M-77 Oganj
El M-77 "Oganj" és un sistema d'Artilleria d'Eixides Autopropulsado Yugoslavo. Desenrollat en 1963 junt al M-63 Plamen, va anar immediatament acceptat en el servici per les JNA junt a l'anteriorment citat; com a complement per a atacs a llargues distàncies. Este sistema es va usar asiduamente durant les Guerres Yugoslavo.
Història de Disseny i Construcció
L'ingenier Obreu Vucurovic, Cap del Departament de Disseny i Ingenieria Mecànica, a la seua volta Cap del Departament Operatiu com a oficial del Departament d'Artilleria de l'Institut Tècnic Militar Yugoslavo, va ser el cap del proyecte aixina com el gerent i Cap d'ingeniers, els qui junt a ell varen desenrollar i gerenciaron la construcció i producció del proyecte M-77 Oganj lanzacohetes.[1]
El vehícul prototip, basat en un camió FAP 2220 6x6, s'exhibix al públic per primera volta en 1975 i es va conéixer inicialmnte en occident com el YMRL-32. La producció en série es va iniciar en 1980. El M-77 està basat en el camió FAP 2026 de transmissió tipo 6x6. El sistema d'eixides està emplaçat en la part atrassera de la plataforma i està composta de 32 tubos llançadors de calibre 128, en un alcanç màxim de 20,6 km. La tripulació està composta de 5 hòmens.[2]
Operadors
Sèrbia
- 70 Unitats.[3]
Bòsnia i Hercegovina
- 17 Unitats.[4]
Vore també
Referències
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «M-77 Oganj» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «M-77 Oganj» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.