Mantequera
La mantequera és un ingeni utilisat per a batre la nata o crema de llet fins a obtindre manteca. Composta tradicionalment per un batidor accionado dins d'un barril de fusta (a voltes de terracota), en el XX varen aparéixer recipients de vidre en tapa i mecanismes de metal. L'indústria làctea moderna utilisa mantequeres de gran capacitat en contenidors d'acer.[1]
Història
[editar | editar còdic]L'us de la manteca es menciona en relats bíblics i la vasija de mantequera més antiga, pertanyent a la cultura de Beersheba en Israel, es va trobar en Bir Abu Matar, datada en el periodo Calcolítico entre el 6500 - 5500 a. C.
La mantequera en Europa pot haver existit tan primerenc com el VI, com es pot vore per lo que sembla ser una tapa de mantequera trobada en Escòcia que data d'eixa centuria. En la tradició europea, la mantequera va ser, primerament, un instrument utilisat per dònes, ya que la producció de manteca era una responsabilitat essencial tant com els quefers de la llar. En tradicions primerenques de fabricació de manteca, les cultures nómades posaven llet en bosses de pell i produïen manteca tant en batre la bossa manualment, o possiblement, en unir la bossa a un animal, i produir la manteca, simplement, per mig del moviment de l'animal. Alguns teòrics creuen que açò és com el procés de creació de manteca es va descobrir. Algunes cultures encara utilisen un procés similar a est, en el qual una bossa s'ompli en llet, es nuga a una vara, i es bat vigorosament.
Tipos
[editar | editar còdic]Mantequera cònica de fusta
[editar | editar còdic]
Encara que la construcció de la mantequera ordinària és similar a la de qualsevol tipo de barril, la seua figura és diferent, sent els barrils més amples en el fondo que en els extrems, mentres la mantequera ordinària és més estreta de dalt que d'avall; té una figura piramidal que li dona la forma d'un con tallat per dalt.
Són recomanables en la seua construcció i estructura els rogles amples i plans, puix molts rogles prims, com els de alguns tipos de toneles, tenen l'inconvenient com que la vímen d'aquella fusta fluixa es desgaste i provoque s'ixca la nata del barril i quede amagada en la cavitat formada per la reunió de dos o més rogles; ocorregut açò, el sagí no tardaria en agriarse; per una atra part, com totes les preparacions de la llet necessiten molta higiene, estos rogles són un obstàcul a la neteja.
La segona peça que entra en la composició de la mantequera és el batidor, que és un pal llarc en una roda plena de forats en la punta d'avall que és la que, pujant i baixant, i moguda manualment en la mantequera, produïx la separació del sèrum de la nata i forma la manteca. La mantequera té ademés una tapa que encaixa sobre ella en un forat en el mig per a permetre el pas del batidor. Quant més ràpit es moga el batidor, abans es fa la manteca.
Mantequera de paleta
[editar | editar còdic]
Un atre tipo prominent de mantequera és la mantequera de paleta, la qual és un contenidor que té paleta, el qual és operat per una manivela. Les paleta baten la manteca adins del contenidor quan es gira la manivela.
Mantequera de barril
[editar | editar còdic]
La mantequera de barril també va ser utilisada extensament. Este tipo de mantequera era un barril, donat regrés sobre el seu costat, en un cigonyal adjunt. El cigonyal, també, gira un dispositiu de paleta adins de la mantequera, com en la mantequera de paleta, o gira tot el barril tant vertical o horisontalment, depenent de la seua construcció. L'agitació de la crema d'esta forma convertix la llet en manteca. La mantequera de barril va ser una de les innovacions agrícoles de l'Europa de el XVIII.
La mantequera manual basta per a lleteries a on hi ha tan sol algunes vaques, pero en ser una operació artesanal molt llenta i molt trabajosa, no convé per a les grans lleteries que des de finals de el XIX ampren mantequeres industrials que aforren temps i mà d'obra.
-
Mantequera de vidre en batidor de fusta.
-
Mantequera de terracota.
-
Mantequeres industrials de fusta, 1938.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ meuUC&pg=PA404&lpg=PA404&dq=mantequera&source=bl&ots=VcOWEkmtMM&sig=yffu_wJ6dWrG34reV54CyVyXFjA&hl=és&sa=X&vejau=0ahUKEwi80ZWcwZjTAhUIUhQKHbQnB8I4FBDoAQguMAQ#v=onepage&q=mantequera&f=false mantequera industrial. R. Plank. L'ocupació de la fredor en l'indústria de l'alimentació. Ed. Reverte, 1984, p. 403-405. ISBN 9788429180107.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mantequera» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.