Manganina
La manganina és una aleació d'aproximadament 82-86% de coure, 12-15% de manganeso i 2-4% de níquel. La manganina va ser desenrollada per Edward Weston en 1892, despuix d'haver inventat el constantán en 1887.
La seua característica més important és un coeficient tèrmic de la resistència elèctrica molt baix (virtualment zero), menor inclús que el del constantán, i molt alta estabilitat a llarc determini. Per això és una aleació molt utilisada en resistències de mida i de precisió tals com ruglons extensiométricas i resistències shunt. La manganina s'utilisa principalment en la fabricació de termómetros de resistència per la seua alta resistividad i estabilitat a lo llarc d'un ampli ranc de temperatures. Estos termómetros s'utilisen per a medir la temperatura en diverses aplicacions industrials i científiques, com en l'indústria automotriz, l'indústria alimentària, l'investigació científica, entre atres camps.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]La següent taula mostra algunes de les propietats físiques de la manganina:
| Propietat | Valor |
|---|---|
| Coeficient tèrmic de la resistència elèctrica | entre 0,000010 °C-1 i 0,000020 °C-1 (segons la font consultada) |
| Potencial termoelèctric respecte al coure (coeficient Seebeck) | -1 μV/K |
| Coeficient tèrmic d'expansió | 0,0000187 °C-1 |
| Densitat | 8,2 - 8,4 g/cm³ |
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Manganina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.