Anar al contingut

Mínim comú múltiple

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Symmetrical 5-set Venn diagram LCM 2 3 4 5 7.svg
Mínim comú múltiple

En matemàtiques, el mínim comú múltiple (mcm o m.Plantilla:Nbspc.Plantilla:Nbspm.) de dos o més número natural és el menor múltiple comú de tots ells. Este concepte està lligat a les fraccions d'número natural, pero es pot aplicar també als sancers negatius i els número complejo. El mínim comú múltiple és el número menor dels múltiples comuns. Per eixemple, si els múltiples comuns de 2 i 3 són 6,12,18..., el mínim comú múltiple -o mcm- és 6, ya que és el menor dels múltiples comuns de 2 i 3.

Càlcul del mínim comú múltiple (m.Plantilla:Nbspc.Plantilla:Nbspm.)

[editar | editar còdic]

Partint de dos o més números i per descomposició en factors germans, expressats com a producte de factors primers, el seu mínim comú múltiple serà el resultat de multiplicar tots els factors comuns i no comuns elevats a la major potència, per eixemple el mcm de 72 i 50 serà

Archiu:Divisores 50 72.svg
72236218293331
72=2332
502255551
50=252

Prenent els factors en el seu major exponent, tenim que:

MCM(72,50)=233252=1800

Coneixent el màxim comú divisor de dos números, es pot calcular el mínim comú múltiple d'ells, que serà el producte d'abdós dividit entre el seu màxim comú divisor.

mcm(a,b)=abMCD(a,b)

Propietats fonamentals

[editar | editar còdic]
  1. Si a és un sancer, mcm(a,a)=a. En general, |mcm(a,b)||a|
  2. mcm(a,b)=mcm(b,a), propietat conmutativa
  3. mcm(a,b)=bab, el mínim comú múltiple d'un número i un divisor és ell mateixa.
  4. mcm(a,b)=MCD(a,b)|a|=|b|
  5. mcm(a,b)=abMCD(a,b)=1, el mínim comú múltiple de dos números és el seu producte si, i solament si, a i b són primers entre sí.
  6. MCD(mcm(a,b)/a,x)=1mcm(xa,b)=xmcm(a,b).[1]
  7. mcm(ak,bk)=kmcm(a,b).
  8. Per a tres números: mcm(a,b,c)=mcm(mcm(a,b),c). Per a més valors: mcm(a,by,z)=mcm(mcm(a,by),z)

Teoremes derivades

[editar | editar còdic]
  • mcm(a,b,c)=abcMCD(a,b,c)=1. Açò es deu a les propietats 5 i 8
  • mcm(a,b,c)=abc*[a,b,c]/[a,b][b,c][c,a], a on [x,y]:=MCD(x,y).[2]
  • mcm(ad,bd)=mcm(ma,mb), a on m:=mcm(a,b),d:=MCD(a,b). Fàcil de comprovar en la propietat 7.
  • El mínim comú múltiple de dos número primo és el total de la seua multiplicació, conclusió directa de la propietat 5.
  • El Màxim Comú Divisor d'un grup de números és un divisor del mínim comú múltiple de tals números.[3]
  • Deixe que {a, b ... i, z} siga un subconjunt dels número natural. Llavors, mcm(a,by,z)mcm(a,by), per les propietats 1 i 8.

Relació fonamental en MCD

[editar | editar còdic]

L'equació que unix al mínim comú divisor i al Màxim Comú Múltiple és: AB=mcm(A,B)MCD(A,B). També és descrit com 'si el producte de dos números ho dividim pel seu màxim comú divisor, dit cocient és el mínim comú múltiple'.

Per a demostrar-ho, deixe que X siga el Màxim Comú Divisor d'i B, X:=MCD(A,B), per lo tant redefinirem A=PX,B=QX. En la pàgina de Màxim comú divisor es va demostrar que si  MCD(a,b)=d llavors MCD(ad,bd)=1. Si ho apliquem a A i B, obtenim que MCD(Ad,Bd)=MCD(PXX,QXX)=MCD(P,Q)=1

Ara que P i Q són coprimos, podem aplicar la quinta propietat a ells: mcm(PX,QX)=Xmcm(P,Q)=XPQ.

Finalment, reemplaçant: AB=(PX)(QX)=PQX2, i mcm(A,B)*MCD(A,B)=(XPQ)(X)=PQX2, aplegant a que AB=mcm(a,b)MCD(a,b), que era lo que es volia demostrar.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Rectificació i reconfrontación en "Aritmètica" d'Universitat de Ciències i Humanitats de colombia
  2. Varis autors: Aritmètica, Editorial UCH, Llima (2013)
  3. En estos temes de divisibilidad cal parlar de divisor, factor o submúltiplo, mes no d'inclusió


Referències

[editar | editar còdic]