Anar al contingut

Manches de Neptú

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:B Deception Island - Whalers Bay.jpg
Manches de Neptú

Manches de Neptú (del anglés Neptune's Bellows) és un estret ubicat en el costat surest de l'illa Decepció, en les illes Shetland del Sur, que forma l'entrada a Port Foster.[1]

Geografia

[editar | editar còdic]
Archiu:Excursion No. 12. into the old caldera of Deception Island.passing through Neptunes Bellows on the way to Port Foster, the old whaling station from the early 1900's. (25715031500).jpg
Costes acantiladas de l'estret.

És un pas estret que medix uns 550 metros d'ample, sent obstruït per baixos fondos i per la roca Ravn situada en la seua medianía. La seua costa nort en penya-segats escarpados s'alça en forma de paret vertical fins a una altura que varia entre els 90 i 140 metros.

En la seua costa sur es troben les puntes Collins (o Fontana) i Entrada (o Caupolicán), mentres que en la seua costa nort es troben les puntes Fildes (o Balcarce), Penfold (o Baixa) i Surest (o Sur Este).[2] Entre esta última i la punta Fildes es troben els peñascos Cathedral, que estan lliures de gèl.[3] Una solsida dels mateixos, conforma la Finestra de Neptú (o Finestra del Chilé).[4] A l'oest d'abdós llocs es troba la caleta Balleneros, lloc històric protegit pel Sistema del Tractat Antàrtic.[5]

Història i toponímia

[editar | editar còdic]
Archiu:Isla Decepción2. CAPS 13
Angamos i Lientur, bucs chilens, recalant cap a l'illa Decepció, prenent les Manches de Neptú, en 1947.

El nom, pres del deu de la mar romana Neptú, va ser elegit per caçadors de ballenes nortamericanes abans de 1822 per les fortes raches experimentades en este canal.[1]

També va rebre el nom de Dragons Mouth, pel buc ballenero Dragon (al mando del capità A. McFarlane), de Liverpool, que va visitar les illes Shetland del Sur, entre 1820 i 1821. La Quarta Expedició Antàrtica Francesa de 1908-1910, al mando de Jean-Baptiste Charcot, la renombró com Passe du Challenger, possiblement per la corbeta HMS Challenger de l'Expedició Challenger realisada pel Regne Unit entre 1872 i 1876.

Hi ha una baliza propenca a la punta Collins, administrada per l'Armada de Chile, com aixina també un antic far derrocat que apareix en el nom "Fontana" en cartes nàutiques argentines.[6][7] En una plaja a l'oest de la punta Entrada es troba la popa del buc ballenero Southern Hunter, pertanyent a l'empresa britànica Christian Salvesen, afonat en 1956.[7]

Referències

[editar | editar còdic]