Anar al contingut

Manuel Boix

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Manuel Boix Álvarez (La Alcudia, Valéncia; 1942) és un artiste espanyol en reconeiximent internacional en el camp de la pintura, l'escultura, l'obra gràfica i l'ilustració, sent un dels introductores del nou realisme en Espanya en els anys 1960. Premi Nacional d'Arts Plàstiques en 1980, és reconegut sobretot per les seues gravats a l'aiguafort, especialment per la seua visió de Tirant el Blanco.

Biografia

Mirador del Bellveret de Xàtiva, dedicat a la pilota valenciana

Naixcut l'any 1942 en La Alcudia (Valéncia), Boix va estudiar en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos de Valéncia. El seu figurativisme i traç preciosiste ya és part de l'imaginari dels valencians. Des de les seues famoses representacions de Tirant el Blanco o les Germanías i el disseny de pràcticament totes les portades de la discografia d'Al Tall, fins als centenars d'iniciatives culturals públiques i privades que ha ilustrat, les seues obres ho han convertit en un dels principals cronistes gràfics de la realitat cultural de la Comunitat Valenciana i, encara que en menor mida, també de la catalana. Despuix d'algunes obres inicials, en 1964 irrompia en el panorama artístic valencià en el Tríptic monoteïsta (Tríptic monoteiste), a on compartia espai en Artur Heras i Rafael Armengol, dos pintors en els que compartiria exposicions en anys successius. Pero el treball de Boix es singulariza pronte i escomença a destacar per la creació d'uns referents poètics molt personals. En la década següent, la Retransmissió televisiva del miracle (Retransmissió televisiva del milacre) (1970) aixina com les séries Falconeria (Cetreria) i Trama i ordit (Trama i urdimbre) profundisen en el mateix fet de pintar a on l'autor, a partir d'objectes o personages trencats o descontextualizados conseguix efectes verdaderament impressionants. Són d'este periodo obres d'una gran bellea formal tan emblemàtiques com a l'Arc del triomf (l'Arc del triumfo) (1971), que tanca la primera, i en especial El martiri de Sant Sebastià (El martiri de Sant Sebastià) o Sant Bru (Sant Bruno) (abdós de 1973), que resumixen la segona. Colabora regularment en les revistes de crítica lliterària i artística, Full de la Mar, La guala, El vell Talp, Quimera, The New York Claves, La vanguarda entre uns atres ... Més tart, les obres de la série Ticromart, a finals dels anys 1970, o les vinculades a la série Acròstic (Acróstico), 1982, ya indicaven be clarament un nous camins més alegóricos deixant de costat certs aspectes massa explícits, encara que, al mateix temps, d'igual o major capacitdad expressiva. Des de que en 1980 li va ser concedit el Premie Nacional d'Arts Plàstiques, i particularment despuix d'una llarga estància en Nova York a finals dels anys 1980, la seua tasca s'ha significat en els més diversos camps de la creació. Boix reapareix en el panorama valencià, esta volta com a escultor, en 1992 en una exposició sobre el joc de pilota: El punt dins el moviment (El punt dins del moviment), a on es combinen tots els recursos creatius que ha explorat fins a eixe moment com la pintura -series Acròstic, Frontissa (Frontiça), Alfabet (Alfabet), Escacs (Escaques)...-, ilustració de llibres - Tirant el Blanco, La Serp, el riu (La Serp, el riu), El Quixot...-, obra gràfica, en séries com les dedicades a Tirant el Blanco (1978-1985), i cartelisme, en l'escultura, que també ha explorat, i de manera molt insistent, sobretot de bronze. El punt dins el moviment, junt als Borja (Borgia) (1992-1998), Elaberint (Ellaberint), i Els equilibristes (Els equilibristes) són tentatives escultòriques que busquen la plena ocupació de l'espai escenogràfic. En la seua última série, El rostre (El rostre), ha tornat a la pintura i als grans formats, conseguint obres realment espectaculars. En febrer de 2012 es va realisar una exposició antològica en la que s'exponia obra gràfica i impresa de Boix, en motiu de la commemoració dels 25 anys de la Casa de la Cultura de l'Alcúdia. Tots els espais disponibles en ella, tals com les finestres, columnes, sals i parets, es varen amprar en esta mostra. En 2014 es va presentar una gran exposició en obra inèdita titulada La Nau, el viage del temps, la qual va tindre lloc en el Centre culturala Nau de l'Universitat de Valéncia. En 2023 va tindre lloc en Xàtiva l'exposició Manuel Boix. La Llum de l'Art, entre l'1 d'abril i el 30 d'agost. La mateixa va contindre obra des dels seus orígens com a artiste fins a dates recents i es va distribuir en varis edificis històrics de la ciutat que hui servixen com a espais expositius.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Manuel_Boix&oldid=1256955»