Manantial de les Piérides

En la mitologia grega, el Manantial de las Piérides de Macedònia estava consagrat a les Piérides i les Muses. Com a font metafòrica de coneiximent de l'art i la ciència, va ser popularisat per una pareado del poema Ensayo sobre la crítica, escrit per Alexander Pope en 1711: "Una miqueta d'aprenentage és alguna cosa perillós; / Beu abundantment o no provaràs el manantial de les Piérides" (en anglés: A little learning is a dang'rous thing; / Drink deep, or taste not the Pierian springCartas a su hijoCartes al seu fill.

Es dia que el manantial sagrat estava prop de l'antiga Libetra, en Piería, una regió de l'antiga Macedònia a on també s'ubica el Monte Olimp, i es creïa que era l'orige i la sèu del cult a Orfeo. Es dia que "les Muses retozaban en els manantiales Pierianos poc despuix del seu naiximent".Es creïa que el manantial era una font de coneiximent que inspirava a qui beguera d'ell.

El nom del manantial prové de les Piérides, el grup de donzelles, filles del rei Píero, que varen reptar a les Muses per a disputar-los la supremacia en la vora. Quan varen perdre, les filles de Piero prorrumpieron llavors en fortes protestes agredint al seu rivals; pero, al moment, els seus cossos es varen cobrir de plomes negres i blanques i varen quedar convertides en urracas.

Safo de Lesbos es referix a les roses del manantial de les Piérides en el seu poema "A qui no amava la poesia", de mitan de l'any 600 a. C.:

Pero mai yacer mort,

ni hi haurà recort algun de tu llavors ni despuix,

puix no tens de les roses de Pieria.

sino que vagaràs en l'obscuritat inclús en la morada del Hades,

revoloteando entre les ombres dels morts.

Ovidio conta el història de les Piérides despuix d'explicar l'orige del manantial helicónico en el seu poema narratiu Metamorfosis V de l'any 8 CE. El seu metamorfosis en urracas apareix al final del llibre:

La major de nosatres va terminar aixina les seues cançons depreses i en veu concordant les nimfes triades varen jujar que les deidades que moraven en el Helicón devien ser proclamades vencedores. Pero les nou vençudes varen començar a escampar els seus insults; a els qui els va respondre la deesa: "Ya que sembla una cosa sense importància que sofrixques una derrota mereixcuda, i deus agregar abusos inmerecidos per a aumentar la teua ofensa, i ya que açò sembla el fi de la nostra resistència, certament procedirem a castigar-te d'acort en el llímit de les nostres forces." Pero estes germanes ematianas varen riure, despreciant les nostres paraules amenaçants, i mentres intentaven parlar, fent gran clamor, i fent gests amenaçants en mans desvergonzadas, de sobte els varen brotar rígides púas de les ungles i plomes es varen propagar sobre els seus braços estesos, i varen poder vore la boca de cada companyera creixent fins a convertir-se en un pico rígit. – I aixina es varen agregar noves aus al bosc. – Mentres es queixaven, estes Urracas que profanen les nostres arboledas, movent els braços estesos, varen començar a surar suspeses en l'aire. I des de llavors han perdurat la seua antiga eloqüència, les seues notes chillonas, la seua cansino celosia pel parla.

Per últim, també Petronio, al final de la secció V de El Satiricón, es referix a les Piérides:

Envol el teu esperit en estos bens: aixina,

d'un ample riu

ple, derramaràs les teues paraules

des del cor de Pieria.