M-63 Plamen

M-63 Plamen

El M-63 "Plamen" és un sistema d'Artilleria d'Eixides Autopropulsado yugoslavo. Desenrollat en 1963 i immediatament acceptat en el servici per les JNA. Este sistema es va usar asiduament durant les Guerres Yugoslavo.

Història de Producció

L'ingenier Obreu Vucurovic, Cap del Departament de Disseny i Ingenieria Mecànica, a la seua volta Cap del Departament Operatiu com a oficial del Departament d'Artilleria de l'Institut Tècnic Militar Yugoslavo; va ser el cap del proyecte aixina com el gerent i Cap d'ingeniers, els qui junt a ell que varen desenrollar i gerenciaron la construccuón i producció del M-63 Plamen.

L'objectiu principal del proyecte M-63 Plamen era el de dotar en un sistema de soport a les llínees del front, en un sistema d'artilleria capaç d'abatre i derrotar a l'oponent en aguaite i al mateix temps dotar-los de mijos d'atac sorpressius contra les forces enemigues. Pot ser usat també contra construccions fortificadas, campaments, camps aéreus, plantes industrials militars, centres de mando, almagasens d'abastiment, centres de comunicacions, i demés tipo de construccions militars.

Descripció Tècnica

El M-63 Plamen consta de 32 tubos de calibre 128mm, que poden disparar originalment els proyectils Plamen-A i Plamen B, en una distància d'alcanç efectiu de . L'efecte de cada eixida en el blanc és equivalenta a l'efecte d'una ronda de calibre 105 mm. Tots els 32 proyectils es poden disparar en intervals de 6.4, 12.5 o 19.2 segons. La llançadora està montada sobre un afuste de gir simple d'un camió de remolc que a la seua volta pot carrejar a vehículs en un gancho d'arrastre de especialment manufacturado para tal fi. El carguero de reserva pot dur les eixides de reposició, com un complement per a l'atac, lo que li proporciona una capacitat de fins a 64 missils.