Malaria àlgida

La malaria àlgida (del llatí algĭdus, que significa tindre fret) és una complicació poc freqüent de la malaria. Ocorre en el 0,37% dels casos d'infecció per Plasmodium falciparum (en major freqüència), i en ocasions també per P. vivax. Es caracterisa per trastorns hemodinámicos com el shock en canvis metabòlics pronunciats i hipotèrmia.

Plasmodium falciparum en sanc. Agent etiològic més comú de la malaria àlgida

Diagnòstic

En el diagnòstic de la malaria àlgida deuen tindre's en conte els fets que antecedixen a la malaltia. Este tipo de malaria perniciosa ataca a persones que han sofrit ya un o més atacs previs de malaria. També cal considerar l'antecedent d'haver residit en llocs endèmics de malaria, ya que l'episodi previ pot haver passat desapercebut pel pacient. El diagnòstic es basa en les proves clíniques i de laboratori. En les proves clíniques s'evaluen la periodicitat de la febra i els efectes de la quinina; i en les de laboratori la presència del paràsit o dels seus productes.

Sintomatologia

Ataques definits o indefinits de febra, o aparició alternativa d'ariçonada i febra. Dolores mal definits en l'esquena i les extremitats, i a voltes mal de cap, casi sempre en periodicitat. Falta d'inclinament a l'esforç, ya siga mental o físic, pèrdua de la gana, indigestió en atacs de diarrea o estrenyiment (en major freqüència estrenyiment). Els glòbuls rojos, l'hemoglobina i els leucocits mononucleares es troben disminuïts. El múscul cardíac sofrix com a conseqüència de la toxemia, es torna flácido i en freqüència es pot escoltar un bufe hémico. L'orina és obscura i conté un excés d'uratos i urobilina. El bazo s'engrandix de manera que en freqüència pot palpar-se baix de la vora lliure de les costelles. També hi ha hepatomegalia. La llengua sol tindre una capa blanca o marró en l'esquena i les vores apareixen de color roig. Les conjuntives es veuen groguenques, a voltes en un substrat blanc nacarado. La pell dura adquirix una tonalitat groc verdosa. Alguns casos no mostren aliacrà, sino que simplement apareixen anémicos.

Alguns pacients són ingressats en un estat de colapse, en una pressió arterial sistólica inferior a 80 mmHg (10,7 kPa) en la posició supina (de menys de 50 mmHg (6,67 kPa) en els chiquets), una pell freda i suorosa, cianótica; constricció de les venes perifèriques, pols ràpit i dèbil. En alguns països, este quadro clínic s'associa a sovint en una septicèmia per bactèries Gram negatives. El colapse circulatori també s'observa en pacients en edema pulmonar o acidosis metabòlica, i despuix d'una hemorràgia gastrointestinal massiva o trencament del bazo. La deshidratació en hipovolemia també pot contribuir a l'hipotensió.

Les manifestacions clíniques del còlera són molt similars, per eixemple l'estat de colapse i els síntomes gastrointestinals són sorprenentment similars. No obstant, a diferència de la malaria àlgida, el còlera es presenta com a epidèmia. Tampoc trobem la espleno i hepatomegalia característiques de la malaria àlgida ni el plasmodium en sanc.