Marea de la Terra

La marea terrestre (també coneguda com a marea terrestre sòlida, marea cortical, marea corporal, marea terrenal o marea del planeta Terra) és el desplaçament de la superfície terrestre sòlida causat per la gravetat de la Lluna i el Sol. El seu component principal té una amplitut de nivell de metro en periodos d'aproximadament 12 hores i més. Els principals constituents de les mareas corporals són semidiurnos, pero també hi ha aportes diürns, semestrals i quinzenals significatius. Encara que la força gravitatoria que causa les marees terrestres i oceàniques és la mateixa, les respostes són prou diferents.

Força de pujada de la marea

La major de les forces gravitatorias periòdiques prové de la Lluna, pero la del Sol també és important. Les imàgens ací mostren la força de marea llunar quan la Lluna apareix directament sobre 30° N (o 30° S). Este patró permaneix fix en l'àrea roja dirigida cap a (o directament alluntant-se) de la Lluna. El roig indica una tirada cap a dalt, el blau cap a avall. Si, per eixemple, la Lluna està directament sobre 90° W (o 90° I), les àrees roges se centren en l'hemisferi nort occidental, en la part superior dreta. Rojo dalt, blau avall. Si, per eixemple, la Lluna està directament sobre 90° W (90° I), el centre de l'àrea roja és 30° N, 90° W i 30° S, 90° I, i el centre de la banda azulada seguix el gran círcul equidistant d'eixos punts. Als 30° de latitut, es produïx un pico fort una volta per dia llunar, lo que genera una força diürna significativa en eixa latitut. A lo llarc de l'equador, dos picos (i depressió) d'igual tamany impartixen una força semidiurna.

Components de la marea corporal

La marea terrestre comprén tot el cos de la Terra i no es veu obstaculisada per la prima corfa i les masses terrestres de la superfície, en escales que fan que la rigidea de la roca siga irrellevant. Les marees oceàniques són una conseqüència de les forces tangentes (vore: marea d'equilibri) i la resonància de les mateixes forces motrius en els periodos de moviment de l'aigua en les conques oceàniques acumulats durant molts dies, per lo que la seua amplitut i temps són molt diferents i varien en distàncies curtes d'a penes uns centenars de quilómetros. Els periodos d'oscilació de la Terra en el seu conjunt no estan prop dels periodos astronòmics, per lo que el seu flexión es deu a les forces del moment.

Els components de la marea en un periodo propenc a les dotze hores tenen una amplitut llunar (distàncies del abultamiento/depressió de la Terra) que són una miqueta més del doble de l'altura de les amplitut solars, com es tabula a continuació. En la lluna nova i la lluna plena, el Sol i la Lluna estan alineats, i els màxims i mínims de les marees llunars i solars (protuberàncies i depressió) se sumen per a obtindre el major ranc de marees en latitut particulars. En les fases del primer i tercer quarto de la lluna, les marees llunars i solars són perpendiculars i l'amplitut de les marees és mínima. Les marees semidiurnas passen per un cicle complet (marea alta i baixa) aproximadament una volta cada 12 hores i un cicle complet d'altura màxima (marea viva i marea morta) aproximadament una volta cada 14 dies.

Desplaçaments verticals del moviment zonal. Rojo dalt, blau avall.

La marea semidiurna (una com a màxim cada 12 hores aproximadament) és principalment llunar (només S₂ és purament solar) i dona lloc a deformacions sectorials que pugen i baixen al mateix temps a lo llarc de la mateixa llongitut. Les variacions sectorials dels desplaçaments verticals i este-oest són màximes en l'equador i desapareixen en els pols. Hi ha dos cicles a lo llarc de cada latitut, les protuberàncies opostes i les depressió análogamente opostes. La marea diürna és lunisolar, i dona lloc a deformacions tesseral. El moviment vertical i este-oest és màxim a 45° de latitut i és nul en l'equador i en els pols. La variació tesseral té un cicle per latitut, un abombamiento i una depressió; les protuberàncies estan opostes (antípodes), és dir, la part occidental de l'hemisferi nort i la part oriental de l'hemisferi sur, per eixemple. De la mateixa manera, les depressió s'oponen, en este cas la part oriental de l'hemisferi nort i la part occidental de l'hemisferi sur. Finalment, les marees quinzenals i semestrals tenen deformacions zonals (constants a lo llarc d'un círcul de latitut), ya que la gravetat de la Lluna o el Sol s'allunta alternativament dels hemisferis nort i sur per l'inclinament. Hi ha zero desplaçament vertical a 35°16' de latitut.

Ya que estos desplaçaments afecten la direcció vertical, les variacions este-oest i nort-sur a sovint es tabulan en milisegons d'arc per a us astronòmic. El desplaçament vertical es tabula en freqüència en μgal, ya que el gradient de gravetat depén de l'ubicació, per lo que la conversió de distància és solament d'aproximadament 3 μgal per centímetro.

Constituents de les marees

Principals constituents de les marees. Les amplitut poden variar de les enumerades dins de varis per cent.

Semi-diürn
Marea constituyenye	Periodo	Amplitut (mm)
		vertical	horiz.
M2	12.421 h	384.83	53.84
S2 (solar semi-diürn)	12 h	179.05	25.05
N2	12.658 h	Plantilla:073.69	10.31
K2	11.967 h	Plantilla:048.72	Plantilla:06.82
Diürn
Marea constituent	Periodo	Amplitut (mm)
		vertical	horiz.
K1	23.934 h	191.78	32.01
O1	25.819 h	158.11	22.05
P1	24.066 h	Plantilla:070.88	10.36
φ1	23.804 h	Plantilla:03.44	Plantilla:00.43
ψ1	23.869 h	Plantilla:02.72	Plantilla:00.21
S1 (solar diürn)	24 h	Plantilla:01.65	Plantilla:00.25
A llarc determini
Marea constituent	Periodo	Amplitut (mm)
		vertical	horiz.
Mf	13.661 d	Plantilla:040.36	Plantilla:05.59
Mm (més llunar)	27.555 d	Plantilla:021.33	Plantilla:02.96
Ssa (solar semi-anual)	0.5 anys	Plantilla:018.79	Plantilla:02.60
nodo llunar	18.613 anys	Plantilla:016.92	Plantilla:02.34
Sa (solar anual)	1 any	Plantilla:02.97	Plantilla:00.41