Maraycalle

Archiu:Maraycalla.jpg

Maraycalle

Maraycalla, o Maraycalle (quechua: maray = batán; kaalla = pedra o laja. Maray kaalla = pedra de baten), és un lloc arqueològic inca, ubicat en el districte de Yauya, província de Carlos Fermín Fitzcarrald, regió Áncash, Perú. El jaciment se situa al surest del poble de Yauya, a una altitut de 4.260 metros.

Va ser construït en la finalitat d'albergar a l'eixèrcit inca que va derrotar a les forces confederadas dels Conchucos (ètnia huari, piscopampa i siguas), durant l'embat de Cápac Yupanqui (germà del sapa inca Pachacútec) cap al nort o chinchaysuyo.

Ubicat estratègicament en un replanell des d'a on es té domini de 5 valls, va servir com a lloc de repòs i llogística per a les tropes incas procedents del Cuzco que ya no tindrien que retornar fins a Huanucopampa per a abastir-se o recompondre's. És el tambo inca més gran d'Áncash. S'ubica a un costat del camí inca, que durant este trayecte alcança els 7 metros d'ample. El complex consistix en 3 edificis: un tambo, una colcai un enorme complex de corrals per a auquénidos de 100 metros de llongitut.

Despuix de la derrota dels señoríos de la zona, el Sapa Inca va manar construir un tambo ubicat a 1 hora de Maraycalla: el Tambo Real de Huancabamba, molt més chicotet pero fastuoso per a brindar descans a l'emperador durant els seus viages a Cajamarca.

Història

Expansió inca

Maraycalla va ser determinant en la conquista inca de la Serra Oriental de Áncash entre 1470 i 1510. Despuix del rendiment sense resistència de la facció surest del eixèrcit confederado dels Conchucos (señoríos de Allauca Huari i Pincos), l'eixèrcit inca va alvançar en direcció nort cap al riu Yanamayo, d'a on va ser obligat a replegar-se per les huestes dels conchucos, piscopampas, i huaris. En conseqüència, els incas varen construir un centre administratiu i fort militar en les punas de l'actual districte de Yauya, el lloc tenia una important posició estratègica ya que es podia dominar qualsevol alvanç armat provinent de cinc valls en quilómetros a la redona.

Des d'este punt, els incas varen dirigir seges sistemàtics a tots els centres poblats defesos pels conchucanos, estos varen tindre ventaja sobre els cusqueños per l'ubicació elevada de les seues fortalees que les feyen inexpugnables. L'eixèrcit inca, compost per uns 20.000 soldats va derrotar als rebels despuix de mesos de sege i en diverses tàctiques geopolítiques. Dos dels líders rebels, pertanyents al Señorío de Huari, varen llegar els seus noms als llocs que varen defendre fins a la mort: Katin i Riway, la gesta del qual encara és recordada pels seus descendents en Chacas. El retor i historiador huarino, Santiago Márquez Zorrilla va traduir, cap a 1940, el relat ancestral d'un llaurador de Chinlla, qui li va narrar l'envestiment inca en esta regió, el llaurador va titular a este relat com la "maldicció del inca".

«El inca, gran senyor del Cusco, des de Maraycalle, que des d'ací es veu, per allà per les altures de Yauya, en divisar per estos costats i contemplar les verdes praderies de Chinlla, Sapchá, Colpa i Cunya i més poblats, va enviar emissaris a demanar que Kátin i Riway se someteren al seu imperi i que en senyal de vassallage li enviaren dotze jovenes ñustas per al seu sèquit. Llavors els molt valents Kátin i Riway varen contestar al inca en paraules braves i es varen negar a obedir-li. El inca que era soberp i que venia des del Cusco sometent a tots els pobles va prendre molt a mal esta desobediència. Subióse a lo més alt de Maraycalle i des d'allí va tirar en la seua poderosa fonda primer un grapat de de terra que va caure en Allpabamba, i despuix un atre grapat de Shashal que va callar sobre Chinlla. Que si manen lo que el inca demanava hauria tirat or i argent, en lloc de shashal i allpa. Per això, ací en Chinlla estem condenats a treballar tota la vida fent gorcs en estos vils materials, sense conseguir or ni argent sino només sofriment i pobrea,¡És la maldicció del inca! En canvi Llamellín va rebre la bendició del inca perque va manar el tribut que demanava, per això les seues terres són tan bones que mai les seues collites es perden com entre nosatres »

Traducció de l'història quechua narrada a Santiago Márquez Zorrilla

Bibliografia

• (2013) Els moviments migratoris i els seus efectes en l'educació.