Maon, també transcrito Ma'on,[1] és un moshav o assentament israelita en Cisjordània (Palestina). Segons el sistema administratiu palestí, es troba en la governació d'Hebrón, mentres segons l'israelita, es troba en l'àrea de Judea i Samaria. El moshav es troba en els Montes de Judea, al sur d'Hebrón, i al nort de Beerseba, i forma part de la jurisdicció del Concejo Regional Har Hebron per a les autoritats d'ocupació. En 2017 tenia una població de 560 habitants.

Maon (moshav)

Els assentaments israelites són illegals segons el dret internacional. L'artícul 49 del Quart Conveni de Ginebra, del que Israel és firmant, especifica que «la Potencia ocupant no podrà efectuar l'evacuació o el trasllat d'una part de la pròpia població civil al territori per ella ocupat».[2] El 19 de juliol de 2024, la Cort Penal Internacional va dictaminar que els assentaments israelites «violen el dret internacional» i va ordenar que Israel deu «detindre els assentaments i evacuar als colon».[3] El govern israelita no està d'acort en esta afirmació[4]

Lloc d'alvançada i expansió

Un primer posat d'alvançada israelita es va establir en 1981.[5]

En 1997, els colon israelites varen establir el lloc d'alvançada de Havat Ma'on (també cridat Hill 833 o Tel Abu Jundiya) a l'atre costat de la carretera principal, apropiant-se de terres palestines de propietat privada. Els colon d'Havat Ma'on i la granja illegal de Manne han ocupat fins a 2021 una superfície de 2640 dunams (264 ha) (1104 per part d'Havat Ma'on i atres 1537 per part de la granja Manne). En ser un assentament illegal, la seua ret elèctrica i el suministrament d'aigua depenen de Ma'on.[6][7]

En establir l'assentament illegal, es va tallar la carretera que unix el propenc llogaret de Tuba en At-Tuwani, a on es troba l'única escola de la zona per a chiquets palestins.[6] En conseqüència, els chiquets palestins que assistien a l'escola i que eren objecte de freqüents apedregament per part dels residents d'Havat Ma'on, varen ser obligar-els a abandonar la carretera curta i prendre una desviació que aumentava la distància a l'escola de 3 a 20 quilómetros.[6] En 2003, els colon es varen apoderar de terres palestines propenques a la carretera, que va ser abandonada pels continus atacs dels colon; el 25 de decembre es varen establir varis nous assentaments.[8] Els chiquets palestins varen ser protegits de l'acossament per un grup del Christian Peacemaker Team (Equip Cristià per la Pau) i després per l'eixèrcit israelita, que no obstant té un historial d'aplegar tart. Els escolars varen sofrir 104 atacs violents entre novembre de 2004 i juny de 2010.[6][9]

Referències

  1. ↑ «Yishuvim» (en anglés). Israel Central Bureau of Statistics (2023). Consultat el 25 d'octubre de 2025.
  2. ↑ Comité Internacional de la Creu Roja (12 d'agost de 1949). «IV. Conveni de Ginebra relatiu a la protecció deguda a les persones civils en temps de guerra, 1949». Consultat el 23 de juny de 2019.
  3. ↑ «El tribunal de l'ONU considera que els assentaments d'Israel en Palestina “violen el dret internacional”», El País, 19 de juliol de 2024.
  4. ↑ «The Geneva Convention» (en anglés).
  5. ↑ «Statistics on Settlements and Settler Population» (en anglés). B'tselem (1 de giner de 2011). Consultat el 25 d'octubre de 2025.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Awad, Ali (17 d'octubre de 2021). «For 17 Years, Stone-throwing Settlers Have Terrorized Palestinian Children. I Was One of Them». Haaretz. Consultat el 25 d'octubre de 2025.
  7. ↑ (Novembre de 2021) State Business Israel’s misappropriation of land in the West Bank through settler violence, B'Tselem. ISBN 978-965-7613-52-8. Consultat el 25 d'octubre de 2025.
  8. ↑ «OCHA Weekly Briefing Notes Update for oPt (24 – 30 December 2003)» (en anglés). OFFICE FOR THE COORDINATION OF HUMANITARIAN AFFAIRS Occupied Palestinian Territory (24 – 30 December 2003). Consultat el 25 d'octubre de 2025.
  9. ↑ «The Dangerous Road to Education» (en anglés). Birzeit University (16 de juliol de 2012). Consultat el 25 d'octubre de 2025.