Magnetostática
La magnetoestática és l'estudi de tots els fenomens físics en els que intervenen camps magnètics constants en el temps.
La magnetoestática comprén des de l'atracció que eixercixen els imans i els electroimants sobre els metals ferromagnètics, com el ferro, fins als camps magnètics creats per corrents elèctriques estacionàries. De fet abdós fenomens estan estretament relacionats, ya que les corrents elèctriques creen un camp magnètic proporcional a l'intensitat de corrent i que disminuïx en la distància.
Ademés tot cos que entra en un camp magnètic pren una imantació que depén de la seua naturalea, i que generalment pert en retirar-se d'eixe camp; alguns acers conserven part del magnetisme induït o magnetisme remanent.
Hi ha cossos paramagnètics que són atrets pels imants (ferro, níquel, cobalt, etc.) i cossos diamagnètics, que són repelits per ells.
El magnetisme és la propietat que tenen determinades substàncies de repelir especialment alguns minerals com el ferro, cobalt i níquel i cadmi.
Conceptes bàsics
En magnetostática, s'investiga la distribució espacial dels camps magnètics en les proximitats d'imans permanents i corrents estacionàries (concepte del fil de corrent). Una corrent estacionària, per eixemple, és una corrent contínua en un conductor elèctric. Ademés de les propietats magnètiques individuals dels materials com el ferromagnetisme, el diamagnetisme, etc., açò també inclou el camp magnètic de la Terra. Ademés, la magnetostática descriu l'efecte de força de tals camps generats sobre imants i corrents. Açò inclou el comportament d'un dipol magnètic en un camp magnètic temporalment constant, per eixemple, el comportament d'una agulla magnètica (lliurement mòvil) en el camp magnètic de la Terra.
Els térmens bàsics són anàlecs a l'electrostàtica. La càrrega elèctrica positiva i negativa corresponen als pols nort i sur, quantitativament: força positiva i negativa del pol. No obstant, a diferència de les càrregues elèctriques, els pols magnètics no es poden aïllar, sino que sempre ocorren junts en un cos.
Referències
Bibliografia
- Wolfgang Demtröder: Experimentalphysik. Vol.2: Elektrizität und Optik. Springer, Berlín 2004, ISBN 3-540-20210-2
- Wolfgang Nolting: Grundkurs Theoretische Physik 3: Elektrodynamik. Springer, Berlín 2007, ISBN 978-3-540-71251-0
- Adolf J. Schwab: Begriffswelt der Feldtheorie, Springer Verlag, ISBN 3-540-42018-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnetostática» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.