Anar al contingut

Maneig de recursos hídrics en la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Panamà: Maneig dels recursos hídrics en Panamà
Superfície 75.517 km² (Contraloría General de la República de Panamà, 2005-2009)[1]
Població 3,405,813 (Contraloría General de la República de Panamà, 2010)[2]
Taxa de creiximent de la població 1,64% (Contraloría General de la República de Panamà, 2005-2009)[1]
Densitat poblacional 45.9 hab/km² (UNFPA, 2010)[3]
PIB per càpita US$ 4,060 (Banc Mundial, 2005)[4]
Disponibilitat de recursos hídrics per càpita 49.262 m³ (Banc Mundial, 2005)[4]
Extracció total d'aigua (%del recurs hídric) 1,1% (Banc Mundial, 2001)[4]
Cobertura de font millorada d'aigua Urbana 97%
Rural 83% (UNICEF, 2010)[5]
Àrea sembrada en relació en l'àrea total (% de l'àrea total) 28,6% (GPW, 2006)[6]
Àrea sembrada baix rec en relació en l'àrea total 4,9% (GPW, 2006)[6]
Contribució agricultura a l'economia (% de el PIB) 7% (GPW, 2006)[6]
PIB de l'agricultura (millons de US$) 664,1 (GPW, 2006)[6]
Àrea protegida 30% (GPW, 2006)[6]
Àrea coberta de bosc 45% (GPW, 2006)[6]
Consum elèctric per càpita 1.680 KWH (GPW, 2006)[6]
Participació energia hidroelèctrica en la generació d'electricitat 48,8% (GPW, 2006)[6]
Potencial hidroelèctric econòmicament aprovechable 6.724 MW (GPW, 2006)[6]

Panamà conta en una gran riquea hídrica, la qual ha contribuït al seu desenroll econòmic i social. En l'informació disponible es pot senyalar que la disponibilitat hídrica mija regional centroamericana, per càpita per any, és al voltant de 27.964 m³, sent Belize (58.458 m³), el país en major disponibilitat hídrica, i El Salvador (2.755 m³ per any), en la menor disponibilitat. No obstant, en total, Nicaragua, Panamà i Costa Rica són els països que presenten la major disponibilitat hídrica de la regió en el mateix orde: 195.238, 156.259,1 i 118.719,9 millons de m³ per any; i Belize, presenta el menor capital hídric total que s'estima en 15.257,5 millons de m³ per any.[6]

L'istme panameny conta en 52 conques hidrogràfiques, de les quals dos són compartides en els països veïns de Costa Rica i Colòmbia.[7] L'alvertent del Pacífic comprén el 70% del territori, cap a ella desaguan prop de 350 rius la llongitut mija dels quals és de 106 km.[8] Per un atre costat l'alvertent del Carib ocupa solament el 30% del territori nacional i cap a ella desaguan 150 rius, la llongitut mija dels quals és de 56 km.[8] Les conques de major extensió superficial són la conca del riu Chagres en un àrea de 3.338 km² i la conca del riu Changuinola en un àrea de 3.202 km².[6] Entre els cossos llacustres més importants per la seua magnitut i us, estan els embassaments de Gatún i Alajuela, que abastixen d'aigua per al trànsit de naus a través del Canal Interoceánico, i d'aigua potable.[6] Panamà és un dels països en majors recursos hídrics, no obstant, d'este potencial s'utilisa per a diferents usos menys d'un 1,1%.[6]

La Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà (CHCP) és l'element hidrològic més important de l'istme pels seus diferents usos. Els aportes hídrics del majestuós riu Chagres són utilisats en múltiples formes: per al consum humà en les ciutats de Panamà, Colón i afores; per al funcionament del Canal de Panamà i en la generació d'energia hidroelèctrica.[9] La Comissió Interinstitucional de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà (CICH), és l'institució encarregada de coordinar les activitats d'organismes governamentals i no governamentals en responsabilitat i interessos en la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà.[10] La CICH té la funció de supervisar i evaluar els programes, proyectes i polítiques, per al maneig adequat de la CHCP, i resoldre possibles incongruències o duplicació d'esforços entre els actors que en ella interactuen. Per a recolzar el compliment dels programes i estratègies de desenroll per a la CHCP, a esta Comissió se li ha donat la responsabilitat de gestionar recursos i promoure iniciatives, a través de l'establiment d'un mecanisme de financiamiento tant de fonts nacionals com a internacionals.[10]


En l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP) es manegen els nivells dels embassaments Gatún, Alhajuela i Miraflores; s'operen i mantenen sistemes de pronòstics hidrometeorológicos de producció i distribució d'aigua potable en Miraflores, Mont Esperanza i Mendoza; s'eixecuta un programa continu de manteniment de represas i abocadors d'aigua; i s'evaluen les necessitats de creiximent i desenroll de nous programes d'aigua i sanejament en el Canal i la seua conca.[11]

Existixen grans reptes relacionats en el maneig dels recursos hídrics en la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà. La construcció del tercer joc d'esclusa, para ampliar el Canal, fa necessari hui més que mai un maneig adequat dels recursos hídrics en Panamà, puix solament una perfecta harmonisació d'este us en el mig ambient garantisarà un suministrament ininterromput d'aigua per a la població actual i les futures generacions.

Història del maneig dels recursos hídrics i desenrolls recents

[editar | editar còdic]

L'inici del maneig dels recursos hídrics en la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà es remonta a la construcció del Canal de Panamà. Les inundacions, especialment del riu Chagres, varen constituir un sério problema per a la seua construcció. El 15 d'abril de 1899 es va establir l'estació del riu Chagres en Alhajuela i va ser l'única registradora de nivells i estimats de descàrrega diària d'aigua en lo que era conegut com “la part alta del Chagres” fins a 1929.[12] Durant el periodo del canal francés, de 1880 a 1904, es varen registrar cinc riuades de consideració, no obstant, és important recalcar que les medicions de comente eren realisades per mig de gomes i que estudis posteriors mostren que estos valors són majors que les mides utilisant molinetes. No obstant, no es varen fer ajusts als registres publicats, principalment, per raons de seguritat en el disseny de les estructures d'acort a un informe, de 1915, sobre la climatologia i hidrologia en el Canal de Panamà.[12] Els ingeniers francesos baix el mando de Ferdinand d'Lesseps no varen poder controlar les inundacions del riu Chagres i l'esforç americà tampoc va tindre èxit complet fins a la construcció de la Represa Madden (Alhajuela) en Gamboa.[13]

Esclusa de Miraflores, Canal de Panamà.


El 14 de juny de 1905 es crea el Departament de Meteorologia i Hidràulica de Rius (Comissió del Canal Ístmico) i el seu nom canvia, posteriorment, a Secció de Meteorologia i Hidrografia.[12] El Departament establix de forma immediata 22 estacions de pluja; nou de les quals utilisaven cubetas basculants. Menys d'un any despuix, huit de les estacions són descontinuadas ya que es trobaven fòra de la Zona del Canal.[12] Durant 1906 i 1907 es varen realisar medicions de cabal per mig de gomes i molinetes en Alhajuela, Gamboa, Bohío, Lagartera, i Gatuncillo.[12] La construcció de la Represa de Gatún es va iniciar en 1906 i es va terminar en 1910. A partir de l'1 de giner de 1908, totes les medicions de comentes es varen eixecutar per mig de molinetes.[12]

Abans de l'inauguració del Canal, en 1914, va haver vàries riuades d'importància principalment l'ocorreguda el 26 de decembre de 1909, puix la part alta del Chagres, va alcançar una descàrrega màxima instantànea de 140,000 p3/s. Esta riuada va afectar sériament les obres de construcció del Canal i estacions de registre de pluja.[12] Després de finalisar gran part de la construcció del Canal i l'omplit del llac Gatún, en 1912, s'estandardisa la recolecció de les senyes hidrològiques.[12] Huit estacions que registraven els nivells del Chagres i els seus afluents són abandonades com, per eixemple, Bohío (riu Chagres), Monte Lliri (riu Gatún), i Lagartera (ric Trinitat).[12] Unes atres es convertixen en estacions registradores del nivell del llac Gatún com Gamboa (riu Chagres), Gatún (riu Gatún) i Raïls (ric Trinitat).[12] El riu Chagres queda separat en dos trams; des de la represa de Gatún fins a l'Atlàntic i la “nova conca del Chagres” fins a Gamboa (523 el meu2).[12] La conca de l'embassament de Gatún, de 1289 el meu2, correspon a la conca del Chagres o conca 115 d'acort al criteri del Proyecte Hidrometeorológico Centroamericano.[12]


Per al periodo de 1929 a 1933 es construïxen cinc noves estacions de medició de cabals i pluja en l'àrea aigües dalt de Alhajuela per a servir d'avís d'inundacions durant la construcció de la represa de Madden.[12] El 13 d'octubre de 1931 es va iniciar la construcció d'esta jagantesca represa, a la qual se li va donar el nom de Madden, en honor del congressiste Martin B. Madden.[14] E.S. Randolph va ser l'ingenier dissenyador d'esta represa que es troba a 250 peus sobre el nivell de l'mar.[14] El llac Madden, resultat d'este represaje té un perímetro de 189 milles i el seu contingut és de 22 billons de peus cúbics d'aigua, provinents del caudaloso riu Chagres.[14] Esta represa es va terminar de construir el 5 de febrer de 1935, cinc mesos abans de la data estipulada en el contracte i vi a representar un nou triumfo de l'ingenieria nortamericana en l'història del Canal de Panamà.[14] Des d'eixa data ha estat prestant servicis sense interrupció, complint a cabalidad els objectius per als quals va ser construïda: reserva d'aigua per al Canal, generació d'energia elèctrica, reutilisació de l'aigua per al trànsit dels barcos en les esclusa i control per al problema de les inundacions del riu Chagres.[14] L'eix del sistema de recopilació d'informació del Ram de Meteorologia i Hidrografia va ser tradicionalment el registre digital, que va consistir en un sistema de gomes i peses per a medir el nivell de l'aigua i el volum de precipitació pluvial.[15] Els 35 sistemes digitals en us en la conca medien i marcaven els registres en cintes cada 15 minuts.[15] Un atre instrument per a registrar el nivell de l'aigua, el registrador anàlec, és igual al digital en la diferència de que imprimix en la cinta un registre continu sobre l'elevació del riu o el llac.[15] La transmissió d'eixa informació a l'oficina en Balboa Heights va canviar dràsticament en instalar-se en 1966 un sistema telemétrico que va incorporar el ram a l'era de la computadora.[15] Per mig del sistema, les senyes del nivell dels rius, l'elevació dels llac i la precipitació pluvial medits pels registres digitals són transformats per un còdic electrònic en senyals d'àudio que són transmeses per ràdio al terminal.[15]


Per a 1981, totes les estacions de precipitació pluvial i les que hi ha en els rius i llac de la conca transmetien automàticament per telemetría cada 15 minuts informes hidrològics presos pels registres digitals al terminal en Balboa Heights.[15] Ademés de les mostres arreplegades pel propi ram, personal de Meteorologia i Hidrografia, s'obtenia la cooperació d'indígenes i mestres d'escoles en els pobles de les riberes, per a que arreplegaren periòdicament mostres de sediment dels rius i les entregaren a les colles de camp quan passaven en destí a les estacions.[15] En l'informació arreplegada, el ram va estar en capacitat de predir millor la futura disponibilitat d'aigua.[15] A l'hora que el Ram de Meteorologia i Hidrografia complia la seua original missió d'administrar l'abast d'aigua al Canal de Panamà, va colaborar en l'intercanvi d'informació, opinions professionals i assistència tècnica en les seues contrapartes en els Estats Units i Panamà, incloent el Servici Geodèsic i el Servici Meteorològic dels Estats Units i la Direcció de Recursos Naturals Renovables (RENARE), el Institut de Recursos Hidràulics i Electrificació (IRHE) i el Institut d'Aqüeductes i Aigüerals Nacionals (IDAAN), de Panamà.[15]

El 7 de setembre de 1977, en la sèu de la O.E.A., el president dels Estats Units Americans James Carter i el General Omar Torrijos per Panamà firmen dos tractats que abrogan els de 1903 i establixen una nova relació de socis entre abdós nacions. En estos tractats la República de Panamà adquirix l'obligació de proveir suficient aigua per a l'operació del Canal i les poblacions en l'àrea.[16]

La Comissió Interinstitucional de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà (CICH) va ser creada per mig de la Llei Orgànica per la qual es crea l'Autoritat del Canal de Panamà. Esta comissió té el seu fonament llegal en l'Artícul 6 de la Llei 19 de l'11 de juny de 1997 i va ser reglamentada baix el Capítul VII de l'Acort N.º 116 (de 27 de juliol de 2006) de la Junta Directiva de l'Autoritat del Canal de Panamà.[10]

La Llei 44 del 31 d'agost de 1999, establix els llímits de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà identificades en dos regions denominades com: la Regió Oriental (també coneguda com Conca Tradicional o Conca del Riu Chagres) i la Regió Occidental. En este mateix any s'inicia la medició i anàlisis del potencial hídric i maneig de les conques dels principals rius en la Regió Occidental de la conca del Canal. En la derogació de la Llei 44 per mig de la Llei 20 del 21 de juny del 2006, les estacions localisades en la Regió Occidental deixen de ser operades per l'Autoritat del Canal de Panamà.[17]

En el 2010 la ret d'estacions hidrometeorológicas consistix de 52 estacions actives. La majoria d'estes són telemétricas que registren i transmeten senyes de diferents paràmetros en temps real. Ademés, es realisen aforament dels rius una volta per més en 10 estacions i es medixen sediment suspesos.[11]

Base de recursos hídrics

[editar | editar còdic]

Ubicació

[editar | editar còdic]

La Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà (CHCP) es localisa en la part central del país, entre les coordenades 8°40′ i 9°30′ N i 79°14′ i 80°8′ O.[18] La CHCP té una superfície total de 339,639 hectàrees, lo que representa un 4.5% del territori nacional.[18] L'àrea de la CHCP està distribuïda entre 3 províncies, Panamà, Panamà Oest i Colón, i comprén 7 districtes: Panamà, Arraiján, La Chorrera i Capira (província de Panamà); Colón, Portobelo, i una molt chicoteta porció de Chagres (província de Colón). En estos 7 districtes hi ha 40 corregimientos que contenen al voltant de 432 llocs poblats ubicats la gran majoria totalment i alguns en forma parcial dins de la Conca.[18]

Clima i recursos hídrics

[editar | editar còdic]

El clima d'esta regió és característic dels tròpics.[19] La temperatura i la humitat són relativament altes durant tot l'any i la precipitació pluvial és abundant.[19] Existix una clara variació estacional de la precipitació pluvial. L'estació seca normalment comença al voltant de decembre i té una duració d'aproximadament 4 mesos, mentres que l'estació plujosa cobrix el restant del periodo (8 mesos).[19]

Els promijos anuals de precipitació pluvial per a les estacions en la conca varien entre un màxim de més de 3.300 mm (130 polzades), en la costa Atlàntica, i un mínim d'aproximadament 1.500 mm (60 polzades), en la costa del Pacífic.[19] En general, per a tota la conca hidrogràfica, el promig anual de precipitació pluvial dels 10 anys 1985-1994 s'estima en 2.596 mm (102 polzades).[19] Les estacions localisades en la conca del Llac Madden generalment reporten un promig anual de precipitació major que el reportat per les estacions localisades en l'àrea aigües avall de la represa Madden.[19]

Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà, Riu Pequení

El vent durant la temporada d'inundacions, que s'estén de setembre a principis de giner, generalment, és variable. No obstant, tendix a provindre del noroest en una velocitat promig d'aproximadament 12,9 km/h (8 mph). Les raches màximes de vent són generalment menors de 48 km/h (30 mph), i estan usualment associades en tormentes acompanyades de llampades.[19]

La escorrentía provinent de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà és estacional, extremadament variable, i seguix el mateix patró de la precipitació pluvial. Escomençant al voltant de maig, la escorrentía comença a aumentar fins a octubre i novembre, normalment els mesos de màxima escorrentía, i disminuïx gradualment durant l'estació seca.[19] La subcuenca del Llac Madden és una regió hidrológicamente més productiva que la subcuenca aigües avall de la represa Madden. A pesar de que l'àrea de la subcuenca de Madden representa aproximadament solament el 31 % de l'àrea total de la Conca Hidrogràfica del Canal, els aportes hídrics d'esta regió sumen prop del 45 % de la escorrentía total de dita conca.[19]

Els següents anàlisis estan basats en promijos anuals de 10 anys d'informació hidrològica (1985-1994) per a la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà: Les pèrdues en la Conca per efectes d'infiltració, procés de evapotranspiración en les plantes, pèrdues en el subsol, usos no contabilisats, i atres factors externs s'estimen en un 41 %, és dir, 1.061 mm (42 polzades). Per lo tant, la escorrentía bruta que conseguix almagasenar-se en els llac és solament el 59 %, o siga 1.535 mm (60 polzades), de la precipitació anual estimada. D'esta escorrentía bruta acumulada en els llac, es pert aproximadament el 77 %, per efectes de l'evaporament directe en la superfície dels llac Gatún i Madden. El restant 89 %, 1.361 mm (53 polzades), constituïx la escorrentía neta.[19]


La ret hidrogràfica de la CHCP és extensa i està formada per rius principals, rius secundaris, quebrades i rieres. Ademés existixen tres llac artificials: Alhajuela, Miraflores i Gatún (considerat un dels llac artificials més grans del món).[18] Cada u d'estos llac conta en la seua ret hidrogràfica pròpia, constituint les tres regions hídriques de la Conca. La més chicoteta d'estes regions és la subcuenca del llac Miraflores, ubicada cap a l'extrem sur de la Conca, cap a on drenan rius curts com: Cocolí, Gran, Camarón i Cárdenas. Després està la regió de la subcuenca del llac Alhajuela, ubicada cap a la part este de la Conca. Cap al llac Alhajuela drenan els rius Boqueró i Pequení, aixina com la part alta del riu Chagres i atres rius menors com La Pont, Salamanca i Les Cascades.[18] La major regió hídrica és la del llac Gatún, que ocupa la part central i oest de la Conca.[18] Cap al Gatún drenan els rius Gatún, Cirí Gran, Trinitat, el curs mig del Chagres, i atres rius menors com Caño Quebrado, Els Hules, Peix, Palla, Balla Mones, Aigua Salut i Mandinga. .[18] S'han identificat un total de 47 subcuencas dins de la CHCP, sent les més importants les dels rius Chagres, Gatún, Boqueró, Pequení, Cirí Gran i Trinitat. Entre tots els rius i llac cobrixen al voltant de 42,000 hectàrees de la Conca.[18] El riu Chagres, en els llac artificials de Alajuela i Gatún, són les principals fonts en la regulació del escurrimiento de navegació per a l'operació anual de la via interoceánica del Canal de Panamà (cabal mínim 2,8 km³/any).[20]

Segons els registres de la Comissió del Canal de Panamà, els rius del Llac Alajuela que més aigua varen produir en el periodo 1970-1996, en millons de metros cúbics per any varen ser Chagres (961 Mm³), Pequení (437 Mm³) i Boqueró (253 Mm³).[21]

Per un atre costat, durant el periodo 1981-1994, els rius que varen contribuir en la major cantitat de sediment varen ser Boqueró (870 ton/km²/any), Pequení (664 ton/km²/any) i Chagres (255 ton/km²/any).[21]

Capacitat d'almagasenament

[editar | editar còdic]
Divisió de Dragado. Esclusa de Pedro Miguel, Canal de Panamà

La superfície de drenage de la conca del embassament Alhajuela és d'1.026 km².[19] La superfície o espill d'aigua de l'embassament, a una elevació de 76,81 m (252 peus) és 50,2 km².[19] La capacitat d'almagasenament actiu disponible de l'embassament Alhajuela entre les elevació 57,91 i 76,81 (190 peus) està reservat per a l'abastiment d'aigua de consum humà de la Ciutat de Panamà.[19]

La Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà, que alimenta al embassament Gatún, té una superfície de drenage de 3.338 km² i es compon de la conca de l'embassament Alhajuela i la conca aigües avall (baix de l'assut de Madden).[19] La conca aigües avall té una superfície de 2.313 km².[19] La superfície o espill d'aigua de l'embassament Gatún és de 436 km² a una elevació de26,67 m (87,50 peus).[19] D'acort en els procediments actuals d'operació, l'almagasenament útil de l'embassament Gatún, entre les elevació 24,84 i 26,67 m (81,50 i 87,50 peus), és de 766 MMC (27 billons de peus cúbics).[19]


La superfície de drenage de la conca del embassament Miraflores és de 96,8 km².[19] La superfície o espill d'aigua de l'embassament és de 3,94 km² a una elevació de 16,46 m (54 peus).[19] L'almagasenament actiu disponible de l'embassament Miraflores, a una elevació entre 16,15 i 16,76 m (53 i 55 peus), és de 2,46 MMC (87 millons de peus cúbics).[19]

Per a aumentar la capacitat d'almagasenage del llac Gatún i incrementar el rendiment de la Conca Hidrogràfica del Canal, l'Autoritat del Canal de Panamà va iniciar en març del 2002 la aprofundiment del seu caixer de navegació. Açò ha permés incrementar el rendiment hídric de la conca en més de 300 millons de galons d'aigua diaris.[22]

Sequies i inundacions

[editar | editar còdic]

El reporte Panama Canal Water Supply (Panama Canal Company, 1961), senyala que històricament s'han produït sequies en la conca del Canal en els periodos 1900-1901, 1905-1906,1911-1912, 1919-1920, 1925-1926, 1930-1931, 1939-1940, 1948-1949, i 1957-1958. El reporte Improvement Program for the Panama Canal (Panama Canal Company, 1969), senyala els periodos de sequia crítica com 1918-1922, 1929-1932, 1939-1943, 1945-1949, 1957-1961, i del 1962-1965.[19]

Els principals rius de la conca del Canal (Chagres, Pequení, Boqueró, Gatún, Cirí Gran i Trinitat), durant els primers mesos del 2010, venien registrant un procés de sequia producte de la prolongació d'El Chiquet durant el 2009, que es presentava en característica moderada en la conca del Canal.[11] No obstant, en la regió suroest de la Conca, eixe periodo deficitari canvia bruscament en novembre del 2010 i per a la regió norest (subcuenca de l'embassament Alhajuela), en decembre de 2010, producte de les pluges extraordinàries que es varen registrar durant eixos dos últims mesos de l'any, superant els valors històrics anuals registrats en totes les estacions de precipitació ubicades en la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà.[11]


El maneig dels nivells dels reservorios de Gatún i Madden al final de l'estació plujosa sempre representa un gran repte.[19] Per un costat, en la rodalia a l'estació seca seria ideal mantindre els nivells dels llac en la seua màxima elevació possible. L'aigua almagasenada s'utilisaria plenament durant els mesos d'estiu i es garantisaria el calat de 12,04 m (39,5 peus) a les embarcacions durant tot l'any.[19] No obstant, històricament s'ha trobat que durant els últims mesos de l'estació plujosa poden ocórrer - i en efecte, han ocorregut - les màximes inundacions en l'àrea del Canal.[19] Per lo tant, els hidròlecs necessiten mantindre una reserva o espai buit en els llac i reaccionar immediatament de manera tal que es puga manejar una inundació severa i que els possibles danys causats a les instalacions del Canal de Panamà siguen llimitats.[19]


La reserva original d'almagasenament en els reservorios que es tenia prevista per al control de les inundacions ha segut reduïda considerablement en els últims anys.[19] La demanda d'aigua per a diversos usos ha fet ajustar la política d'operació de maneig de nivells màxims i, últimament, dits nivells han anat aumentant paulatinament. Per esta raó, s'ha fet necessari utilisar les més modernes tècniques de medició, instrumentació, i transmissió d'informació hidrometeorológica, tals com: sistemes de telemetría, radar local, i imàgens de satèlit.[19] Adicionalment, s'ha fet necessari que durant l'época d'inundacions es mantinga en alerta un equip de professionals para la pren immediata de decisions sobre operacions de derrame en els abocadors a qualsevol hora del dia o de la nit.[19] Els pronòstics de temps proporcionats pels meteoròlecs, els estudis i anàlisis de tormentes històriques, les curves guies per al maneig de reservorios, l'establiment de zones de decisió per al control d'inundacions, els diagrames de procediment, els manuals d'operació normal i d'emergència, conjuntament en una moderna instrumentació, entrenament adequat i l'experiència professional del personal han segut factors decisius en la presa de decisions per a realisar derrames que han evitat danys per inundacions a les instalacions del canal.[19]

Sistemes d'Ajuda en el Programa de Control d'Inundacions

[editar | editar còdic]

La Comissió del Canal de Panamà opera un sistema de telemetría per a l'adquisició de senyes hidrològiques en temps real.[19] Els programes especialisats de colecció de senyes del computador central permeten l'anàlisis i la graficación automàtica de l'informació, ademés de sistemes d'alarmes, respal i archiu.[19] Atres sistemes disponibles en l'Autoritat del Canal de Panamà són: el sistema receptor i de processament d'imàgens de satèlits, el sistema de radar local i la ret climatològica.[19] En particular, la ret climatològica està formada per quatre estacions climatològiques (Gatún, Coco Sol, Gamboa, i FAA). En este sistema es colecta informació horària sobre temperatura de l'aire, temperatura de rocío, direcció i velocitat del vent, pressió baromètrica, radiació solar, i precipitació pluvial.[19]

Abocadors per al control d'inundacions

L'Abocador de Gatún

La llongitut total de la represa Gatún és 2.500 m (8.200 peus). Esta consistix d'un assut de terra en el costat este, l'abocador de concret, i un atre assut de terra en el costat oest. L'abocador de Gatún té 14 comportes de desplaçament vertical que medixen 5,79 m (19 peus) d'alt per 13,72 m (45 peus) d'ample, cada una controlada individualment per un sistema electromecànic d'accionament remot.[19]

L'Abocador de Madden (Alhajuela)


Els treballs varen incloure un assut principal de concret a través del riu Chagres, una planta de generació hidroelèctrica, un assut de terra i farcidura de grava per la part esquerra de l'assut principal, i varis assuts de terra i farcidura de grava a través de depressió localisades al voltant del reservorio.[19] L'assut principal és de concret, d'aproximadament 290 m (950 peus) de llongitut i 67 m (220 peus) d'alt; És una estructura de propòsits múltiples: abastiment d'aigua per a esclusajes i atres usos, generació d'energia hidroelèctrica, i control d'inundacions.[19] L'abocador de la represa Madden està dividit en quatre seccions de 30,48 m (100 peus); Cada secció conté una comporta flotant (comporta de tambor) d'acer estructural, de 5,48 m (18 peus) d'alt.[19] En 1963, es varen estendre les comportes de tambor en 0.61 m (dos peus). Ademés de les quatre comportes principals de tambor, la represa Madden té dos (2) vàlvules d'agulla i sis (6) comportes de fondo. Les vàlvules d'agulla s'òbrin quan es desija desestajar relativament chicotetes cantitats d'aigua mentres que les comportes de fondo s'operen per al desestage de sediment o en situacions d'emergència.[19]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Contraloría General de la República de Panamà (2005-2009). Institut Nacional d'Estadística i Cens. Catàlec de publicacions: Panamà en Sifres 2005-2009. http://www.contraloria.gob.pa/inec/ Consultat el 22-07- 2011.
  2. ↑ Contraloría General de la República de Panamà (2010). Base de senyes. http://estadisticas.contraloria.gob.pa/resultados2010/default.aspx [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 22-07- 2011.
  3. ↑ Fondo de Població de les Nacions Unides Panamà (2010). Base de senyes. http://panama.unfpa.org/poblacion-panama [2] archivat en Wayback Machine. Consultat el 22-07- 2011.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Banc Mundial (2011). Base de senyes. http://datos.bancomundial.org/ Consultat el 14-06- 2011.
  5. ↑ Fondo de les Nacions Unides per a l'Infància. Programa de monitoreo per a l'abastiment i sanejament de l'aigua. http://www.wssinfo.org/fileadmin/user_upload/resources/PANwat.pdf Consultat el 22-07- 2011.
  6. ↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 Associació mundial per a l'aigua, Centroamérica (2006). Situació dels recursos hídrics en Centroamérica: cap a una gestió integrada. Ed.Virgina Reis G.-3ª. Ed. Sant Josep, Costa Rica. ISBN 9968-934-01-1.
  7. ↑ Global Water Partnership Central America (2006). Base de senyes. http://gwpcentroamerica.org/?cat=1082&mes. Consultat el 20-05-2011.
  8. ↑ 8,0 8,1 Empresa de Transmissió Elèctrica ETESA. Base de senyes. http://www.hidromet.com.pa/regimen_hidrologico.php. Consultat el 20-05-2011.
  9. ↑ El Far (2010). El Far: Revista Informativa de l'Autoritat del Canal de Panamà No.29 juliol de 2010.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 Comissió Interinstitucional de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà. http://www.cich.org/que.htm [3] archivat en Wayback Machine. Consultat el 20-05-2011.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Autoritat del Canal de Panamà (2011). Anuari Hidrològic 2010. http://www.pancanal.com/esp/cuenca/anuario-hidrologico/2010.pdf Consultat el 20-05-2011
  12. ↑ 12,00 12,01 12,02 12,03 12,04 12,05 12,06 12,07 12,08 12,09 12,10 12,11 12,12 MASSOT, Jaime (2008). Història del Riu Chagres. Époques –Ahir, Hui, Matí -Tercer Era (No. 10, juliol de 2008).
  13. ↑ Autoritat del Canal de Panamà. Història del Canal de Panamà. Guany dels francesos i americans en la construcció. http://www.pancanal.com/esp/history/history/index.html [4] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 20-05-2011.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 ROY, Alonso. Canal de Panamà. La Represa Madden. http://www.alonsoroy.com/cp/cp10.html. Consultat el 20-05-2011.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 15,6 15,7 15,8 Panama Canal Company (1981). The Panama Canal Review in Spanish.
  16. ↑ Autoritat del Canal de Panamà: Tractat Torrijos Carter i documents relacionats entre els Estats Units d'Amèrica i la República de Panamà. http://www.pancanal.com/esp/ctransition/treaty/frame.html [5] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 02-05-2011.
  17. ↑ Comissió Interinstitucional de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà. http://www.cich.org/cuenca.htm [6] archivat en Wayback Machine. Consultat el 20-05-2011.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 18,4 18,5 18,6 18,7 Comissió Interinstitucional de la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà. 2008. Pla d'Acció Immediata II per al Desenroll Humà, Respal a la Producció i Maneig Ambiental en la Conca Hidrogràfica del Canal de Panamà.
  19. ↑ 19,00 19,01 19,02 19,03 19,04 19,05 19,06 19,07 19,08 19,09 19,10 19,11 19,12 19,13 19,14 19,15 19,16 19,17 19,18 19,19 19,20 19,21 19,22 19,23 19,24 19,25 19,26 19,27 19,28 19,29 19,30 19,31 19,32 19,33 19,34 19,35 19,36 19,37 VARGAS, Carlos. 1997. Informe Final del Taller sobre Evaluació i Implementació de les Iniciatives sobre Recursos Hídrics i Àrees Costeres en la Regió Ciutat de Panamà en: Gestió Integrada de Recursos Hídrics en Mesoamérica - Integrated Water Resources Management in Mesoamérica OEA.
  20. ↑ FAO (2000). «Country Profile:Panamà» AQUASTAT. Consultat el 02-05-2011
  21. ↑ 21,0 21,1 Autoritat Nacional de l'Ambient (2005). Pla de Maneig del Parc Nacional Chagres.Document Tècnic. 116 pp.
  22. ↑ Contraloría General de la República. Publicacions: senyes generals i històrics de la República de Panamà. http://www.contraloria.gob.pa/dec/publicaciones/17-02/senya_general.pdf Consultat el 20-05-2011.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Maneig_de_recursos_hídrics_en_la_Conca_Hidrogràfica_del_Canal_de_Panamà&oldid=965597»