Anar al contingut

Macroolithus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Macroolithus

Macroolithus és un oogénero d'ovirraptorosaurio de la família Elongatoolithidae del Cretácico Superior que va viure en China. l'espècie tipo, M. rugustus, va anar originalment descrita com Oolithes. Les atres espècies conegudes fins ara són M. yaotunensis, M. mutabilis, i M. lashuyuanensis. Són ous llarcs en forma d'óval. Els seus nius es varen trobar en forma d'anell en ous en els costats. Hi ha evidència de pigments blaus-verts en els ous usats per al camuflage en el seu niu.

Els restants contenien embrions similars a Heyuannia. Atres associacions entrq oviráptoridos i Elongatoolithidae (incloent ous en embrions, pares incubando en nius i un parell ous similars a Macroolithus atorados en la pelvis d'un oviraptorido) confirmen que el progenitor de Macroolithus era un oviraptórido

Es varen trobar en Àsia. En Mongòlia, Kazakhstan i China del Cretácico superior.

Ecologia

Niu fosilizado d'ous de oviraptorosaurio. L'espècimen es troba en el Museu de Fòssils i Minerals Paleowonders, Taiwan (número de catàlec 0010403018).

Es troben a sovint en grans nidadas de fins a 26 ous, disposts en un patró circular o en forma d'anell, en un diàmetro de 2 a 3,3 metros. El centre del niu quedava buit, lo que permetia als pares (provablement els machos) assentar-se a incubar sense esclafar els ous. Molts espècimen de Macroolithus en el sur de China presenten capes dobles o múltiples de cons en la superfície interna del clafoll de l'ou, una condició patològica coneguda com òvul in ovo. És especialment freqüent entre els ous més propencs al llímit Cretácico-Terciario (KT) , que representa el final de l'Era Mesozoica . Esta patologia es correlaciona en una major concentració de oligoelementos com Co , Cr , Cu , Mn , Ni , Pb , Sr , V i Zn . Experiments en aus modernes han demostrat que l'exposició a alts nivells d'estos elements provoca la seua incorporació al clafoll de l'ou, pero es desconeix el mecanisme precís darrere de la multicapa patològica. Estes anomalies presumiblement varen afectar l'eclosió dels ous i poden haver eixercitat un paper en l'extinció dels dinosauris. No obstant, els restants embrionaris dins de tres ous multicapa similars a Macroolithus en Ganzhou semblen no vore's afectats.[1][2]

Henan

En Henan , Macroolithus yaotunensis coexistix en els atres elongatoolítidos Elongatoolithus andrewsi i E. elongatus , aixina com en Ovaloolithus i Paraspheroolithus de les formacions Hugang , Luyemiao i Sigou . Estes formacions es varen formar durant el Cretácico Superior en un ambient llacustre o palustre . Els fòssils de cossos de dinosauris rara volta es troben en les mateixes unitats, pero es coneixen troodóntidos , tiranosaurios i hadrosaurios de la mateixa àrea.[3]

Shandong


Es coneixen alguns ous assignats tentativamente a Macroolithus del Grup Wangshi en Laiyang , Shandong . Les formacions del Grup Wangshi es varen depositar en palmitos aluvials , canals trenats i llac poc profunts. Els fòssils comuns inclouen hadrosáuridos i ous de dinosauris.[4][5]

Sur de China

Mongòlia

Kazakhstan

Etimologia

El nom Macroolithus deriva de les raïls gregues macro- (que significa "gran") i oolithus (que significa "ou de pedra"), el sufix convencional per als noms d'oogéneros. [6][7]


Referències

  1. ↑ «Ous de elongatoolitidos que contenen embrions de oviraptóridos (Theropoda, Oviraptorosauria) del Cretácico Superior del sur de China».
  2. ↑ Zhao, Zi-kui (1994). "Ous de dinosauri en China: Sobre l'estructura i evolució dels clafolls d'ou". En Carpenter, Kenneth; Hirsch, Karl F.; Horner, John R. (eds.). Ous i críes de dinosauri . Cambridge University Press. pp. 184– 203
  3. ↑ «Ous de dinosauri i depòsits que contenen ous de dinosauri (Cretácico Superior) de la província de Henan, China: ocurrències, paleoambientes, tafonomía i preservació».
  4. ↑ «"Progress in the Research of Dinosaur Eggs"».
  5. ↑ «"New turtle egg fossil from the Upper Cretaceous of the Laiyang Basin, Shandong Province, China"».
  6. ↑ «Introducció a la terminologia mèdica I. Derivació gregues i llatines».
  7. ↑ Mikhailov, Konstantin E.; Bray, Emily S.; Hirsch, Karl F. (1996). "Parataxonomía de restants d'ous fòssils (Veterovata): Principis i aplicacions". Journal of Vertebrate Paleontology . 16 (4): 763–769 .