Magnitut molar parcial

Una magnitut molar parcial associada a una variable extensiva és la derivada parcial de dita variable extensiva $X$ sobre la variació del número de moles $n_i$ d'una de les substàncies del sistema mantenint la pressió, la temperatura i el número de moles de les demés substàncies constants. La propietat molar parcial es representa per ${\overline{X}}_i$. L'expressió és la següent:

${\overline{X}}_i={\left(\frac{\partial X}{\partial n_i}\right)}_{P,T,n_{j\ne i}}$

Les magnituts molar parcials s'usen en mescles per a indicar la no aditividad de les propietats extensives de les mateixes, és dir, la propietat de la mescla no és igual a la suma de la propietat dels components purs per separat. Per eixemple, el volum molar d'una mescla binaria no és la suma dels volums molar dels components purs:

$V_{\mathrm{m}}\ne V_{\mathrm{m},1}+V_{\mathrm{m},2}$

La propietat molar parcial d'una substància pura és igual a la magnitut molar corresponent:

$\overline{X}={\left(\frac{\partial X}{\partial n}\right)}_{P,T}=X_{\mathrm{m}}$

Matemàticament, les magnituts molar parcials són funcions homogénees de grau zero, és dir, no depenen de la cantitat de substància, per tant variables intensives.

Per al càlcul de la propietat d'una mescla usem la següent equació general a partir de les magnituts molar parcials:

$X=\sum _{i=1}^C{\overline{X}}_i{n}_i$(a P i T constants)

Una propietat molar parcial molt important és la energia de Gibbs molar parcial o potencial químic.