Anar al contingut

Marasmius tageticolor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Marasmius tageticolor (Marasmius tageticolor)


Marasmius tageticolor és una espècie de fonc agárico de la família Marasmiaceae. Els seus cossos fructífers tenen capells rayados de color roig i blanc. S'estén des de Mèxic fins a Sudamérica, creix en branques.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Mills Joseph Berkeley, micólogo anglés, va descriure científicament a Marasmius tageticolor per primera volta en 1856 a partir de #recolecció realisades en Brasil. Va senyalar que «No es pot concebre res més exquisit que el colorit d'esta espècie que és prou comuna. Té els rics matisos de la caléndula africana».[1] En 1898, Otto Kuntze va propondre transferir el fonc a Chamaeceras,[2] un gènero que des de llavors s'ha incorporat a la sinonímia de Marasmius.[3] M. tageticolor es classifica en la secció Sicci, subsección Siccini, série Leonini del gènero Marasmius.[4]

Descripció

[editar | editar còdic]

La píleo és pla i convexo, medix de 10 a 17 mm de diàmetro. La seua coloració superficial presenta rajos radials alternats de color roig i beige clar. Té de 8 a 10 làmines espayades entre sí per cos del frut. És de color roig en la mitat superior prop del capell i blanc en la mitat inferior no estan fixes al estípite. Té lamélulas intercaladas entre algunes làmines llargues. El estípite pla medix 3-4 cm de llarc per 1 mm d'ample i té un color que va del roig remolacha al marró opac. En la base del estípite hi ha un micelio algodonoso de color beige.[4]

Les espores de Marasmius tageticolor medixen 17–19 μm per 3.5–4 μm. Són planes, de parets primes i de tipo inamiloides. Els basidios (cèlules portadores d'espores) tenen forma de garrot de 26-30 per 7-8 micras, tenen quatre espores i són hialinos (translúcidos).[4]

Hàbitat i distribució

[editar | editar còdic]

El fonc creix en branques menudes i estípulas. S'ha registrat en Mèxic, América Central i Amèrica del Sur.[4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Berkeley MJ. (1856). “Decades of fungi. Decades LI – LIV. Rio Negre fungi”. Hooker's Journal of Botany and Kew Garden Miscellany 8: 129–144 (see p. 136).
  2. Desjardin D, Ovrebo CL. (2005). “New species and new records of Marasmius from Panamà”. Fungal Diversity 21: 19–39 (see p. 33).
  3. Kuntze O. (1898). “Revisio generum plantarum” 3. Leipzig, Germany: A. Felix.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 «Record Details: Chamaeceras Rebent. ex Kuntze». Index Fungorum. CAB International. Consultat el 2015-12-27.