Mònstruo de Aramberri
El mònstruo de Aramberri (Pliosauridae indet. de Aramberri) és com es coneix popularment als restants fòssilés d'un enorme reptil marí extint, un plesiosaurio pliosáurido jagant del Kimmeridgiense (des de fa uns 155 fins a 150 millons d'anys), en el Jurásico superior, trobats en la Formació La Casita, en el municipi d'Aramberri, al sur de l'estat mexicà de Nou León. Els fòssils varen ser descoberts per un estudiant de la Facultat de Ciències de la Terra de l'Universitat Autònoma de Nou León mentres realisava un mapage geològic en 1984 i varen ser considerats en principi com a restants d'un dinosauri per Hähnel (1988). Marie-Céline Buchy i colaboradors (2003) els varen identificar com els fragments toràcic-cervicals d'un pliosaurio gran,[1] pero el material conservat no permet l'atribució a un gènero i espècie en particular per carir de suficients elements diagnòstics.
Descripció de la troballa
[editar | editar còdic]Els restants són comparables en Liopleurodon (la qual cosa també podria haver segut un dels elements que varen contribuir a la popularisació de l'exageració del seu tamany),[2] pero sembla pertànyer a una atra espècie. No obstant, l'animal descolla per les seues dimensions, estimades en al voltant de quinze metros de llarc, sobre la base d'una vèrtebra de més de 10 centímetros de diàmetro i les dimensions de la cintura escapular,[3] lo que faria un dels majors pliosaurios que s'hagen descobert. És, en tot cas molt difícil de dir, donada la naturalea fragmentaria dels fòssils, que encara no s'han descrit en precisió. Un segon fòssil, provablement del mateix espècimen també va ser descobert: un fragment de mandíbula en algunes dents trencades. Desafortunadament, este segon fòssil s'ha perdut, si ben encara queden algunes fotografies.[1]
Es va estimar en un principi que els restants de l'eixemplar trobat corresponien a un animal jove, d'uns 20 metros i unes 50 tonellades, pertanyent a un pliosaurio;[4] inclús en esta conclusió es va basar la série documental de la BBC Passejant en Dinosauris, en el qual es va basar per a representar a un Liopleurodon de gran tamany.[2]
És difícil comparar-ho en atres espècimen que contenen pel títul del major mònstruo marí, tals com el Pliosaurus funkei, el Kronosaurus o el pliosauroideo de Dorset, per l'escassea de fòssils complets.[5] No obstant, les llongituts màximes d'estos tres eixemplars s'estimen en 15 metros,[6] 10 metros[7] i 18 metros,[5] respectivament.
Excavacions i restauració
[editar | editar còdic]Des del reporte de la troballa, les excavacions han estat a càrrec del Dr José Guadalupe López Oliva de la Facultat de Ciències de la Terra de l'UANL i especialistes alemans com el Dr. Wolfgang Stinnesbeck, de la Facultat de Geociencias de l'Universitat de Karlsruhe, i els doctors Dino Frey i Marie Buchy del Museu de Ciències Naturals de la ciutat de Karlsruhe, ademés de varis estudiants de la Facultat de Ciències de la Terra de l'Universitat Autònoma de Nou León que han participat en este tipo de rescats.[8]
Excavacions
[editar | editar còdic]- En l'any 2001 es va evaluar el lloc, es varen rescatar fragments dispersos en l'àrea, ademés de localisar estrats que contenien restants del pliosaurio.
- En l'any 2002 varen escomençar les excavacions pròpiament dites, en el respal dels lugareño, per a remoure el sediment, el qual contenia restants òsseus de diferents tamanys.
- Es varen començar a enviar els restants al Museu de Ciències Naturals de Karlsruhe, en Alemània.
Restauració
[editar | editar còdic]El 7 de giner de 2003 varen aplegar a Karlsruhe, Alemània, empacados en 14 enormes caixes, els restants de el "mònstruo de Aramberri", al Museu de Ciències Naturals de Karlsruhe, en l'intenció de ser reconstruït casi en la seua totalitat.
Els ossos serien preparats per especialistes del museu de Karlsruhe per a procedir a fer còpies de tamany natural que es quedarien en el museu, mentres el fòssil retornaria al seu país d'orige, ya que és considerat patrimoni nacional.
Degut a que el museu de Karlsruhe es trobava a la seua màxima capacitat, ya no va poder seguir rebent nou material de les excavacions. Per això es va optar per enviar el material adicional al Museu del Desert en la ciutat de Saltillo, Coahuila, també en Mèxic, a on Marie Buchy, especialista en reptils marins, es troba estudiant els restants.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Buchy, Marie-Céline; Frey, Eberhard; Stinnesbeck, Wolfgang i López-Oliva, José Guadalupe (2003) «First occurence of a gigantic pliosaurid plesiosaur in the clapix Jurassic (Kimmeridgian) of Mexico». Bulletin de la Société Géologique de France, 174 (3): 271-278
- ↑ 2,0 2,1 «Liopleurodon». The Plesiosaur Site. Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2009. Consultat el 7 de juny de 2009.
- ↑ E. Frey, M.C. Buchy, W. Stinnesbeck, The monster of Aramberri and friends: New finds of marine reptils in the Mesozoic of northeastern Mexico, in 6th European Workshop on Vertebrate Palaeontology - Florence and Montevarchi (Italy) - September 19-22, 2001, p. 30
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaBBC - ↑ 5,0 5,1 «Exhibixen en Regne Unit a el "més temut depredador"». Consultat el 9 de juliol de 2011.
- ↑ El major depredador de l'història vivia en la mar i pesava 45 tonellades. ABC. 16 de març de 2009.
- ↑ Kear BP. 2003. Cretaceous marine reptils of Austràlia: a review of taxonomy and distribution. Cretaceous Research 24: 277–303.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaRED
- Este artícul conté una traducció derivada de «Monstruo de Aramberri» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.