Magnolia polyhypsophylla
Magnolia polyhypsophylla és una espècie de planta en la família Magnoliaceae originària de Colòmbia. És coneguda com magnolio de mont, almanegra o almanegra de finestres.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbres fins a 25 m d'altura i 80 cm de diàmetro. La corfa és grisa en vetes indefinides més obscures. Els fulls són simples alternes, pecíol vert clar matisat de color vinotinto en cicatriu que ho recobrix a lo llarc, en ull foliar relativament curta, aguda, glabra. La làmina foliar és elíptica, de consistència cartácea, fes de color vert clar lluent, envés vert pàlit, nervi mig prominent pel envés. Les flors es troben generalment solitàries al final de les branques, posseïxen tres sépals obovados de color crema, truncats en la base i apiculados en l'àpiç; sis pétals vert – groguencs obovados, asimètrics, grossos. Els fruts són elíptics i asimètrics, de 6,6 a 7 cm de llongitut i de 2,6 a 3 cm de diàmetro; s'òbrin de forma irregular per la solsida de les seues carpelos. Cada carpelo conté entre 1 i 2 llavors; s'han trobat entre 10 i 19 llavors per frut, algunes sense desenrollar-se totalment. Les llavors tenen una coberta carnosa de color roig escarlata molt aromàtica, en olor característica[1][2][3]
Hàbitat i distribució local
[editar | editar còdic]És una espècie endèmica del departament de Antioquia, creix en boscs humits i molt humits tant premontanos com montano baixos en la regió coneguda com a Alt de Finestres entre els municipis de Briceño, Valdivia i Yarumal. És un arbre de dosel que s'observa en potreros i a la vora de menuts fragments de bosc protectors de caixers d'aigua. El seu ranc de distribució està entre 1800 i 2600 m s. n. m.[3]
Usos
[editar | editar còdic]L'espècie ha segut amprada com a fusta de aserrío i en la construcció de mobles i voltons per a construcció. Té alt potencial com a ornamental.[3]
Situació actual
[editar | editar còdic]Esta espècie està categorizada com “En Perill Crític” (CR), en el Llibre Rojo de Plantes de Colòmbia,[4] degut a que la seua presència està llimitada a una sola localitat i cobrix un àrea menor a 100 km². Adicionalment, el seu hàbitat està molt fragmentat i deteriorat per l'obertura de terres per a l'establiment de pastures per a ganaderia de llet.[3]
Fenologia Reprodutiva
[editar | editar còdic]Els individus de M. polyhypsophylla presenten alta producció de botons florals durant tot l'any, pero molt pocs apleguen a flor oberta i molt manco a frut ya que un alt percentage és abortat. Els fruts en formació són escassos i es troben, de la mateixa manera que les flors, dispersos en el temps, adicionalment, alguns d'ells cauen o fan dehiscencia prematura. La recolecció de fruts madurs deu fer-se durant els mesos d'agost, setembre i novembre, que és quan s'observa la major concentració d'ells. Els fruts tarden entre 5 i 6 mesos per a completar el seu desenroll i maduració.[3]
Maneig de les llavors, propagació sexual i producció en viver
[editar | editar còdic]Descripció del frut i la llavor
[editar | editar còdic]Els fruts són elíptics i asimètrics, de 6,6 a 7 cm de llongitut i de 2,6 a 3 cm de diàmetro; s'òbrin de forma irregular per la solsida de les seues carpelos. Cada carpelo conté entre 1 i 2 llavors; s'han trobat entre 10 i 19 llavors per frut, algunes sense desenrollar-se totalment.
Les llavors tenen una coberta carnosa de color roig escarlata molt aromàtica, en retirar la coberta es troba una superfície més dura, plana i de color café obscur a negre; són de forma triangular, medixen entre 8,8 i 12,7 mm d'ample, de 7,5 a 11,2 mm d'altura i de 4,2 a 5,7 mm de gruixa. El pes de 1000 llavors varia entre 160 i 400 g i un kg pot contindre entre 2500 i 6250 llavors.[3]
Sistema de recolecció i processament dels fruts
[editar | editar còdic]La collita deu fer-se durant els mesos d'agost, setembre i novembre que corresponen a mesos d'alta precipitació. Els fruts deuen colectarse directament de l'arbre abans que estos facen dehiscencia i lliberen les llavors, quan açò no siga possible es podran recolectar del sol cuidant de descartar els fruts i/o llavors que presenten signes de descomposició o atac d'insectes.
Un atre método eficaç per a la recolecció consistix en escalar la copa i prendre les llavors directament de fruts oberts, o recolectar fruts madurs encara tancats que es poden posar a postmadurar i controlar d'esta manera el procés de dehiscencia. En la finalitat de protegir els fruts de l'atac de rosegadors i conseguir que apleguen a la madurea es va dissenyar una canastilla de protecció individual, la qual es construïx en aram i malla plàstica (en ull de malla de 1 mm o menor); en este aditamento s'evita la predación i pèrdua de fruts i llavors post-dehiscencia. Una volta els fruts inicien la dehiscencia es recolecten en forma manual (ascendint a l'arbre) o en l'ajuda d'una podadora d'extensió.
Quan els fruts es recolecten encara tancats es deuen deixar post-madurar a l'ombra fins que facen dehiscencia, posteriorment s'extrauen les llavors i se separen les que tinguen la sarcotesta de color roig encés que són les que estan completament madures. Per a netejar les llavors i retirar-los la sarcotesta es posen en aigua d'un dia per a un atre, es maceran i es enjuagan en aigua corrent.[3]
Almagasenament de les llavors
[editar | editar còdic]D'acort en ensajos preliminars les llavors no es deixen almagasenar per molt temps, per tant es deuen sembrar recent colectadas; quan açò no siga possible es recomana almagasenar-les per un curt periodo (sense remoure'ls la sarcotesta) en un recipient hermètic a baixes temperatures o posar les llavors en una mescla de aserrín humit en nevera o quarto fret.[3]
Sembra i germinació
[editar | editar còdic]Les llavors de almanegra no requerixen tractament pre-germinativo, no obstant és indispensable que abans de la sembra se'ls remoga la sarcotesta, es llaven molt be en aigua corrent i se sumergixquen en una solució de hipoclorito de sodi al 1 % durant 15 minuts per a evitar la infestación per fongos.
Llavors, sense cap tractament pre-germinativo, sembrades en una mescla de terra i arena (proporció 2:1) i posades a plena exposició varen presentar una potència germinativa promedia de 72,5 %, la qual va oscilar entre 60 i 90 %. La germinació va iniciar de 56 a 63 dies despuix de la sembra i es va completar 79 dies més vesprada. Quan les llavors es varen posar a germinar baix obscuritat utilisant la mateixa mescla de substrat es va obtindre una germinació promedia de 75 % que va variar entre 40 i el 100 %, va iniciar de 48 a 56 dies despuix de la sembra i es va completar 76 dies més vesprada. La germinació és epigea.[3]
Maneig de les plántulas en viver
[editar | editar còdic]La propagació es deu fer amprant com a substrat una mescla de terra en arena en proporció 2:1. El trasllat a bossa deu efectuar-se quan les plántulas alcancen entre 4 a 5 cm d'altura. Si la propagació es va fer baix obscuritat és important transplantar ràpidament el material per a evitar trastorns fisiològics, tals com ahilamiento.
Les plantes requerixen ombra inicial. El material estarà llest per al transplant al lloc definitiu quan superen els 25 cm d'altura i s'hagen rusticado o endurit una miqueta.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Velásquez R., C. i Serna G., M. 2005. Magnoliáceas de Antioquia. Jardí Botànic Joaquín Antonio Uribe - CORANTIOQUIA - OIMT. Primera Edició. Medellín, Colòmbia. 32 p.
- ↑ Losano C., G. 1983. Magnoliaceae. Flora de Colòmbia, Monografia No. 1. Institut de Ciències Naturals, Universitat Nacional de Colòmbia - COLCIENCIAS. Bogotà. 120p.
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 Trujillo, L.; Agudelo, G.; Restrepo, M.; Cardona, I.; Murillo, J..Alvanços en l'estratègia per a la conservació de les espècies de les família Magnoliaceae en Jurisdición de CORANTIOQUIA, Medellín: CORANTIOQUIA, 2011 100.p. (Bolletí Tècnic Biodiversitat; No. 6, Decembre 2011)
- ↑ Calderón S., I.; A. Cogollo P; C. Velásquez R.; M. Serna G. i N. García.2007. Les magnoliáceas. Pp. 45-154. En: García, N. (ed.). Llibre Rojo de Plantes de Colòmbia. Volum 5: Les magnoliáceas, les miristicáceas i les podocarpáceas. Serie Llibres Rojos d'Espècies Amenaçades de Colòmbia. Bogotà, Colòmbia. Institut Alexander von Humboldt - CORANTIOQUIA - Jardí Botànic Joaquín Antonio Uribe- Institut de Ciències Naturals de l'Universitat Nacional de Colòmbia - Ministeri d'Ambient, Vivenda i Desenroll Territorial. 236 p.
- Calderon, I. 1998. Magnolia polyhypsophylla. 2006 IUCN Ret List of Threatened Species. Downloaded on 22 August 2007.
Hipervínculos externs
[editar | editar còdic]- Botanical Garden of Medellín, i el seu Director Científic Álvaro Cogollo, lidera la conservació de les espeécies de Magnolia en el departament de Antioquia.
- South Pole Carbon, lidera un programa de conservació de les espécies de Magnolia en Antioquia, Colòmbia.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnolia polyhypsophylla» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.