Magnago
Magnago és una municipi i comune d'Itàlia de la província de Milán, regió de Llombardia, en 8.885 habitants.
Evolució demogràfica
| Any | 1861 | 1871 | 1881 | 1901 | 1911 | 1921 | 1931 | 1936 | 1951 | 1961 | 1971 | 1981 | 1991 | 2001 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Població | 2170 | 2256 | 2522 | 2830 | 3147 | 3259 | 3607 | 3737 | 4256 | 5274 | 6355 | 6880 | 6922 | 7811 |
L'orige del nom de la ciutat sorgix provablement del llatí "Magnus Ager" (camp gran), encara que hi ha discrepàncies de les hipòtesis sobre l'orige. Magnago va ser el lloc d'orige de la família Magnaghi, provablement ya del 1000. D'esta família s'han rebut dos escuts d'armes o insígnies. El primer contingut del còdic Trivulzianus del 1390, té flors de lliris dorades, mentres que el segon, s'ubica des del XV fins al XVII, el qual conta en bandes blaves. En l'Edat Mija, Magnazo era part del comtat de Bulgària (en "capital" Magenta), que pertanyia a la parròquia de Sant Genesio de Dairago, una de les diòcesis ambrosiana més importants. En la gradual desaparició dels llauradors i el carpiment de la jurisdicció directa de Milà, varen guanyar importància les figures dels cònsuls. Ya des del XII Magnago va ser part del centre de Milà, a on es propaga la difusió de les tendències autonomistes, lo que va conduir a l'aparició de vàries comunitats. Magnago es va convertir en un important centre, com ho demostra la presència de quatre iglésies en l'àrea des del doscents. En el XIV la ciutat era també un banc de notàries oficines que solament els centres de discreta importància podien presumir. Durant el XIV i XV, Magnago seguix els acontenyiments dels Sforza de Milà. En 1538 el país va ser part de les terres de la parròquia de Dairago que varen ser venudes en disputa a Castellà Maggi. El canvi no va dur grans modificacions a diferència de lo ocorregut quan pansa a formar part del territori a la família de la Creu (o de la Creu), que va tindre lloc en 1652. Segons la llegenda, esta noble família milanesa té els seus orígens en el llegendari Juan de Rho, primer que va colocar la bandera dels creuats en els murs de Jerusalem. Per impressió de l'ilustre antepassat, inspirat en l'escut de la família, du una creu roja bifurcada en camp blanc. D'esta insígnia i d'allò antic de Magnazo, dona orige a l'escut de la ciutat de Magnago. En época més recent (segona mitat del 1800) Magnago experimenta un notable desenroll econòmic i industrial, gràcies a l'expansió de les seues terres. En 1869 un decret real unix baix una única comuna els països de Magnago, Vanzaghello (torna a ser autònom).
Referències
Enllaços externs
- Pàgina web oficial de Magnago (en italià)