esquena, Lemieux va estar disponible per als playoff anotant 16 gols i 28 assistències, i el seu equip va véncer als Minnesota North Stars en la final, conseguint aixina la seua primera Copa Stanley. El jugador va conseguir a títul individual el Trofeu Conn Smythe com a jugador més valiós durant els playoff.

En la temporada 1991-92 el seu equip va poder revalidar el títul davant els Chicago Blackhawks. Lemieux solament va disputar 64 partits, pero va conseguir anotar 131 punts en la temporada regular i 34 en els playoff, fent-se en el seu tercer Trofeu Art Ross i el seu segon Trofeu Conn Smythe.

Segona etapa (1993 a 1997)

La temporada 1992-93 va començar be per a Lemieux, que va conseguir anotar a lo manco un gol durant 12 partits consecutius i tenia la possibilitat de superar el récort d'anotació en la temporada regular (92 gols) establit en 1982 per Gretzky. No obstant, el 12 de giner de 1993 el jugador va anunciar que li havia segut diagnosticat la Malaltia de Hodgkin, un limfoma maligne. Durant eixe temps es va sometre a fortes sessions de radioteràpia, pero va poder retornar eixe mateix any. Eixa temporada va conseguir el Trofeu Pearson i el Trofeu Bill Masterton Memorial per la seua lluita contra el càncer. Afectat per una atra lesió dorsal, Lemieux es va perdre més de 50 partits per problemes en l'esquena que varen afectar al seu rendiment, i en finalisar la temporada 1993-94 Lemieux va anunciar una retirada momentànea, pel cansanci derivat de les seues sessions de radioteràpia i a les seues contínues lesions. Ademés, Lemieux va decidir crear una fundació, la Mario Lemieux Foundation, contra el limfoma de Hodgkin.

La seua tornada es va produir en la temporada 1995-96, i el 29 d'octubre de 1995 va anotar el seu gol número 500 en el seu partit número 605, davant els New York Islanders. Eixa temporada, Lemieux va conseguir 69 gols i 92 assistències i va conseguir el seu tercer Trofeu Hart i quint Trofeu Art Ross. En un récort de l'equip en gols a favor, els Penguins varen caure en la Final de la Conferència Este davant Florida Panthers. En 1996-97 va superar els 600 gols i va conseguir el seu sext Art Ross en 122 punts (50 gols i 72 assistències). Eixe any Lemieux, que va anunciar la seua retirada de l'hockey al final de la temporada, va jugar el seu últim partit davant els Flyers, rebent una gran ovació per part de l'afició rival de Philadelphia. El 17 de novembre de 1997 Lemieux va entrar en l'Hockey Hall of Fame sense tindre que esperar una moratòria de tres anys despuix de la seua retirada per a fer-ho.

Lemieux compra Pittsburgh Penguins (1997 a 2000)

Despuix de la marcha de Lemieux, les polítiques de contractacions de l'equip es desmoronaron i varen mostrar un deute contret important. Els propietaris Howard Baldwin i Morris Belzberg es varen marchar de l'equip devent 90 millons de dólars a varis acreedors i jugadors, entre ells el propi Lemieux. Com a conseqüència, es va produir una rebaixa salarial en els contractes i varis traspassos per a evitar una crisis encara major en la formació.

La complicada situació va provocar que els Penguins declararen la bancarrota en novembre de 1998. Durant gran part de la temporada 1998-99 es cernían els rumors d'un possible trasllat a una atra ciutat i inclús la fusió en un atre equip, posant en perill al club. No obstant, Lemieux va decidir fer una proposta: com ell era un dels majors acreedors de l'equip, va decidir comprar els Penguins per a recuperar els seus diners i salvar aixina a la franquícia de la seua desaparició. La NHL va aprovar la compra l'1 de setembre de 1999, convertint aixina a Lemieux en el primer exjugador de la NHL en convertir-se en el màxim accioniste del seu equip anterior. El deute va terminar de pagar-se en l'any 2005, per lo que el pla de Lemieux va funcionar.

Lemieux va terminar sent propietari, president i CEO dels Penguins, i encara que anys despuix va cedir els càrrecs de presidència i CEO a Ken Sawyer va continuar sent l'amo del club. En 2006 Lemieux va posar l'equip en venda, pero va afirmar que solament acceptaria ofertes que mantingueren a la franquícia en Pittsburgh.

Tornada a l'hockey: tercera etapa (2000 a 2006)

En l'any 2000 Lemieux va decidir retornar a l'hockey, donant-se aixina una situació en la que el propietari del club era també jugador. Açò va supondre un conflicte d'interessos, ya que no podia pertànyer a l'Associació de Jugadors de la NHL, pero finalment es va solucionar en un acort salarial. El 27 de decembre de 2000 Lemieux va retornar en un partit davant els Toronto Maple Leafs.

Durant els seus sis anys com a jugador en actiu, Lemieux no va perdre les seues capacitats d'anotació, marcant 76 punts en la temporada 2000-01, i va aplegar en Pittsburgh fins a la Final de Conferència, a on varen caure davant els New Jersey Devils. Durant les següents temporades es va vore afectat per diverses lesions, pero en 2002-03 Lemieux va conseguir ser el màxim anotador durant bona part del campeonat, i encara que no va conseguir el Art Ross va finalisar la temporada en 92 punts en sol 67 partits.

En el final de la folga que va paralisar el campeonat 2004-05, Lemieux va retornar a un rink d'hockey en la temporada 2005-06 en l'esperança de completar una bona temporada junt a un equip en possibilitats de véncer i en la seua primera elecció de draft, Sidney Crosby. Lemieux va acollir en la seua casa a Crosby per a ajudar-li a assentar-se en la ciutat, i es va convertir també en el seu mentor. Finalment, el 24 de giner de 2006 Mario Lemieux va anunciar la seua retirada permanent de l'hockey professional en 40 anys, degut no solament al cansanci i l'edat, sino a la falta de velocitat i a problemes coronarios.

El 13 de març de 2007 Lemieux va anunciar un acort per a la construcció d'un nou pabelló multiusos que s'ubicarà en els terrenys del Mellon Arena. L'acort mantindrà als Penguins en Pittsburgh durant a lo manco 30 anys.

Trayectòria

J = Partits Jugats; G = Gols; A = Assistències; Pts. = Punts; Pen. = Penaltis

				Temporada regular						Playoffs
Temporada	Equip	Lliga		J	G	A ! Pts.	Pen.	J		G	A ! Pts.	Pen.
1980–81	Montreal-Concòrdia	QAAA		47	62	62	124	127		3	2	5	7	8
1981–82	Laval Voisins	QMJHL		64	30	66	96	22		–	–	–	–	–
1982–83	Laval Voisins	QMJHL		66	84	100	184	76		12	14	18	32	18
1983–84	Laval Voisins	QMJHL		70	133	149	282	92		14	29	23	52	29
1984–85	Pittsburgh Penguins	NHL		73	43	57	100	54		–	–	–	–	–
1985–86	Pittsburgh Penguins	NHL		79	48	93	141	43		–	–	–	–	–
1986–87	Pittsburgh Penguins	NHL		63	54	53	107	57		–	–	–	–	–
1987–88	Pittsburgh Penguins	NHL		77	70	98	168	92		–	–	–	–	–
1988–89	Pittsburgh Penguins	NHL		76	85	114	199	100		11	12	7	19	16
1989–90	Pittsburgh Penguins	NHL		59	45	78	123	78		–	–	–	–	–
1990–91	Pittsburgh Penguins	NHL		26	19	26	45	30		23	16	28	44	16
1991–92	Pittsburgh Penguins	NHL		64	44	87	131	94		15	16	18	34	2
1992–93	Pittsburgh Penguins	NHL		60	69	91	160	38		11	8	10	18	10
1993–94	Pittsburgh Penguins	NHL		22	17	20	37	32		6	4	3	7	2
1995–96	Pittsburgh Penguins	NHL		70	69	92	161	54		18	11	16	27	33
1996–97	Pittsburgh Penguins	NHL		76	50	72	122	65		5	3	3	6	4
2000–01	Pittsburgh Penguins	NHL		43	35	41	76	18		18	6	11	17	4
2001–02	Pittsburgh Penguins	NHL		24	6	25	31	14		–	–	–	–	–
2002–03	Pittsburgh Penguins	NHL		67	28	63	91	43		–	–	–	–	–
2003–04	Pittsburgh Penguins	NHL		10	1	8	9	6		–	–	–	–	–
2005–06	Pittsburgh Penguins	NHL		26	7	15	22	16		–	–	–	–	–
Total en QMJHL				200	247	315	562	190		26	43	41	84	47
Total en NHL				915	690	1033	1723	834		107	76	96	172	87

Selecció nacional

Lemieux va jugar en l'equip nacional masculí d'hockey sobre gèl de Canadà en el Campeonat Mundial Sub-20 de la IIHF de 1983 (medalla de bronze), en el Campeonat Mundial d'Hockey sobre Gèl de 1985 (medalla d'argent), en la Copa Canadà de 1987 (campeonat), en els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002 (capità, medalla d'or) i en la Copa Mundial d'Hockey de 2004 (capità, campeonat).

En els Jocs Olímpics d'Hivern de 2002, despuix d'haver segut seleccionat per Gretzky per a capitanear la llista, Lemieux, que llavors tenia 36 anys, va liderar l'equip nacional masculí d'hockey sobre gèl de Canadà en Salt Lake City, Estats Units. L'equip no havia conseguit guanyar una medalla d'or en els Jocs Olímpics en cinquanta anys, pero seguia sent considerat favorit per a guanyar. Lemieux va ser el segon en anotació de l'equip, despuix de Joe Sakic, en sis punts en cinc partits, i va liderar a l'equip cap a l'or en derrotar a Estats Units 5-2 en l'últim partit. Lemieux va fer gala de la seua sorprenent inteligència en l'hockey durant el partit per la medalla d'or contra Estats Units. En l'equip de Canadà perdent per 1-0 en el primer periodo, Lemieux va realisar una de les jugades més famoses i inteligents de l'història de l'hockey olímpic. Despuix d'un passe creuat de Lemieux en la zona neutral, el defensa canadenc Chris Pronger va dur el disc a través de la llínea blava fins a la zona nortamericana, i va llançar un passe a través de la zona. Lemieux va fingir com si estiguera rebent el passe i va procedir a disparar a la ret, deixant que el disc s'esgolara entre les seues cames, sabent que tenia al davanter Paul Kariya corrent darrere d'ell. El amago de Lemieux va provocar que el porter nortamericà Mike Richter es llançara en direcció a Lemieux, i aixina es va crear una ret molt oberta per a que Kariya disparara el disc, ya que va rebre el passe de Pronger en acabant de que Lemieux li'l deixara passar a Kariya. Durant el torneig, la seua lesió de cadera va requerir vàries injeccions analgésicas per a mantindre-ho en el gèl, i només va jugar un partit més de la NHL despuix dels Jocs Olímpics abans de perdre-se la temporada.

Després jugaria en el seu últim event internacional, una volta més capitaneando a l'equip de Canadà a la victòria en la Copa del Món d'Hockey 2004, a on seria el quarto màxim golejador de l'equip de Canadà, a pesar de tindre 38 anys, tindre lesions i jugar en només 10 partits de la NHL eixe any. Lemieux també va ser seleccionat per l'equip de Canadà per als Jocs Olímpics d'Hivern 2006, pero va declinar per la seua salut.

Palmarés

• Stanley Cup - 1991, 1992
• Membre del Hockey Hall of Fame - 1997

• Hart Memorial Trophy - 1988, 1993, 1996
• Art Ross Trophy - 1988, 1989, 1992, 1993, 1996, 1997
• Conn Smythe Trophy - 1991, 1992
• Lester B. Pearson Award - 1986, 1988, 1993, 1996
• NHL Plus/Minus Award - 1993
• Calder Memorial Trophy - 1985
• Lester Patrick Trophy - 2000
• Trofeu Bill Masterton - 1993
• Trofeu Lou Marsh - 1993

• Or en els Jocs Olímpics de Salt Lake City 2002.
• Argent en els Mundials d'Hockey sobre Gèl de 1985.

Repercussió en l'hockey sobre gèl

Mario Lemieux és membre des de 1997 del Saló de la Fama de l'hockey sobre gèl. El seu ingrés va ser al poc temps de la seua primera retirada professional, per les seues estadístiques i a la seua importància per al deport.

Varis jugadors d'hockey han declarat la seua admiració per Lemieux. Wayne Gretzky, considerat com un dels millors en l'història de la NHL i companyer de selecció, va declarar que "No pot reemplaçar-se a gent com Lemieux, un gran jugador i una bona persona (...) el joc li trobarà a faltar". Per un atre costat Bobby Orr, membre del Saló de la Fama, va afirmar lo següent: "Que yo recorde, és el jugador en més talent que he vist mai. Si no haguera segut pels seus problemes de salut, només Deu sap qué més podria haver fet."

Curiositats

• Està casat en Nathalie Asselin, té quatre fills i la família residix actualment en Pittsburgh.
• Ha segut malnomenat com Super Mario i com Li Magnifique o The Magnificent (El magnífic).
• Mario Lemieux sol estajar en la seua casa de forma temporal als nous jugadors dels Pittsburgh Penguins fins que estos conseguixen assentar-se en la ciutat. Entre ells es troben Jaromir Jagr, Marc-Aundre Fleury i Sidney Crosby entre uns atres.
• Donó de forma pública diners per a les campanyes a la reelecció del senador republicà Rick Santorum i la senadora demòcrata Hillary Clinton en els seus respectius càrrecs.

Referències

• Web de Lemieux en la NHL
• Biografia de Lemieux
• Estadístiques de Lemieux en la seua carrera professional

Enllaços externs

• Fundació Mario Lemieux